Els pretorians que li queden a Ada Colau davant les municipals de maig

Dels 11 regidors que van prendre possessió per Barcelona en Comú el 2015, quan la candidatura d’Ada Colau va guanyar de forma imprevista les eleccions municipals, a l’alcaldessa només l’acompanyen en aquests moments en la gestió de la ciutat dues: Janet Sanz i Laura Pérez. Eloi Badia, que anava el 12è de la llista, no hi va ser des del principi, es va afegir al grup a mig mandat, quan Raimundo Viejo se’n va anar al Congrés. És el tercer regidor que segueix amb Colau del període 2015-2019.

Després de l’anunci de Badia i Pérez, que aquest dimecres han comunicat que renuncien a repetir com a integrants de la llista dels comuns, l’última mohicana és Sanz, que de fet guanya Colau per un mandat, el del 2011 al 2015, en el que va representar Iniciativa per Catalunya.

Els més pròxims

Tanmateix, l’alcaldessa té un grup de pretorians que han sigut amb ella des del primer dia del seu periple polític, tot i que encara no com a regidors, i en alguns casos amb papers menys rellevants, que segueixen allà i que en alguns casos han guanyat pes per la seva tasca en aquests vuit anys.

El primer d’aquesta llista és Jordi Martí Grau, un veterà de la política municipal que va tenir una llarga i sòlida trajectòria en el PSC, durant anys en tasques vinculades amb la gestió cultural, després com a regidor i finalment com a president del grup municipal, després de la renúncia de l’exalcalde Jordi Hereu. Martí va quedar tercer en les primàries que entronaron Jaume Collboni com a alcaldable i va acabar allunyant-se dels socialistes.

De gerent a tinent d’alcalde

Martí va ser a prop de l’espai polític d’ERC: va figurar en el Moviment d’Esquerres, que es va presentar amb els republicans a les municipals del 2015 a Barcelona, però el seu fitxatge com a gerent municipal de Colau va suposar un gir.

Com a gerent, es va anar convertint en mà dreta de Colau, cosa que va quedar clar el 2019, quan va entrar en la candidatura com a número cinc. Aleshores, ja s’havia convertit en el negociador de l’alcaldessa, tot i que no al nivell en què ho ha sigut en aquest mandat, en el qual ha sigut regidor de Pressupostos i, des que Joan Subirats se’n va anar al Govern de Pedro Sánchez per ser ministre, com a tinent d’alcalde de Cultura.

Pressupostos

Martí pot exhibir un resultat concret de la seva gestió, ja que forma part de la seva tasca negociar els Pressupostos, i el govern de la ciutat ha aprovat els quatre d’aquest mandat per majoria absoluta mitjançant pactes amb l’oposició, una tasca. Es pot recordar que en el seu primer mandat, Colau no va aconseguir tirar endavant els comptes amb acords ni una sola vegada.

Martí és considerat la mà dreta de Colau, però es fa difícil assegurar que sigui el seu successor quan ella falti, és a dir, el 2027. En teoria qui té més números per assumir aquest paper és oficiosament Janet Sanz.

‘Superilla Barcelona’

Com s’ha dit, Sanz no neix a la política amb Colau. És l’única regidora d’ICV que va sobreviure a la creació de Barcelona en Comú, amb els ecosocialistes (ara aquesta paraula sembla designar a una comunitat extingida) assumint que els tocava desaparèixer amb l’objecte del bé ‘comú’.

Si Martí és el senyor Lobo de Colau, Sanz, tinent d’alcalde d’Urbanisme, és la cara visible d’una les seves polítiques clau, la més visible, elogiades i injuriada: la política de retallada de l’espai públic al vehicle privat. La ‘Superilla Barcelona’ que tant ha exacerbat partits de l’oposició és l’emblema de la seva gestió, i és també l’objecte de les principals discrepàncies de Barcelona en Comú amb els seus socis del PSC, que ara qüestionen ampliar el pla dels eixos verds.

Té sentit que Sanz mantingui el seu paper rellevant (el 2019 va pujar del cinquè lloc de la llista ocupat quatre anys abans al tercer) en la pròxima candidatura, entre altres coses perquè prescindir d’ella seria enviar un missatge als que la responsabilitzen que la ciutat tingui en obres algunes parts rellevants, essencialment carrers de l’Eixample i la Via Laietana. Està cridada a continuar sent una de les pretorianes de l’alcaldessa.

La gestió de la pandèmia

No són pocs els que opinen que la gestió més efectiva del govern de Barcelona és la que ha efectuat la regidora de Salut, Gemma Tarafa. En el mandat anterior, era responsable de la mateixa cartera però com a comissionada. Per raons òbvies, el seu paper es va convertir en decisiu en el segon, a l’esclatar la crisi del coronavirus.

Tarafa ha tingut en aquests anys un ull posat en la política social, o potser és més encertat afirmar que ha combinat l’accent social amb les qüestions vinculades amb la salut. En el seu deure, que el dentista municipal per a col·lectius vulnerables continua sense arrencar un queixal a causa de frens judicials. En el seu historial: la ràpida reacció de Barcelona durant la pandèmia en general i el confinament en particular, per disposar dels recursos necessaris. Políticament és discreta, no es percep en ella l’ambició que alguns dels seus companys desprenen.

Drets i subvencions

Notícies relacionades

Eloi Badia i Laura Pérez s’esborren de la llista dels comuns per a les eleccions municipals de Barcelona

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

El quart pretorià de la llista és Marc Serra. Advocat, va ser activista en el terreny de la defensa dels drets humans, per exemple a ‘Tanquem els CIE’, i del 2015 al 2019 va ser assessor del llavors tinent d’alcalde Jaume Asens. El 2019 va ocupar la novena plaça de la llista de Colau i en aquest mandat ha sigut regidor de Drets de Ciutadania, Participació i Justícia Global així com responsable del districte de Sants-Montjuïc.

Responsable del vessant juridicosocial del consistori, ha intentat aprofundir en la participació, un camp en el qual els de Colau tenen marge de creixement. Serra ha hagut de dedicar un temps considerable de la seva gestió a la rèplica del govern a una multitud d’iniciatives judicials contra la seva gestió. Majoritàriament, les causes han sigut arxivades, si bé la vinculada amb subvencions a entitats va ser reoberta al novembre. El regidor s’ha encarregat de desmuntar acusacions que de vegades atribuïen a Colau, amb un gran èxit mediàtic, la concessió a dit de quantitats milionàries sense més base que una denúncia presentada.