Reparació històrica

Barcelona busca els descendents dels seus bombers deportats a l’infern nazi

Els Bombers de Barcelona recorren a les xarxes socials, a homòlegs francesos i al padró per localitzar familiars dels funcionaris que rehabilitarà després de dècades d’oblit

Els Bombers de Barcelona fan una crida inèdita per localitzar els descendents dels seus efectius deportats a l’Alemanya nazi. Una investigació de l’historiador Marc Ferrer ha descobert que almenys sis treballadors del cos en els anys crítics de la Guerra Civil (1936-1939) van acabar subjugats pel III Reich. Els seus noms emergeixen ara després de vuit dècades sumits en l’oblit: Eugeni Riera Moll va morir al camp de concentració de Mauthausen i Miquel Bosquet Folqué va morir a Gusen; Jesús del Pueblo Moreno i Josep Alcoberro Solé van sobreviure a la reclusió, i Eduard Antonio Añover i Francesc Truco Barceló van ser esclavitzats als Serveis de Treball Obligatori del règim hitlerià.

Desconeixedors fins fa poc del periple que van patir, els Bombers de Barcelona mai havien retut honors a aquests servidors. «Es tracta de reconèixer-los. Els homenatjarem per recuperar la memòria històrica i atendre els valors de la nostra organització», manifesta l’actual director del cos, Sebastià Massagué.

El deute amb els sis funcionaris se saldarà el 3 de febrer, quan es col·locarà una placa que vetlli per la seva memòria a l’antiga caserna del carrer de Lleida, convertida en el museu Espai Bombers. Abans, els Bombers procuraran esbrinar el parador de les famílies dels deportats per fer-los partícips de l’acte de reparació.

«Seria la bomba trobar-les totes», expressa Ferrer, que compatibilitza la tasca d’historiador amb la de bomber. Fa anys que furga en lligalls i bases de dades –«com una rata d’arxiu», compara– per treure a la llum els noms, els rostres i els fulls de servei de cadascun dels 1.500 bombers que calcula que estaven en actiu a Catalunya durant la contesa, ja fos socorrent les víctimes dels bombardejos o allistant-se per combatre al front. Per ara, ha publicat informació de 1.030 d’ells al web Bombers en guerra, inclosos 454 d’adscrits al cos de Barcelona.

Ferrer s’ha esforçat per contactar amb alguns descendents. «Els he conegut per notícies als diaris, trucant a alguna botiga perquè els cognoms coincideixen... La majoria de vegades tinc jo més informació que ells. A alguns els he facilitat la primera foto que tenen dels seus avis o besavis, perquè apareixen a les seves fitxes d’empleat», revela.

En canvi, la recerca ha resultat menys fructífera en el cas dels deportats: l’investigador només ha aconseguit xerrar amb un nebot net de Riera, que va perdre la vida amb 45 anys, vuit mesos després de ser desplaçat d’Estrasburg a Àustria en un tren amb 847 republicans espanyols amuntegats. Al comboi van morir 499 persones abans d’arribar a l’horror que els esperava per destí.

La pista gal·la

«Ens falta el contacte de les famílies de cinc deportats», indica Ferrer. Malgrat que no s’intueixen a penes caps solts per estirar, no veu impossible trobar els descendents tard o d’hora, tot i que concedeix que pinta «difícil». En tot cas, hi ha una pista per explorar: dos o tres d’aquells bombers van morir a França, on es van instal·lar després de ser alliberats.

Se sap amb seguretat que va ser així en el cas d’Alcoberro, que van fer presoner a prop de Dunkerque els dies de la caòtica retirada britànica. Va ser obligat després a empedrar l’‘appelplatz’ de Mauthausen, on els presoners havien de formar durant hores. Va morir a Perpinyà moltes dècades després, el 1992. A més, Ferrer ha comprovat que Añover residia el 1967 a Tolosa i dedueix que Truco es va establir també al país veí. En canvi, es perd el rastre a Del Pueblo a partir del 1945. Natural del poble d’Albacete d’Hellín, va sortir amb vida del camp d’extermini d’Auschwitz i va resistir després a Mauthausen fins a l’alliberament.

«Potser tots ells es van casar i van tenir fills a França», suggereix Ferrer. És una hipòtesi que els Bombers de Barcelona s’han proposat aclarir. Massagué explica que es contactarà amb «fonts oficials dels cossos de bombers de França». Es vol revisar si algun supervivent va exercir l’ofici a l’exili. En cas de confirmar-ho, el pas següent seria trobar les famílies. «També s’estan mirant els padrons de l’època per saber si tenien altres parents a Barcelona», postil·la Ferrer.

«No és impossible»

En paral·lel, l’Amical de Mauthausen està temptejant la seva xarxa de contactes, formada per 800 socis repartits a Catalunya i la resta d’Espanya, emparentats amb els 9.000 republicans espanyols tancats als camps de concentració. Els noms dels quatre bombers empresonats als ‘lager’ figuren als arxius de la històrica entitat, si bé no n’ha conegut cap descendent de moment.

Notícies relacionades

El president de l’Amical, Joan Calvo, afirma que «no és impossible» que el rastreig prosperi. «Encara apareixen famílies que estan descobrint quin va ser el destí dels seus avis i els seus oncles avis. Es posen en contacte amb nosaltres per aportar-nos documentació o demanar-nos informació», comenta. Destaca que solen ser els nets els que trenquen el silenci que ha pesat en moltes famílies per no remoure el dolor. Calvo afegeix que l’expansió de les ‘stolpersteine’ –les llambordes que recorden cadascuna de les víctimes del nazisme– i la tasca d’historiadors locals han esperonat més persones a reconstruir el passat dels seus ancestres.

S'està preparant un homenatge oficial als bombers de Barcelona deportats als camps nazis.
Busquem els familiars de:
- JOSEP ALCOBERRO SOLE
- EDUARD ANTONIO AÑOVER
- MIQUEL BOSQUET FOLQUÉ
- JESUS DEL PUEBLO MORENO
- FRANCESC TRUCO BARCELO
Ens ajudeu amb un RT? 💫 pic.twitter.com/qo9czkWbU5
— bombersenguerra (@bombersenguerra) 3 de enero de 2023

Per la seva banda, Ferrer ha fet una crida a les xarxes socials per recollir informació que condueixi fins als descendents. Acumula milers de rèpliques i visualitzacions. «Hi ha voluntat i inquietud», aplaudeix l’historiador, sense la tasca del qual no es retria homenatge als bombers que van ser captius de la barbàrie totalitària. «Més val que arribi tard que mai», conclou.