La sort variada dels teatres comprats per Barcelona: lliçons per a l’Antic Teatre

En definitiva, la compra de l’Antic té nombrosos precedents, entre els quals hi ha bones i males experiències de les quals extreure aprenentatges diferents. En diversos casos, ha sigut un encert que els centres mantinguessin la seva especialitat o el potent equip gestor previ. Per contra el ressorgir d’escenaris inactius o en declivi sembla molt més accidentat. La inversió i burocràcia que ha requerit cada traspàs també influeixen decisivament en els tempos de rellançament.

L’Arnau, la gran assignatura pendent

L’Arnau, la gran assignatura pendentEl cas més clar d’adquisició sense encarrilar és el teatre Arnau. En ple compte enrere per a les eleccions municipals del 2011, Jordi Hereu va anunciar la compra d’aquesta sala emblemàtica que amenaçava ruïna. És l’últim exemple de teatre de barraca a Barcelona, un tipus de sala que va fer del Paral·lel una meca teatral ara fa un segle. El mal estat de l’edifici va arribar a aconsellar-ne la demolició, però va aconseguir salvar-se per pressió veïnal i amb un full de ruta consensuat en un ardu procés participatiu. Com ha de ser la rehabilitació està clar –el 2018 va guanyar la proposta ‘Boca a boca’ d’H Arquitectes– però el pressupost no ha arribat. Fonts municipals detallen que el projecte executiu de l’obra estarà llest aquest 2023 i la inversió quedarà per al pròxim mandat. Mentrestant, la iniciativa d’espectacles de carrer Arnau Itinerant manté viva la comunitat que va vetllar per la restauració.

 

Adeu, Barts; hola, Paral·lel 65

Adeu, Barts; hola, Paral·lel 65Aquest octubre ha començat a caminar Paral·lel 65, la nova etapa del teatre ubicat en aquesta direcció i fins aleshores conegut com sala Barts. L’immoble es dedica a la faràndula des del 1892 i el consistori el va comprar fa dues dècades per evitar que es destinés a bordell. Primer el va gestionar la SGAE i després la promotora The Project. Ha aportat alguns èxits de taquilla a l’escena barcelonina, tot i que sense acabar de fer-se imprescindible. El consistori d’Ada Colau ha volgut canviar-li l’enfocament i que sigui una Casa de Cultura amb focus en la creació comunitària i la música en viu. Després d’un concurs públic, han agafat el timó les cooperatives L’Afluent i Quesoni i la sala Upload.

 

El Molino espera concurs

El Molino espera concursA pocs metres de l’Arnau espera el seu torn també El Molino, temple de les varietés, la revista i el pit i cuixa de la Transició i més recentment del burlesque. L’ajuntament el va rescatar el 2021 dels deutes que arrossegava des de la seva profunda rehabilitació el 2009. Feia dos anys que estava tancat i l’adquisició va costar 6,2 milions d’euros, menys del que oferien per la finca altres postors amb menys vocació cultural, va reconèixer la propietària. El mateix dia l’alcaldessa Ada Colau detallava que preveia la reobertura per al 2022, però el pla porta retard. «Ben aviat», apunten portaveus municipals, es llançarà el concurs per adjudicar-ne la gestió a un privat.

 

De la Nau Ivanow a la Bostik

De la Nau Ivanow a la BostikLa nau Ivanow és el paradigma de la institucionalització. El 1997 l’arquitecte i dinamitzador cultural Xavier Bassiana va convertir una fàbrica de pintura abandonada de la Sagrera en un remolí de producció artística, experimentació, trobada veïnal... El consistori la va comprar a Basiana el 2010 per només 700.000 euros: el que quedava per pagar d’hipoteca, les despeses de l’any previ i una petita indemnització per abandonar la porteria on ell residia. La Ivanow es va integrar a la xarxa de Fàbriques de Creació i avui acull diverses companyies en residència. Basiana va començar el 2015 una nova etapa a poca distància i va reconvertir un altre espai industrial en desús, la Nau Bostik. Minut i resultat: ara és la Bostik la que lidera la contracultura i l’atracció de públic i esdeveniments alternatius.

 

El Tantarantana compleix 25+5

El Tantarantana compleix 25+5Altres sales, en canvi, han canviat de mans i han continuat navegant a tota vela. El Tantarantana, per exemple. El consistori el va comprar el 2017 per 1,3 milions d’euros perquè la família propietària no els renovava el lloguer d’una part de l’immoble. Aquest escenari ja havia hagut de marxar de la seva ubicació original al Born i havia aterrat al carrer de les Flors del Raval. Avui també pertany a la xarxa de Fàbriques de Creació. La temporada 2022-23 pot presumir de 15 estrenes inèdites i el retorn de companyies emblemàtiques per celebrar el 30è aniversari del teatre.

 

La Beckett triomfa al Poblenou

La Beckett triomfa al PoblenouEl cas de la Sala Beckett és singular, perquè fon dues herències i no va ser exactament una adquisició. El projecte teatral, fundat el 1989, va deixar la seva seu de Gràcia fa sis anys empesa per una pujada insostenible del lloguer. Un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona li va permetre traslladar-se a un edifici amb molta història: la seu de la Cooperativa Pau i Justícia del Poblenou fins a 1980. L’extingida entitat havia tingut més de mil socis i teatre propi, entre altres serveis com biblioteca i coral. El consistori va cedir l’edifici –ja municipal des del 2007– al teatre i va injectar dos milions a la rehabilitació. La nova Beckett forma part de les Fàbriques de Creació i s’ha consolidat com a referent de la dramatúrgia catalana contemporània. ¡A més d’haver guanyat un bar molt popular!

 

El teatre ocult del Taller Masriera

Notícies relacionades

L’Ajuntament de Barcelona blinda l’Antic Teatre per salvar-lo de l’especulació immobiliària

Semolina Tomic (Antic Teatre): «No temo els polítics; em van ensenyar que estan al meu servei»

El teatre ocult del Taller MasrieraEl teatre que acull el Taller Masriera és figues d’un altre paner. El consistori va completar l’adquisició de l’immoble aquest desembre i encara debat amb els veïns el futur de l’espai. Al seu interior resisteix un teatre pioner dels anys 30, l’Studium, que va acollir obres avantguardistes internacionals i fins i tot Federico García Lorca. Els tècnics municipals s’inclinen per destinar part del pati de butaques a biblioteca, mentre que una plataforma ciutadana en reivindica la conservació.

Relleu espinós a la Seca

Relleu espinós a la SecaEn un carreró del Born s’alça La Seca, una antiga fàbrica de moneda (XV-XIX) que el consistori va comprar i va condicionar com a escenari. Fins al 2021 va gestionar la seva programació teatral el projecte Brossa Espai Escènic, que lideraven el mag Hausson i Hermann Bonnín. Va abaixar el teló entre dures crítiques al govern barceloní per no renovar-los la concessió i entregar la gestió de l’immoble a la Fundació Joan Brossa, que ja tenia seu a La Seca. El nou projecte s’anomena Centre de les Arts Lliures, va obrir fa un any i promou la creació multidisciplinària.