Daria Xornikova: «Barcelona és un calidoscopi d’impressions»

Daria Xornikova, 33 anys, casada. Nascuda a Sant Petersburg, la Daria ha viscut a Luxemburg, París, Santiago de Compostel·la i Madrid abans de traslladar-se a Barcelona fa vuit anys. Actualment és Brand & Communication Director a ISPD, un hòlding de màrqueting cognitiu d’origen català que opera a set països. La seva trajectòria en gestió cultural, innovació i comunicació també l’ha portat a ser TEDx speaker.

¿Per què vas escollir Barcelona?

La meva primera visita a Catalunya va ser molt autèntica. Entre la festa major de Sant Fèlix a Vilafranca i la Mercè amb Manel tocant el seu primer disc, vaig tenir el luxe de començar a conèixer la ciutat des de molt endins, amb guies excel·lents i molt generosos. La decisió de venir a viure aquí després va ser fàcil perquè també tenia molta network dels meus projectes anteriors. A més, ja parlava català i Madrid no té mar.

¿Quins aspectes de la ciutat destacaria com a positius?

Barcelona és un calidoscopi d’impressions i experiències. No és una ciutat homogènia: Gràcia, el Raval i el Poblenou, per exemple, t’ofereixen tres maneres totalment diferents de viure la ciutat, i les tres estan a mitja hora caminant. Al principi em xocava i em costava situar-me en aquest mestissatge cultural, però ara és de les coses que més disfruto.

M’agrada el carinyo per la tradició catalana, combinat amb l’obertura a la innovació i la tecnologia. El record dels ancestres és clau perquè una societat es desenvolupi en harmonia. D’altra banda, en el món de la tecnologia, tot i que hi hagi molt soroll, la concentració de talent, inversió i oportunitats institucionals ajuda a descobrir autèntiques perles. Les empreses que s’han creat aquí sí que tenen molt impacte positiu en l’estil i la qualitat de vida.

Quan fa molt de temps que ets dins, t’hi acostumes, però les persones que venen de visita et recorden la sort d’estar ben connectats, amb un abast fàcil a tota mena de plans de cap de setmana, poder anar caminant a la feina, menjar amb ingredients locals i un nivell gastronòmic espectacular. És una ciutat que competeix amb les ciutats líders del món i alhora té l’encant del localisme. Trobar-te coneguts pel carrer és una cosa poc comuna per a una megalòpolis.

¿Quins aspectes de la ciutat s’han de millorar? ¿Com?

Igual que preservar la tradició i tenir moltes persones diverses al mateix lloc és una cosa positiva, hi ha l’altra banda de viure la diversitat en una ciutat a la qual encara li queda camí. La permeabilitat de les noves tendències i persones encara costa, els d’aquí i d’allà continuen existint en mons paral·lels. Hi ha poc diàleg, poca obertura, poc interès pel canvi inevitable cap a la globalització i la integració.

A Barcelona li falta mirar més cap enfora per adoptar allò que li permeti continuar preservant la tradició i alhora disfrutar del nou món ‘glocal’, conviure d’una manera molt més sincera entre els diversos grups, deixar entrar nova energia. El perill de no fer-ho és caure en la provincialitat i consolidar els guetos.

¿Quins creus que són els punts forts de la ciutat per superar la crisi?

Barcelona té molt bona imatge. L’afluència de talent no para, les empreses continuen invertint i obrint ‘hubs’ aquí, sempre hi ha gent amb ganes de fer, canviar i millorar. L’energia de fer negocis, buscar solucions i sobreviure, tan pròpia d’un port, és una cosa que impulsa la ciutat a superar obstacles. La filosofia d’un castell i el sentiment de grup tan fort que hi ha aquí és un altre dels avantatges que fa que es busquin solucions per a molts, no per a un. I no només això, Barcelona continua comptant amb grans reclams per al públic: el MWC, el Primavera Sound, el Sónar, ara amb la Copa Amèrica, que atrauen moviments de tot tipus. La tendència actual de l’hedonisme nihilista, de voler disfrutar del moment, tot i que sigui una miqueta, per molt complex que sigui el context, ens continuarà portant al carrer i les terrasses, i recolzant tot el que és l’àmbit social i d’entreteniment.

¿A quins reptes creus que s’enfronta la ciutat?

(Des)igualtat, inclusió, preus de lloguer, mobilitat, gestió de residus... La meva opinió és més aviat d’observadora, no treballo en una indústria directament responsable. Per exemple, amb les dues últimes vull creure que sigui el típic sot en el procés de transformació i acabarem amb un bon resultat, però encara queda molta feina. El tema del lloguer és el que empeny molta gent fora de la ciutat, i això resta a la riquesa cultural i social. Està tornant una comunitat molt segmentada econòmicament i això dona peu perquè prosperin els prejudicis i el distanciament social entre les persones.

¿Què esperes de la Barcelona dels pròxims anys?

Magnitud. M’agradaria veure més velocitat, més ambició, més escala tant en els projectes institucionals i de l’ajuntament, com més llibertat i facilitat perquè aterrin a Barcelona projectes de gran rellevància internacional. Que no només satisfacin els gustos de sempre, sinó que hi hagi atreviment de provar coses noves, d’obrir-se i participar en la conversa d’un nivell més alt i més connectada amb altres llocs. Confio que això pot ajudar a millorar la convivència i convidi a aprendre i ensenyar-nos coses, als d’aquí, d’allà i de qualsevol lloc.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

¿Quina sents que és la teva ciutat? ¿Què és el que més trobes a faltar?

Quan agafo un avió per anar a Barcelona, penso ‘vaig a casa’. Quan parlo de Sant Petersburg, també en dic ‘casa meva’. Pertanyo a aquest gran grup de persones transmigrants, que tenim casa i connexió a diversos llocs. El que trobo a faltar del lloc on vaig néixer són els llaços de sang i les amistats de soca-rel, les olors de la infància, que s’entenguin les bromes i referències que neixen de la meva consciència postsoviètica. I quan estic amb gent que parla rus, costa introduir l’humor d’aquí. És la condemna i la benedicció de els transmigrants, sempre buscar noves portes cap a les persones i experiències a cada lloc.