Barcelona i la Cambra de Comerç ultimen l’acord per a la seva nova seu al 22@

La iniciativa es va forjar durant l’alcaldia de Joan Clos i s’ha concretat en l’etapa d’Ada Colau: el 2006 l’ajuntament va adjudicar a la Cambra el dret de superfície amb opció de compra del terreny municipal i el 2019 es va incorporar al pacte un compromís de lloguer. Fonts de les dues institucions han confirmat a EL PERIÓDICO que actualment rematen els últims «serrells» del conveni general i el contracte d’arrendament, abans de l’aprovació oficial en els òrgans oficials del consistori. Els dos documents «estan en tramitació però encara no s’han formalitzat», apunten portaveus del Govern Colau, si bé la llicència d’obres ja està concedida, segons la Cambra.

Les dues parts consideren que l’operació beneficia l’interès públic perquè permetrà que el consistori redueixi el cost de lloguer de les oficines que ara té disperses per diversos immobles de la ciutat, més cars. Per contra, el moviment veïnal ja ha llançat un primer tret d’advertència en forma de comunicat. La FAVB i les associacions de veïns del Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim consideren que l’operació és «de molt difícil justificació» i un «escàndol en tota regla» i es declaren «estupefactes per la nul·la informació donada al veïnat».

Inquilí per almenys 35 anys

Inquilí per almenys 35 anysEl conveni base va ser negociat per la tinenta d’alcaldia Janet Sanz i el llavors president de la Cambra, Miquel Valls, l’abril del 2019. Va ser aprovat el 3 de maig següent pel ple de Barcelona, a només tres setmanes de les eleccions municipals. Segons el text validat, l’ajuntament llogarà 13 de les 21 plantes del futur edifici per «no menys de 35 anys» a partir de l’entrega de l’espai. Aquesta data d’inici s’espera per a la segona meitat del 2026, segons les fonts consultades, quatre anys més tard del que preveia el conveni.

Els 13 pisos arrendats proporcionaran al consistori uns 12.000 m2, on vol ubicar un miler de treballadors públics en oficines i arxius. El preu màxim que accepta pagar és 13,8 euros/m2, és a dir, uns 4,4 milions d’euros anuals amb l’IVA inclòs.

Tomb a la Cambra i 2 milions ‘perduts’

Tomb a la Cambra i 2 milions ‘perduts’La iniciativa semblava encarrilada per materialitzar-se durant el segon mandat d’Ada Colau, però aquests quatre anys no s’ha mogut ni una pedra en aquest solar de l’avinguda Diagonal número 59, cantonada Selva de Mar. I és que l’aventura es va encallar de seguida a causa d’una victòria electoral imprevista, no al consistori sinó a l’entitat empresarial: el 9 de maig del 2019 la candidatura independentista Eines de País va aconseguir el lideratge de la Cambra i va aparcar el projecte per replantejar el rumb de la institució.

Ja amb un nou full de ruta en marxa i apaivagades les suspicàcies inicials, el setembre del 2021 l’entitat –ja amb Mònica Roca al capdavant, després de la sortida de Joan Canadell de la presidència– va reprendre les converses amb el consistori d’Ada Colau per actualitzar els terminis i les xifres d’inversió. La reactivació compta amb poderosos arguments econòmics, com el rèdit que pot oferir convertir la seu històrica de la Diagonal en un ‘coworking’ i el cànon a fons perdut que des del 2018 està pagant l’entitat per tenir cedit el solar del 22@

Segons ha pogut saber aquest diari, les quantitats sufragades ja sumen gairebé 2 milions d’euros i s’incrementen cada any. L’últim pagament de la Cambra a l’ajuntament pel solar va ser el 17 d’octubre passat i superava els 629.000 euros.

Enuig veïnal

Enuig veïnalEntre les novetats introduïdes hi ha allargar fins al juny del 2030 l’opció de compra del terreny, ja que la data inicialment prevista (2020) havia quedat obsoleta. Així, durant els pròxims set anys la Cambra podrà aconseguir la propietat del terreny si ho vol i ho pot pagar. De moment no té decidit si ho vol o no, però les xifres ja són sobre la taula. «El nou preu fixat és de 16.152.000 euros, actualitzable anualment amb l’IPC», indiquen fonts municipals.

Aquesta potencial «privatització» de sòl públic és el que més disgusta el moviment veïnal, que no comprèn per què el consistori no construeix directament unes oficines al seu propi terreny sense intermediaris ni risc de pèrdua d’aquest. Això permetria, a més, destinar l’excedent de superfície a equipaments per al barri. «No sembla que aquesta actuació vagi en la direcció de guanyar patrimoni municipal per reduir la important despesa de lloguer corrent que afronta l’ajuntament», advertien la FAVB i les associacions de veïns del Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim en un dur comunicat fa dos mesos.

Tot i que no arribés a vendre’s el terreny i el consistori el recuperés per complet el 2085, s’oposen també al lucre que generi el gratacel durant els anys de cessió. «Que en un solar públic amb qualificació de 7B (equipaments comunitaris i de proximitat de nova creació) es pugui fer negoci immobiliari llogant oficines no és admissible i dubtem de la seva legalitat», assenyalen les entitats. També veuen «excessiva» l’alçada prevista. En definitiva, veuen amb «molta preocupació» tota la iniciativa i reclamen «explicacions».

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Per contra, el Govern Colau defensa que l’operació permet reduir despeses fixes al consistori sense haver de destinar pressupost públic a la construcció ni al manteniment d’un nou edifici. Remarca que pagarà un arrendament «per sota del preu de les oficines a la ciutat» i dona per descomptat que recuperarà el terreny «quan finalitzi el dret de superfície» perquè la Cambra no arribarà a comprar-lo.

L’intermediari de l’intermediari

L’intermediari de l’intermediariL’enèsima complicació d’aquest projecte és la recent decisió de la Cambra d’introduir un soci privat que pagui la construcció de l’edifici. La moneda de canvi és que aquesta empresa exerceixi de ‘propietària’ durant 35 anys de tots els inquilins de l’edifici, cobri el lloguer i s’encarregui del manteniment. Com ja va explicar El Periódico fa dos mesos, la cambra empresarial preveu licitar el març del 2023 el contracte per un valor d’entre 50 i 54 milions d’euros. L’obra hauria d’estar finalitzada en 30 mesos a partir de l’adjudicació i s’amortitzaria en una dècada, gràcies a uns guanys estimats de 5,7 milions d’euros anuals.