La rotonda fronterera entre Barcelona i l’Hospitalet que satura el trànsit i els veïns

A la glorieta conflueixen la rambla de Badal i el carrer de la Constitució i al llarg del dia hi circulen milers de vehicles. Fa dècades que els veïns es queixen de la saturació del trànsit en algunes hores o alguns dies concrets. Fa 53 anys que Carles Soler viu al districte i afirma que «alguns dies pots tardar més de 20 minuts a sortir per la rotonda». El model mixt d’alguns carrers per als vianants però amb alguns eixos de pas de vehicles «no funciona», afirma Soler, conductor habitual, que defensa que tot aniria millor «amb tots els carrers transitables, o tots per als vianants directament».

Es tracta d’un punt molt precís de la circulació, amb unes condicions molt particulars. Segons les entitats veïnals, és un punt caòtic perquè beu del trànsit que es redirigeix des de diferents vies, entre aquestes, la Ronda de Dalt, el cinturó o els vehicles que van cap al Tibidabo. A més, a l’exercir de frontera entre les dues ciutats més populoses de Catalunya, Barcelona i l’Hospitalet, té murs invisibles: el més evident és la Gran Via, que allunya els cotxes que circulen per dins del barri i els redirigeix cap al mateix punt, la rotonda de Badal.

L’ambre fallit

Quan Enric Jara explica que sap més per vell que per diable, es refereix al fet que la problemàtica s’ha tractat en comissions i taules municipals durant dècades al barri i no s’hi ha trobat una bona solució. Un intent fallit va ser l’adopció de l’ambre permanent als semàfors de l’encreuament. La mesura no va agradar als residents a la zona: «Que estiguin sempre en ambre per als vehicles fa que quan els vianants tinguin pas lliure per creuar es donin situacions perilloses, com ara frenades i ensurts, amb el temor de ser atropellats», es queixava el novembre del 2005 a Sants 3 Ràdio el llavors president de l’Associació de Veïns la Rambla de la Bordeta, Juli Borràs.

Talls i partits, el pitjor

Han passat més de 17 anys i quatre alcaldes i els semàfors ja no marquen ambre sempre, però el problema es manté. De fet, Jara explica que l’ajuntament acumula al seu historial diversos canvis de freqüències dels semàfors: «Tenen la voluntat de solucionar-ho, però no ho aconsegueixen». Una de les grans dificultats afegides és que els col·lapses són habituals, però, no, diaris, de manera que és difícil preveure com resoldre el trànsit saturat. «Depèn de si hi ha alguna interrupció als carrers pròxims, sobretot els caps de setmana, quan la carretera de Sants és per als vianants», explica el vocal del Centre Social de Sants. Els pitjors dies, confirmen els veïns, són els dies de partit al Camp Nou. Quan juga el Barça, Sants perd; es col·lapsa la rotonda de vehicles que es mouen entre Barcelona i l’Hospitalet per anar al partit o tornar-hi. 

L’Ajuntament de Barcelona ha regulat els semàfors d’alguns encreuaments previs per esponjar una mica la massificació del trànsit als carrers que condueixen a la glorieta. La consellera de Mobilitat del districte, Esther Pérez, explica que no és l’única mesura ja implantada; també s’ha modificat el recorregut de la línia 91 d’autobús, que connecta la Bordeta i el CUAP Manso. Tot això forma part, diu Pérez, d’un projecte de reajustament del trànsit de la zona que fa anys que s’estudia. Va començar a l’anterior mandat i encara continua en procés d’implantació; ara, en una segona fase centrada a valorar una de les propostes més recurrents entre els ciutadans per resoldre el problema: convertir alguns carrers –o trams– en vies de sentit únic.

En efecte, la preocupació veïnal es mostra des de fa anys a consells de barri i audiències públiques, com mostren les nombroses actes d’aquestes reunions, consultables en línia. A més, el carrer de la Constitució va protagonitzar també una de les propostes dels pressupostos participatius de l’any passat. Una veïna, identificada com Ruth L., demanava pacificar el carrer i convertir-lo en via de sentit únic. Va obtenir 216 vots i va ser seleccionada per a la fase final pel consistori, que va xifrar el cost econòmic en 1.800.000 euros. Va quedar descartada a l’últim tràmit. A la mateixa convocatòria municipal es van aprovar projectes al districte semblants, com la pacificació de la carretera de Sants o la reforma del parc de l’Espanya Industrial.

Pactar amb l’Hospitalet

La constant discussió tècnica topa amb un alentiment burocràtic: el trànsit de la rotonda depèn en realitat de les decisions de tots dos ajuntaments. «Per pacificar el trànsit a la zona es necessiten canvis a Barcelona, però, també, a l’Hospitalet», recorda Enric Jara. Amb aquest escull ha topat diverses vegades l’ajuntament de la capital catalana. El regidor de Sants-Montjuïc, Marc Serra, es va pronunciar sobre aquest assumpte al desembre. «La solució ha de passar per arribar a acords amb l’Hospitalet. Al nou responsable tècnic de mobilitat de l’Hospitalet li agrada la proposta de Barcelona per a la Bordeta. Encara no es poden tancar les coses, però la visió és compartida», va avançar el 22 de desembre en una entrevista a Sants 3 Ràdio.

Notícies relacionades

Una mestra feminista al capdavant del puntal veïnal de Sants

Floridablanca-Urgell: l’encreuament on s’amunteguen la vella i la nova mobilitat de Barcelona

Esther Pérez va una mica més enllà i detalla a EL PERIÓDICO quin horitzó temporal tindrien els resultats de l’ajust de semàfors: «Actualment tenim una molt bona sintonia amb els tècnics de l’Hospitalet i ara ells han d’estudiar com afectaria el trànsit al seu municipi que es facin canvis a la glorieta... Tardarem alguns mesos a concretar un acord». La coincidència amb les eleccions municipals al maig no preocupa la consellera de Mobilitat, que confia en un consens polític durador: «M’estranyaria molt que alguna cosa canviés, perquè és un estudi purament tècnic i fins ara tots els grups municipals del districte s’han postulat a favor de fer canvis en la mateixa direcció».

Mentre els tècnics forgen una solució conjunta, el malestar veïnal continua. «Qui pateix les conseqüències és el barri de Sants», protesta Enric Jara. Els embussos crònics incrementen el soroll, la pol·lució i la tensió entre conductors impacients. «Algun dia arribaran a les mans», avisa l’activista veïnal.