127 anys a Sant Vicenç dels Horts
Així és el ‘making off’ d’una cavalcada de Reis centenària a Catalunya: «És un orgull»
La Cavalcada dels Reis d’Orient de Sant Vicenç dels Horts és, juntament amb la d’Igualada, la primera de la qual es té constància a Catalunya
Organitzada des de 1896, l’aixequen dotzenes de voluntaris del municipi, que es bolca en els preparatius de les 16 carrosses animades
La Cavalcada dels Reis d’Orient de Sant Vicenç dels Horts (el Baix Llobregat) és la primera cavalcada, juntament amb la d’Igualada (l’Anoia), de la qual es té constància a Catalunya. El projecte va començar el 1896, quan un grup de voluntaris d’aquest municipi català van decidir sortir el dia 5 de gener amb un carro en què els Reis d’Orient repartien regals mentre els ciutadans cantaven cançons al seu pas.
Cent vint-i-set anys després, la tradició continua en marxa a Sant Vicenç, sempre sota l’organització de desenes de voluntaris il·lusionats per portar la màgia del Nadal als carrers del municipi. La Comissió Organitzadora de la Cavalcada de Sant Vicenç és la que actualment crea i gestiona l’actuació amb la col·laboració de voluntaris, entitats i el suport de l’ajuntament.
Un projecte que té una àrdua feina de mesos darrere. Segons Àngels Valls, portaveu de la Comissió, l’organització «no para en gairebé tot l’any» i poques setmanes després de la cerimònia «ens reunim per veure què cal de millorar».
A través de l’ajuda del consistori i dels voluntaris, la Comissió guarda les carrosses en una nau de la ciutat, on fins a l’últim dia s’hi treballa per sortir el 5 de gener a la tarda a desfilar pels carrers de la ciutat.
La Cavalcada actualment compta amb 16 carrosses animades amb personatges com els patges reials, el ninot de neu i el camell reial, que acompanyen durant el trajecte els Reis d’Orient per tot el municipi.
El setembre i l’octubre són els mesos en què es comença a pensar en les carrosses de manera creativa, i fins a principis de gener s’hi treballa fins i tot un dia abans de la Cavalcada, quan se n’enllesteixen els últims detalls a la nau on es guarden.
«És un orgull tenir aquesta cavalcada centenària»
Joaquim Sagristà, membre honorífic de la Comissió, participa des dels sis anys en l’organització de la Cavalcada de Sant Vicenç. Ell és un dels 22 nets d’Isidre Prats, l’impulsor de la Cavalcada a finals del segle XIX; ara, als 92 anys, no pot participar-hi activament, però cada any el viu com si fos el primer.
«És un orgull tenir aquesta cavalcada centenària: molta gent del poble, més de 200 voluntaris, s’uneixen per crear una tarda plena de màgia», afirma Sagristà.
Amb 92 anys a l’esquena, Sagristà creu que la il·lusió per la Cavalcada mai ha canviat. «Els nens es queden embadalits al veure les cavalcades i tant és que sigui en els noranta o el 2023 que la il·lusió sempre és la mateixa».
El membre honorífic recorda els passos de la Cavalcada abans que es formés la comitiva. Ell, juntament amb altres ciutadans de Sant Vicenç, en els anys seixanta i setanta treballaven conjuntament amb Joan Prats i Escala, que s’encarregava de construir els trons reials que eren arrossegats per tractors i va introduir la idea de muntar les carrosses amb un vell xassís i una plataforma.
Mesos abans del dia de Reis, Joan Prats ja preparava, al garatge de casa seva, les primeres carrosses per tal de lluir-les la nit de la cavalcada de Reis. Tan gran va ser la importància de la figura de Joan Prats per a Sant Vicenç dels Horts, que des del 2001 hi ha una plaça al municipi amb el seu nom.
’Històries centenàries’
Notícies relacionadesEl 1996, la Cavalcada de Sant Vicenç va complir 100 anys i, a tall de celebració, es va publicar el llibre de la mà de la Comissió ‘Històries centenàries’, una sèrie de veus i relats en primera persona de ciutadans que van viure els primers anys de la Cavalcada de Sant Vicenç dels Horts.
Els 125 anys de la Cavalcada ja es van celebrar l’any passat, ja que les restriccions de la pandèmia ho van impedir quan tocava. En la cavalcada d'enguany, els nens i nenes del municipi podran acostar-se als Reis d’Orient i entregar-los les cartes a mà, ja que, després de tres anys, podran conèixer els Reis d’Orient sense distància de seguretat pel mig.
