Barcelona cessa el director d’Arquitectura Urbana i Patrimoni i la mesura enfada els arquitectes

En la recta final del mandat d’Ada Colau i els comuns a l’ajuntament i amb l’esdeveniment de Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura en l’horitzó, se celebrarà el 2026, el consistori ha decidit prescindir de dues figures importants de l’àrea d’arquitectura de la ciutat. D’una banda, ha destituït Marc Aureli Santos com a director d’Arquitectura Urbana i Patrimoni i, d’una altra, sospesa convocar un concurs per a la direcció de la Fundació Mies van der Rohe i substituir l’actual responsable, Anna Ramos, en el càrrec des del 2016 i després de guanyar la plaça en una altra convocatòria. «Dues coses completament independents», segons el parer de Janet Sanz, tinent d’alcalde d’Urbanisme, i que tenen poc a veure amb els pròxims comicis municipals ja que «no són càrrecs polítics». «Són temes de reestructuració interna. Una cosa que fem constantment». 

Però els dos moviments no han agradat al col·lectiu d’arquitectes, que dimarts va dirigir una carta a l’alcaldessa defensant els dos professionals i mostrant preocupació per la decisió: «Ens preocupa que aquelles persones treballadores de la funció pública del sector de l’arquitectura [...] i que treballen per a la qualitat arquitectònica de la nostra ciutat puguin ser apartades del seu càrrec de forma poc motivada i de forma injusta donada la seva més que demostrada vàlua professional i compromís amb el servei públic i interès general». I demanant que «sigui reconsiderada aquesta intenció del seu cessament», en relació amb Santos. La carta està firmada per Guim Costa, degà del COAC (Col·legi d’Arquitectes de Catalunya); per la presidenta de la demarcació de Barcelona, Sandra Bestraten, i 48 arquitectes més a qui en els últims dies s’han adherit més professionals del sector i institucions vinculades al patrimoni. 

Dos càrrecs duplicats

El que dèiem, ni el director d’Arquitectura Urbana ni Ramos són càrrecs polítics, sinó tècnics i amb 35 anys en la funció pública, en el cas de Santos. I tots dos gaudeixen del reconeixement del sector per les seves qualitats tant com a arquitectes com per la seva permanent disposició a trobar consensos i solucions a tots els problemes, qualitats que se sumen a una altra que és la del pensament crític, aquesta última no sempre ben valorada. Santos és funcionari de l’ajuntament des de 1988 i des del 2016 figurava com a responsable de l’Àrea d’Arquitectura Urbana i Patrimoni i ningú qüestiona el seu compromís. Tampoc Sanz: «Hi confiem. És un bon professional i un bon arquitecte, per això l’objectiu és que es quedi al Departament de Patrimoni».  

La seva feina, explica la tinenta d’alcalde, l’assumirà l’urbanista Xavier Matilla, que des del 2919 ocupa el càrrec d’arquitecte en cap del consistori. L’argument és que Santos i Matilla assumeixen tasques similars: «És un tema d’organització administrativa i de recursos humans, també de transparència. No hi poden haver dos càrrecs duplicats i amb les mateixes funcions». El lloc de Santos es va crear el 2016 davant l’absència de la figura d’arquitecte en cap, quan aquesta es va recuperar el 2019, Recursos Humans ja va avisar del problema, explica Sanz. Es dona el cas, a més, que l’Institut Municipal del Paisatge Urbà, el gerent del qual és Matilla, ha passat a assumir també la part patrimonial, amb la qual cosa l’àrea que fins ara dirigia Santos perd la meitat de la seva comesa. 

Un projecte a revalidar

Notícies relacionades

Quirós demana que l’Hospitalet guanyi més protagonisme a la Fira

L’antic Hospital de la Santa Creu encara la seva esperada reforma

Diferent és el cas de la Mies van der Rohe. Ramos va accedir a la direcció de la fundació, dependent del consistori, al guanyar, el 2016, el concurs per ocupar la plaça. Un concurs no obligat per llei però convocat pels comuns pel tema de les bones pràctiques. La seva tasca al capdavant de la institució tampoc està en dubte. De fet, des del sector destaquen la seva tasca a acostar la fundació a la ciutadania i a ampliar els treballs de difusió i investigació de la fundació. El mateix que opina Sanz: «Es va presentar per desenvolupar un projecte i en aquests set anys l’ha executat perfectament». El sector destaca, també, les seves qualitats per capitanejar des de l’ajuntament la cita de Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura. I és la proximitat d’aquest acte el que esgrimeix el consistori per sospesar si convoca un nou concurs aquest gener. «Farem dos nous encàrrecs a la Fundació Mies: liderar la Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura i el Festival d’Arquitectures Model, de manera que creiem que s’ha de revalidar el projecte perquè compleixi també amb aquests dos elements». La lentitud del procés i la proximitat de les eleccions és el que fa dubtar l’ajuntament sobre la necessitat o no de convocatòria. 

Així les coses, des del sector de l’arquitectura es crida a la reflexió i al diàleg amb l’ajuntament pel bé del patrimoni i l’arquitectura de la ciutat. Des de l’ajuntament mantenen que hi ha contacte informal amb el COAC i que hi haurà resposta formal a la carta quan s’acabi el període de vacances nadalenques.