El repte d’incloure el castell de Montjuïc en l’imaginari barceloní

Però ni el que es veu des del terrat ni l’immoble són ganxos amb què l’Ajuntament de Barcelona vol aprofundir en el seu objectiu, que és molt clar: que els barcelonins incloguin el castell en el seu imaginari. Que mantinguin amb ell una relació sòlida, estable. Que l’incloguin al seu mapa d’activitats.

En resum, que passin de visitants a usuaris, que implica un ús recurrent de l’espai. Res a veure amb el forà que passa el dia per allà, tot i que aquest visitant també sigui interessant. Es vol evitar la desproporció viscuda fins ara.

Les xifres

«Hi ha dues derivades. Una és la de l’espai patrimonial, amb el pes d’una memòria històrica que cal reivindicar, vinculada, per exemple, a Lluís Companys (president de la Generalitat afusellat al castell de Montjuïc). Una altra és la d’entendre la cimera de la muntanya com un espai que ha de ser ciutadà, cultural. Cal veure quins mecanismes introduïm per facilitar aquesta obertura», diu el delegat de Drets Culturals de l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Granados.

Les xifres indiquen que s’ha avançat una mica en l’objectiu citat inicialment, el d’apostar més per usuaris estables, aconseguir que els barcelonins pugin al castell. La instal·lació va rebre el 2019, l’últim any prepandèmic, la visita de 900.000 turistes i 40.000 barcelonins. Les dades del 2021, remarca Granados, indiquen que 650.000 forans i 80.000 locals es van acostar fins allà.

‘Software’ i ‘hardware’

«Treballem diferents línies al castell i també una de transversal per a tota la muntanya, el ‘Viu Montjuïc’», afegeix. Es refereix al programa pel qual una trentena d’equipaments ubicats a Montjuïc van oferir més de 60 activitats culturals i d’oci a l’octubre. Era la segona edició de la cita.

«Cal passar d’un lògica de castell, de pedra, el ‘hardware’, a una de ‘software’ que convidi la gent a participar», prossegueix Granados. Que el que motivi a pujar al castell no sigui només la visita, sinó aquest concert o espectacle.

La mobilitat

La mobilitat no és fàcil, com no ho és a tota la muntanya. I el que ja no té marxa enrere, almenys segons el govern actual, és que el vehicle privat no és un element pugui recuperar terreny a Montjuïc, perquè no és fàcil acostar-se al castell amb cotxe ni amb moto. Cal aparcar a gairebé mig quilòmetre.

Per pujar cal agafar l’autobús 150 a la plaça d’Espanya o bé el telefèric, que és més car. O el funicular fins a Miramar i després caminar, però hi ha un tram considerable i complicat. També es pot agafar el 150 o el telefèric des del funicular. Una altra opció és de futur: esperar que es recuperi el tram del funicular que arribava al castell, però de moment no s’ha planejat.

Els taxistes

Áxel González, tècnic municipal encarregat del castell, remarca la mobilitat com un factor a millorar: «Ni els taxistes saben arribar-hi». Els navegadors tampoc hi ajuden. Però, en part, això, més que un problema, és un factor positiu per evitar la saturació de vehicles que hi havia abans: «Hi havia molts mals hàbits».

González s’expressa en termes similars al que diu Granados sobre el futur que la ciutat vol per al castell de Montjuic. «Els 40.000 barcelonins que van venir el 2019 queden diluïts en el magma turístic, tot i que com a xifra de visitants d’un equipament cultural és considerable», afirma.

La pandèmia

Que aquesta xifra es doblés el 2021 fins als 80.000 locals i que el 2022 la previsió de tancament estigui en 75.000 barcelonins és positiu: «Alguna cosa devem estar fent bé». La pandèmia i la sortida del confinament també van animar la ciutadania a recórrer el seu territori: «Molta gent va redescobrir Montjuïc».

D’acord amb el que argumenta González, l’aposta del consistori és clau per tenir uns fruits o d’altres: «Si no fem un esforç per anar a buscar la població local, això acabarà sent només una atracció turística»

Sobre el ‘Viu Montjuïc’, destaca que la primera edició va sumar 40.000 visitants, mentre que aquesta tardor ha pujat a 70.000. Un altre front en el qual ha crescut l’afluència és el de les escoles i serveis educatius: el 2022 prop de 6.500 nens s’han acostat al castell. «Cinc vegades més que el 2017». «Cal posar el castell en relació amb la ciutat, la natura, el parc. El que costa és que la gent d’aquí repeteixi». L’assignatura pendent era posar el castell en l’imaginari de la ciutat», l’objectiu citat més amunt com objectiu central del consistori.

Un dels punts en els quals es vol avançar, i ja s’ha fet, és el d’oferir apostes conjuntes d’elements de Montjuïc. Per tant, s’estudia una ruta conjunta del castell i el cementiri, d’un parell d’hores de durada.

Les tarifes

L’entrada general al castell val nou euros, sis si és reduïda (per a nens de 8 a 12 anys, persones a l’atur, usuaris del bus turístic i gent gran amb la targeta rosa). És gratuïta per als menors de 8 anys, però també per a tot el públic tots els diumenges a partir de les 3 de la tarda i el primer diumenge de cada mes tot el dia.

L’entrada general amb guia val 13 euros, i reduïda amb guia, 10. Visitar el castell és gratuït també per als inscrits en el programa ‘Gaudir Més’.

També es pot comprar una entrada combinada amb la del Museu Etnològic per 10 euros (7 si és reduïda) i amb el jardí botànic, també pel mateix preu. El precedent de l’entrada combinada del castell i el jardí botànic, explica el tècnic, és positiu: entre 15.000 i 20.000 persones la compren cada any.

L’important i l’accessori

«La visita al castell no és el més rellevant. El que ens interessa és posicionar-lo entre la ciutadania, que la gent sàpiga que aquí passen coses i que són per a tothom. Volem transformar el visitant en usuari», afegeix González, que admet que no és un objectiu senzill: «Això és com un bar. Un bar per a turistes té una lògica. Un bar local demana un esforç de fidelització. I aquest és el gran repte. Arribar a més gent per retenir-la. No seré triomfalista: falta molt per recórrer».

Notícies relacionades

Multimèdia | La reconquesta de Montjuïc: els reptes d’una muntanya emblemàtica

El sector turístic reivindica Montjuïc com a vàlvula d’escapament per descomprimir el centre de Barcelona

Tot i que parla d’incrementar aquest grup, assenyala que no es redueix només als números: «Tampoc ens interessa la lògica quantitativa, sinó la qualitativa. «Si ara tornem a les xifres prepandèmiques és que alguna cosa no estem fent bé. La idea és créixer o almenys mantenir-nos».

Tot això, remarca, no exclou l’aportació de la visita dels turistes, que tenen ritmes diferents dels locals. Per exemple, els turistes acudeixen al castell en horari laboral, de manera que hi ha temps per a les dues audiències.