El Turó de la Font de la Guatlla continua a l’espera de la seva regeneració urbanística després de més de 40 anys d’abandonament

El Turó estava condemnat a desaparèixer. El Pla General Metropolità (PGM) del 1976, i els tres documents urbanístics aprovats posteriorment, preveien la demolició d’una part de les cases de la zona per crear una nova àrea verda i obrir un vial de trànsit que unís la Gran Via amb Montjuïc sense passar per la plaça d’Espanya. Això va ser així fins que després d’anys de lluita per part dels veïns es va aconseguir una modificació del PGM ila desafecció de les cases aprovada per l’ajuntament per unanimitat i definitivament el desembre del 2019. «Era un pla heretat del franquisme i amb una lògica de ciutat molt diferent de l’actual. Nosaltres demanàvem que si s’havien d’enderrocar les cases, es fes, però que el pla respongués als temps actuals, no a èpoques predemocràtiques», explica Alex Casero, portaveu de la Plataforma Salvem el Turó.  

Una llarga llista de deficiències

De fet, en els anys 2000 i 2010 ja hi va haver algunes demolicions i expropiacions. Allà llueix encara com a record del despropòsit viscut les ruïnes del número 36 del carrer de la Guatlla: la casa va sucumbir, però el picot va deixar dempeus algunes restes. Vestigis que es barregen amb els solars nascuts d’altres vivendes arrasades. Tots, els uns i els altres, convertits en herbassars, en el millor dels casos. En el pitjor, en petits abocadors de difícil accés per als cotxes de la neteja que circulen poc per la zona. No són els únics problemes que denuncien els veïns: «El Turó és Barcelona, però no és ciutat. Aquí no llueixen els mateixos estàndards de seguretat i accessibilitat que a la resta de barris», explica Casero mentre ressalta «la injustícia comesa per l’ajuntament amb el barri durant els últims 40 anys».  

Això significa carrers sense voreres; escales no aptes per a persones amb problemes de mobilitat, carretons de comprar i cotxets de nadó; falta de mobiliari urbà i vies cimentades en lloc d’asfaltades. Per no parlar que els pals dels llums encara són de fusta, que l’arribada de les ambulàncies és impossible i que la uralita és encara present a molts llocs. No hi ha papereres tampoc. La llista de deficiències és llarga i la incomoditat dels veïns, gran. El problema deriva del llarg període en què la zona va viure sota l’afectació: «El consistori no hi va fer res perquè el barri estava condemnat a desaparèixer» i els veïns només podien fer obres bàsiques, «ni es donaven permisos per a més ni hi havia ganes de fer-ho amb un no-futur que hauria d’arribar». 

Pla per evitar la gentrificació i l’especulació 

El 2019, amb la modificació del PGM i la desafectació de la zona es va aprovar un pla per evitar la gentrificació i l’especulació, i per promoure la regeneració urbana que va animar els residents i els va portar a entreveure una millora notable de l’espai públic. El projecte preveu, també, dos edificis nous per a equipaments i vivenda social. De moment, l’únic fet és l’obligació dels propietaris d’emmotllar tota reforma als estàndards de la vivenda de protecció oficial perquè l’ajuntament té dret de tempteig i retracte en cas de venda. De la resta, ni rastre. «Volem ressaltar la falta de manteniment públic», es queixa Casero, alhora que reconeix l’«esforç» fet pel consistori actual per a la desafectació de les cases. 

Notícies relacionades

Multimèdia | La reconquesta de Montjuïc: els reptes d’una muntanya emblemàtica

Barris de Barcelona: el segon origen del Turó

El cert és que en quatre anys no s’ha fet res que no fos una qüestió vital, com posar baranes en trams de carrer elevats i perillosos. Davant l’evidència l’ajuntament s’excusa en la irrupció de la covid-19: «L’arribada de la pandèmia va frenar el procés associat a la regeneració urbana. Posteriorment a la pandèmia, s’ha impulsat un procés participatiu amb responsables de diferents àrees de l’ajuntament i de la mà d’associacions veïnals per fer millores a tot el barri en matèria de mobilitat». Al barri ho neguen: «No ens consta. Sí que hi va haver un procés participatiu fa quatre anys, abans de la desafectació, però ara no hi hem sigut convocats». 

El temps passa i les eleccions estan a tocar: «En aquests moments estem treballant per fer un pla de regeneració urbana de cara al pròxim mandat», assegura el consistori. Així, el Turó pot sumar algun any més esperant i arribar al mig segle d’abandonament el 2026, amb el pròxim govern municipal.