Barcelona inicia el camí per ‘amagar’ el repartiment de mercaderies

Barcelona ha impulsat proves pilot però faltava fer el salt normatiu perquè de l’excepció es pugui passar a la regla. L’ajuntament ha anunciat aquest dimarts la seva intenció d’aprovar un pla especial urbanístic que permeti que els 620 aparcaments públics i privats puguin convertir-se en ‘hubs’ de la mobilitat, és a dir, que comencin a jugar un rol important en la distribució urbana de mercaderies, que se’ls permeti allotjar consignes per reduir el volum de furgonetes circulant per la ciutat (mig buides, segons el RACC, per cert) i que puguin oferir el servei de recàrrega de vehicles elèctrics, entre altres coses. Un salt important per a un sector que fins ara s’ha regit per la llicència de la guarda i custodi d’automòbils.

Aquest diari ja donava compte a finals de novembre de la reclamació que el Gremi de Garatges de Barcelona llançava al consistori. El seu president, Xavier Ferrer, es queixava amb amargor de les polítiques urbanístiques dels comuns, que segons la seva manera de veure «escanyen i criminalitzen al vehicle privat», però també demanava al govern municipal un canvi en la normativa per poder acollir altres activitats econòmiques. Per la necessitat d’esponjar la via pública, però també perquè aquest és un sector que no té més remeri que adaptar-se a la nova realitat de la mobilitat. Això implica obrir-se a altres mercats. En els últims 15 anys no ha obert cap nou aparcament privat i mig centenar han tancat. La ciutat disposa d’unes 95.000 places, sense tenir en compte les dels pàrquings de comunitats de veïns, hotels o centres comercials.

A més de les noves prestacions vinculades a la càrrega i descàrrega, el pla municipal també ordena la inclusió dels punts de recàrrega de vehicles elèctrics i les estacions d’intercanvi de bateries, a més dels espais destinats a caixers automàtics –ara que van desapareixent dels baixos comercials– i les màquines de ‘vending’. La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, ha explicat que els aparcaments podran destinar una màxim de 10 places a aquests nous usos, i sempre s’hauran de reservar un mínim de 40 places per a l’estacionament rotatori. «D’aquesta manera –ha sostingut la regidora de Barcelona en Comú– ajudarem que l’espai públic no sigui una jungla».

‘Cargo bikes’

La regidora de Mobilitat, Laia Bonet, ha concretat que la mesura s’aprovarà aquest dijous en comissió de govern, i que la idea és que tot estigui llest abans que acabi el mandat, a finals de maig, de manera que els aparcaments, siguin públics o privats, puguin prendre les decisions que considerin oportunes per allotjar noves vies de negoci. En el cas de la distribució de mercaderies, la idea és que les furgonetes de repartiment vagin directes al subsol, cosa que evitarà congestió i reduirà la contaminació, i que la distribució d’última milla es realitzi en vehicles sostenibles com ‘cargo bikes’, cada vegada més habituals als carrers de Barcelona. «Les proves pilot han donat un resultat magnífic», ha aportat la regidora socialista.

Ferrer ha celebrat el projecte, que sobretot beneficiarà els aparcaments de l’Eixample i Ciutat Vella, els que més poden ajudar a esponjar el trànsit de la ciutat. S’ha de veure si la iniciativa privada respon, ja que, tal com ha confirmat Bonet, no està previst que l’ajuntament instal·li ‘lockers’ públics com els que sí ha col·locat en alguns mercats municipals perquè els clients puguin recollir la seva compra.

La realitat

Barcelona va presentar la seva estratègia per a la distribució urbana de mercaderies a Barcelona 2030 el 15 de febrer de l’any passat. Aquell dia es van aportar algunes dades per entendre la urgència del pla: prop del 23% dels vehicles que transiten per la ciutat tenen alguna relació amb les mercaderies i el 50% de la mercaderia que es descarrega a la ciutat prové de fora del nucli urbà. El 92% d’aquests professionals, a més, reparteixen durant l’hora punta de trànsit, i són responsables del 30% de les emissions contaminants imputables a la mobilitat motoritzada.

Notícies relacionades

BCN i la Generalitat aixecaran 1.151 vivendes assequibles abans del 2027

La nova cocteleria màgica

Algunes d’aquestes dades provenen d’un estudi presentat pel RACC el maig del 2021, que en un altre informe fet públic el desembre d’aquell mateix any advertia que prop del 80% de vehicles que circulen per l’Eixample provenen de fora de la ciutat. Bonet ha afegit aquest dimarts que un de cada quatre són camions o furgonetes. En qualsevol cas, en una ciutat amb 4.500 carrers, 1,6 milions d’habitants, 824.000 vehicles, 5.500 terrasses de restaurants o bars i 26.000 contenidors convivint en 100 km², tota mesura destinada a alleujar l’espai públic serà benvinguda.

El problema, que és més un desafiament, és que tot queda en mans de la iniciativa privada, perquè dels 620 aparcaments, només 90 estan en terreny públic. El Gremi de Garatges es va reunir l’any passat amb un representant d’Amazon, que els va oferir un preu que van considerar «ridícul» per instal·lar ‘lockers’ als aparcaments associats.