Barcelona protegeix el Rec Comtal però deixa sense calendari les principals actuacions

El Rec Comtal de Barcelona gaudeix al final de protecció oficial i amb rang de «monument», per escrit en un pla director ambiciós. Els ajuntaments de Barcelona i de Montcada i Reixac, els dos municipis pels quals discorre la sèquia mil·lenària, han pactat un document per posar en valor els 14 quilòmetres de traçat de canal medieval i fins i tot protocols per tractar millor les restes que aflorin a partir d’ara en obres i reformes. Però les principals actuacions que concreten el rescat patrimonial segueixen sense pressupost ni calendari.

El Rec Comtal neix al barri de Can Sant Joan de Montcada i Reixac i s’adreça fins a Ciutat Vella, creuant 11 barris diferents de Barcelona pertanyents a 5 dels 10 districtes que té la ciutat. És a dir, la història d’aquesta sèquia del segle X és la història de mitjana Barcelona, literalment. El nou pla, consensuat pels dos consistoris, proposa senyalitzar el recorregut en 33 punts concrets (26 a Barcelona i set a Montcada), amb especial protagonisme a 9 zones verdes.

Així, el canal es convertiria en leitmotiv d’espais pendents d’urbanitzar, com el parc del Molí de Sant Andreu, la part posterior de la parròquia de Sant Andreu de Palomar, l’entorn de la Nau Bostik i el Parc Lineal sobre les vies de l’AVE. També seria l’excusa per repensar en clau verda enclavaments en punts densos, com l’entorn de la plaça de toros Monumental o la plaça del Molí de les Basses de Sant Pere (Ciutat Vella), així com crear-ne d’altres des de zero, com un jardí a Fort Pienc dedicat a l’antic molí del comanador.

Cap d’aquestes intervencions té data i ni tan sols està garantit que s’executin el pròxim quadrienni. «A partir del pròxim mandat s’aniran concretant i pressupostant les actuacions», apunta el consistori. Es faran «a mida que s’executin les obres i transformacions» en aquestes zones, ha reconegut la tinenta d’alcaldia Janet Sanz en la presentació del pla director. Això sí, el document –elaborat pel jove estudi d’urbanisme Carles Enrich– ofereix nombroses recreacions virtuals de com podrien ser els 9 enclavaments més rellevants.

Curiosament, no formen part de les zones destacades ni la plaça de les Glòries, on es van trobar restes de la sèquia el 2016, ni el tram de la Diagonal entre Castillejos i Padilla, on les obres del tramvia també van topar amb ella. Tampoc la Meridiana pacificada entre Trinxant i Nació, on van aflorar vestigis fa un any, es van documentar i es van tornar a enterrar, ara més ben protegits. En aquest cas ja estan senyalitzats en superfície amb una xapa d’acer i lletres al paviment, un format que podria servir de model per a la resta de punts.

L’única data sobre la taula, Vallbona

L’única data sobre la taula, VallbonaL’única intervenció que té calendari i pressupost és fruit d’un altre pla. El Consorci del Besòs té en redacció un projecte de corredor verd entre Vallbona i Trinitat Vella que pretén renaturalitzar la zona. De passada, restaurarà un dels 9 punts singulars del pla director del Rec Comtal, l’encreuament del Pont de la Vaca. La previsió és que les obres comencin a finals del 2023 gràcies a un pressupost de 2,4 milions d’euros procedents dels fons europeus Next Generation. I és que, a curt termini, Vallbona (Barcelona) i Can Sant Joan (Montcada) continuaran sent l’única cara visible del Rec. Són els últims barris pels quals discorre a l’aire lliure i concentren 3 dels 9 punts singulars del pla director.

L’alcaldessa de Montcada i Reixac, Laura Campos, ha remarcat que els barris de Vallbona i de Can Sant Joan no s’entenen l’un sense l’altre, tot i que depenguin de diferents consistoris, i que per a tots dos el Rec té una «forta vinculació amb l’imaginari col·lectiu i la memòria». Ella mateixa, de fet, és filla de Can Sant Joan: «Soc una de les nenes que es banyava al Rec i la meva àvia rentava aquí la roba dels seus vuit fills».

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Les casetes del Pont, «compromís» fora del pla

Per la seva banda, el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, ha celebrat que per fi el Rec estigui reconegut oficialment i que es protegeixin les futures troballes amb protocols d’actuació. «Els seus 14 quilòmetres ja tenen jerarquia de monument, ¡i m’atreviria a dir que són ‘el’ monument de Barcelona!». Sobre el centre d’interpretació del Rec Comtal que demana el teixit associatiu de Sant Andreu a les casetes centenàries del carrer del Pont, Rabassa ha respost que «és un compromís que s’ha treballat amb les entitats i que s’haurà de tirar endavant». Fonts municipals afegeixen que el centre no està inclòs en les 33 actuacions del pla director, però continua previst i es farà encaixar.