El grafiti del tauró torna més gran i més salvatge que mai al Carmel

Fa tan sols un parell de dies que s’ha desmuntat la bastida que el tapava i ja aquest matí hi havia qui l’havia batejat com «els peixos». Gairebé dos anys després que el Carmel s’emportés un desengany al perdre l’icònic grafiti del voraç tauró capitalista, el grafiter Blu ha acabat de pintar una altra vegada el mur de la carretera del Carmel amb un mural carregat de crítica social i política, tan àcid com el que va dibuixar el 2009 i que es va esborrar per uns treballs de manteniment el 2021. Tanmateix, ara cobreix encara més paret i s’ha triplicat la fauna. De cap manera són peixets mansos. 

No només l’esqual embolicat en bitllets verds torna a nedar a la tàpia, sinó que el segueix un altre més, amb míssils i armament per aletes i escames, assetjat al seu torn per una orca gegant, que encarna la contaminació, els incendis avivats pel canvi climàtic i l’especulació urbanística d’una asfixiant ciutat grisa. Tres indòmits monstres marins devorant-se els uns als altres, tots ells identificatius de les perversions del món capitalista i els imperatius de la llei del més fort. No és tan sols un símbol per al veïnat que Blu regala –ha renunciat a cobrar, diuen–, sinó que sembla més aviat un tríptic d’art urbà que, a l’estil d’‘El jardí de les delícies’ del Bosch, penjat a l’escarpat barri obrer, a tall d’advertència dels horrors del món actual. Ni més ni menys.   

Miguel Torres, veí del Carmel, l’admirava en tota la seva extensió. «Li poso un 9,5. És una obra d’art», lloava. Gelós de conservar el seu anonimat, Blu no s’ha deixat veure pel barri aquest matí per glossar la seva obra. A falta de les explicacions de l’artista, serveixi el bon ull de Miguel – «jo també faig les meves coses d’art»– per interpretar el mural, que condensa les idees recollides en un procés participatiu obert al barri en els últims mesos. «Representa alguna cosa més que la ideologia d’aquest barri, és també el que passa al país i al món. Tot és economia, tot es pot comprar i es busca la riquesa i els diners... No només passa aquí, sinó a tot arreu», li suggereix.

La Lolita mirava de buscar la ubicació correcta per atrapar la salvatge persecució dels esquals i el cetaci. L’escena és tan ampla que resulta gairebé impossible capturar-la amb un sol clic. «La gent es va enfadar molt quan van treure el tauró, però ha valgut la pena esperar», opinava la veïna, 66 anys dalt del Carmel. «El barri ha canviat molt. Abans hi havia molta droga, van morir molts joves... Ara el problema són els búnquers, l’excés de turisme, els ‘botellons’ que s’hi fan... Els veïns d’allà a dalt eren al cel i ara s’ha convertit en un infern. No entenc el perquè d’aquest vandalisme», confessava.

Temor a la massificació

En bona mesura, l’anàlisi és compartida per la presidenta de l’Associació de Veïns del Carmel, Montse Montero. «Sempre havíem pujat a fer festes als búnquers, però mai ens pensàvem que vindria tantíssima gent a beure. L’última vegada que vaig pujar em vaig posar a plorar. Ho vaig trobar brut, amb gentussa que ho llençava tot... El que no es controla es descontrola», resol la dirigent, satisfeta amb el resultat del mural que ara decora la carretera, si bé verbalitza la inquietud que ronda l’entitat: que atragui encara més turistes i la zona es massifiqui.

«Ens preocupa la repercussió que tingui, però ja es veurà», admet Montero. «Si es dona un caramel a la porta d’una escola, el normal és que s’ompli de nens. Doncs aquí igual. Hi haurà moguda, perquè és bonic i espectacular, i la gent vindrà a veure’l. Tenim els búnquers, el parc Güell i, ara, el mural. Només ens falta una església romànica», fa broma. 

L’Associació de Veïns del Carmel vol afegir davant del cap del refet tauró capitalista un altre grafiti, aquest de factura feminista. Ja estava planejat, si bé l'espai que ha quedat resulta més aviat estret. «Però alguna cosa es farà. Del que és petit surt el que és gran», oposa Montero. S’ofereix a ajudar-los el col·lectiu B-murals, que ha col·laborat també en el flamant mural de Blu. 

«És fantàstic i un regal increïble d’un artista internacional molt reconegut», lloa Ana Manaia, coordinadora de B-murals, que situa Blu no gaire lluny de Banksy, el grafiter mundialment famós. Als elogis s’ha afegit el tinent d’alcalde de Cultura, Jordi Martí: «Són les contradiccions del món actual, que torna a ser necessari apel·lar a la pau, i també una reivindicació del barri».

Notícies relacionades

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Quirós: "És moment d’intervenir en el cor de l’Hospitalet"

En canvi, la Rosario i la Felicidad el contemplaven amb més escepticisme. «M’agradava més el d’abans, aquest és massa acolorit. S’ha perdut el símbol que teníem... Almenys ara no pintaran la paret», es resignava la Rosario. «No m’agrada gens. El dineral que es deuen haver gastat podrien haver-lo dedicat a neteja», deia la Felicidad. 

Responsables del projecte aclareixen que Blu no va demanar més que li cobrissin la manutenció dels dies de feina i el cost de la pintura, sense facturar més honoraris a l’ajuntament. A més, el mural no és gens complaent amb el consistori: a la cua del grafiti gegant, l’artista ha colat un missatge crític amb el projecte de fer caure gairebé 300 vivendes i desallotjar els veïns de casetes d’autoconstrucció dalt del Carmel en el futur parc dels Tres Turons. L’escrit de Blu adverteix que omplirà el barri de «turisme» i engolirà «la identitat del Carmel». «Verd sense desnonaments», remata. «El planejament dels Tres Turons s’ha de revisar. És una tasca per al pròxim govern», ha comentat la regidora d’Horta-Guinardó, Rosa Alarcón.