Les escombraries que esquiven el porta a porta de Sant Andreu (Barcelona) es disparen de 3 a 5 tones setmanals

L’ajuntament admet que la quantitat de brossa deixada als carrers on regeix el porta a porta ha crescut de poc més de 3 tones retirades per setmana a principis del 2022 a unes 5 tones de rebuig a finals d’any. L’augment suposa que la brigada de neteja troba últimament més residus escampats fora dels portals i de les bústies de matèria orgànica i dels contenidors intel·ligents instal·lats a Sant Andreu, on s’han de llençar les bosses i els cubells marcats amb un codi. La identificació permet premiar amb bonificacions els que més reciclin. En tot cas, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades ha imposat dues amonestacions al consistori per tres infraccions en el desplegament del model de recollida.

L’executiu municipal explica que la quantitat d’escombraries llançades on no es permet fer-ho «ha anat oscil·lant» al llarg del 2022 al veïnat on s’aplica la recollida individualitzada. «Ara s’està estancant sobre unes cinc tones», calcula el govern local, que afirma que no hi ha una única raó que motivi per què aquesta part dels abocaments ha crescut. En tot cas, no n’aventura possibles causes. Sí que emfatitza que el cas de Sant Andreu «va d’acord amb el que passa en el conjunt de la ciutat» després d’aixecar-se les restriccions per contenir la covid.

En aquest sentit, l’ajuntament esgrimeix que «la recollida de residus s’ha incrementat prop d’un 4%» dins del perímetre del porta a porta. «Coincideix amb les dades globals de Barcelona, on, després del període de pandèmia i postpandèmia, la generació de residus també ha augmentat», addueix.

«Està esgotant la gent»

Pel moviment veïnal crític amb el porta a porta, l’increment d’escombraries escampades a la via pública revela debilitats en el sistema, com la imposició d’un horari que delimita quan s’ha de llençar cada tipus de deixalla. «Està esgotant la gent i no s’està seguint massivament», observa Clàudia Casanova, membre de l’Associació de Veïns de Sant Andreu Sud.

En canvi, la regidoria de Transició Ecològica –encapçalada per Eloi Badia– remarca que el porta a porta ha desencallat la taxa estancada de reciclatge i l’ha elevat al 78% a Sant Andreu. És «la més alta de qualsevol barri de Barcelona», elogia.

«La versió idíl·lica de l’ajuntament contrasta amb la realitat del dia a dia que vivim», oposa Casanova, que opina que «es va treballar malament i de pressa, sense debatre àmpliament sobre el sistema, amb una repetida disfunció que fa que sigui altament imperfecte». «Ara tenim carrers perillosos per a invidents i persones amb mobilitat reduïda –sosté–. Alguns d’ells ens han dit que han caigut en més d’una ocasió, perquè no es controla on es deixen les bosses». 

Comissió de seguiment

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

El repunt dels abocaments va sortir a la palestra en una recent comissió de seguiment sobre el porta a porta, a la qual assisteixen les entitats veïnals. L’ajuntament indica que, sobre aquest assumpte i d’altres, el comitè no en va sol·licitar mesures correctores, «més enllà d’alguna actuació de reforç comunicatiu», afegeix. «Poden semblar assumibles, però cinc tones d’escombraries abandonades impacten moltíssim en la qualitat de vida del barri», adverteix Casanova. Així, alerta que «les anades i vingudes» del govern municipal sobre la retirada selectiva a prova a Sant Andreu «han fet mal a la causa de la separació de residus». 

Per la seva banda, l’executiu local recalca que la proporció d’escombraries que ara es recupera a Sant Andreu «permet complir el que estableix la normativa europea», que exigeix arribar al 65% de deixalles reciclades el 2035. Els residus que acaben de manera errònia als dipòsits de matèria orgànica han pujat del 2,3% en els cubells individuals utilitzats fins a finals del 2021 a una mitjana del 3,4%, si bé l’ajuntament destaca que es manté lluny del límit del 20% exigit per llei. Protecció de Dades ha instat l’ajuntament a avaluar els riscos d’intrusió a la intimitat que detecta, com la possibilitat que persones alienes als equips de neteja remenin el contingut de les bosses deixades al carrer i que els codis d’identificació siguin desxifrats.