¿Per què s’ha encallat el pla per restringir botigues i bars a l’Eixample? Els carrers en disputa

El pla d’usos de l’Eixample, que ha d’ordenar i limitar activitats com els bars, els locals musicals o els súpers, ha provocat una tempesta política a l’Ajuntament de Barcelona i obert un nou front en el sector del comerç, amb la majoria de la patronal contra els plans de Colau. La disputa entre els comuns i els socialistes que ha derivat en la no-aprovació de la regulació dimarts passat es basa en la xifra de carrers que estarien afectats per les restriccions. El pacte previ a què suposadament havien arribat els dos socis de govern estaria basat en un malentès, segons la visió més benèvola dels fets, o bé en una certa manipulació dels termes de la negociació.

L’única cosa que està clara és que l’àrea d’Economia que lidera el socialista Jaume Collboni no acceptarà els termes del nou pla presentat ahir a votació per la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, després que siguin ja 12 les entitats i patronals que han notificat el seu rebuig per escrit. Comertia, el Consell de Gremis, Gaudí Shopping, Som Sant Antoni, Pelai Centre, l’Eix Sagrada Família, Diagonal Boulevard, Coreixample, Barcelona Oberta (que aglutina els eixos més cèntrics i turístics), Foment Comerç, Eix Comercial de Rambla Catalunya i Barcelona Passeig de Gràcia s’oposen fermament a la versió que defensa Sanz.

Els 11 carrers de consens

Els socialistes i els comerciants insisteixen que la negociació es va centrar en 11 carrers, considerats ja tensionats o bé pacificats o en procés de pacificació, vinculats a les superilles, que podrien generar un monocultiu d’un mateix tipus d’establiment o tendir a la gentrificació. En concret, es va al·ludir explícitament als carrers de Consell de Cent, Rocafort, Girona, Comte Borrell, Enric Granados, l’avinguda Mistral, la carretera de Ribes, l’avinguda Gaudí, Tamarit, Parlament i Aldana, afirmen.

Per contra, la tesi de Sanz és que la resta de carrers fins a arribar a 40 formen part dels plans d’usos previs vigents per als àmbits del barri de Sant Antoni i l’entorn (adjacents) de Girona, que en cap cas van contemplar derogar.

Segons els socialistes, van ser els comuns que es van desmarcar del negociat el dia de presentació del pacte en potència a l’introduir per sorpresa els àmbits que suposarien unes 25 vies (entre la Gran Via, la ronda de Sant Pau i el Paral·lel, i entre Roger de Llúria, el passeig de Sant Joan, Còrsega i la ronda de Sant Pere) i també afegir-hi Cartagena, Ausiàs Marc i el passeig de Sant Joan. De fet, ja van discrepar públicament sobre el nombre de negocis que es podrien obrir amb les noves regles del joc. Les mateixes fonts insisteixen que el pla per a tot el districte havia de prevaler sobre els parcials i que sempre es va parlar de restriccions «només per a 11 carrers». Després del desengany, el PSC va iniciar la marxa enrere, esperonat per les esmentades associacions de comerç.

En canvi, els comuns manifesten que el disgust ha sigut seu al veure com Collboni es desmarcava «inesperadament» de l’acord in extremis, sense que ells haguessin parlat mai d’anul·lar les afectacions territorials prèvies i coneixent el detall del nou llistat. La regidora Laia Bonet remarca que des de l’inici del procés, l’any passat, es va especificar que el nou pla del districte estava cridat a «substituir els plans parcials».

¿Duplicitat de carrers?

No obstant, una dada crida l’atenció: alguns dels 11 carrers en disputa formen part dels dos territoris que ja estaven regulats, la qual cosa resultaria contradictòria si no es pensava fer creu i ratlla a tot el districte. Per exemple, Parlament, Tamarit, Borrell o Aldana. ¿Per què incloure’ls explícitament si ja estaven blindats?, plantegen fonts de la negociació.

S’ha d’emfatitzar que la flexibilització del pla originalment anunciat, i que tantes al·legacions sectorials en contra va provocar, es basa a aplicar restriccions només als carrers establerts, on no es podran obrir més bars, establiments d’alimentació amb espai de degustació, locals musicals, súpers d’autoservei ni botigues de conveniència. També s’han eliminat altres activitats que al principi es pretenia frenar, com els gimnasos.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

A la resta del territori, que ofereix dinàmiques molt diferents segons els barris i les zones (algunes amb poc comerç i hostaleria), no s’aplicarien aquestes limitacions, tot i que sí altres requisits de distància i densitat d’activitats.

Fins que no hi hagi un pacte sobre la ‘zona vermella’ el pla d’usos seguirà en l’aire, a risc que l’11 de març (data límit amb la moratòria de llicències) no s’arribi a una solució i es pugui obrir la veda general.