Aval als nous radars a Barcelona, gran divisió sobre les superilles

Els radars són la novetat més avalada pels barcelonins, o almenys així ho indiquen les respostes dels 801 participants de l’estudi pel GESOP. Més de vuit de cada deu estan a favor de controlar la velocitat als entorns escolars mitjançant radars que multen. Només un 14,4% hi està en contra i un exigu 2,5 no sap o no contesta. El perfil sociològic influeix amb claredat: el suport és superior en dones (87%) que en homes (78,6%) i puja fins al 87,5% a la franja d’edat més procliu a tenir fills en edat escolar (entre 30 i 44 anys). Tot i que els menors de 30 anys són els menys entusiastes dels radars, també els avalen amb un 79,2%.

Per electorats, el control de velocitat cultiva un vistós 92,4% de suport entre els votants d’Ada Colau i del 80% o més entre els de la CUP, el PP, el PSC i ERC. En canvi, els afins a Junts per Catalunya són els menys receptius als dispositius sancionadors (61,7% a favor i 31,7% en contra). En conjunt, la ideologia modula molt el percentatge de partidaris: d’un 51,1% a l’esquerra a un 16,4% al centredreta.

Com a curiositat, entre els enquestats nascuts a l’estranger l’aval escala al 95,3%, probablement pel menor índex de propietaris de vehicles privats. D’altra banda, el suport cau segons el grau de formació: nou punts percentuals de diferència dels que manifesten tenir un nivell d’estudis «baix» als que el qualifiquen d’«alt».

El patinet, aval complex

A grans trets, dos terços de la societat barcelonina estan d’acord amb la prohibició de viatjar en transport públic amb un patinet elèctric pel seu risc d’incendi. I el terç restant, un 34,3% concretament, s’oposa al veto preventiu que entra en vigor aquest dimecres. En aquest cas, amb prou feines hi ha biaix de gènere, però l’edat resulta un factor determinant: la restricció suspèn entre els menors de 30 anys (47,2% a favor i 48,1 en contra) mentre que la satisfacció entre el públic sènior és la més alta (66% entre més grans de 60 anys).

El retrat robot de l’usuari de patinet metropolità és el d’una persona jove d’estrat social baix que l’utilitza per a desplaçaments laborals, segons indiquen estudis i entitats del sector com la PTP. No obstant, persisteix un cert clixé de vehicle yuppie per a emprenedors tecnològics. Tres dades de l’enquesta –en la qual només participen residents a la capital– ofereixen una aproximació sense conclusions.

Un col·lectiu que sobresurt com a reticent al veto són els nascuts a l’estranger, sense distingir si són de procedència europea o extracomunitària: el nivell de suport és deu punts inferior (50%) i la ràtio de desinformats cau a la meitat (només un 2,3% s’acull a l’opció ‘no ho sap’) respecte a la mitjana general. Estudiants (46,9%) i treballadors en actiu (57,8%) també fan baixar la mitjana, mentre que aturats i jubilats la superen (63,9% i 66,3% respectivament). Quant al nivell d’estudis, els menys formats recolzen més la prohibició.

Superpolarització

La valoració ciutadana de les superilles no té res a veure amb les dues anteriors. El concepte genera una enorme polarització, amb una majoria simple que s’hi oposa (45,4%) i una minoria (37,3%) que se’n mostra partidària. Entre les dones hi ha menys bel·ligerància, però no més suport. Només a dues franges d’edat guanya l’aval ciutadà: entre els menors de 30 anys i en especial en la franja d’edat de 30 a 44 anys, l’única en què lessuperilles arriben a l’aprovat (52,4%). Per contra, la pacificació que proposa el consistori no aconsegueix seduir la gent gran (només un 27,4% a favor i els que més en contra, amb un 49,1%), malgrat que teòricament són un perfil de vianant més vulnerable al trànsit. Tampoc captiva, per cert, els aturats (27,8%), mentre que aprova entre els estudiants (56,3%).

Notícies relacionades

Sondeig eleccions Barcelona: un de cada quatre barcelonins prefereixen Trias com a alcalde

Colau, Collboni, Maragall i Trias: pros i contres a l’enquesta d’EL PERIÓDICO quatre mesos abans de les eleccions a Barcelona

Una altra correlació interessant és la territorial: el màxim suport es dona a Ciutat Vella i Gràcia, que són superilles naturals sense tenir aprovat cap pla específic. En canvi, el districte de Sant Martí que és on es va estrenar la primera superilla és un dels tres més reticents junt amb Sarrià-Sant Gervasi i Nou Barris. L’Eixample, escenari de la gran Superilla Barcelona amb la qual Ada Colau anirà a totes aquestes eleccions municipals, està molt dividit: un 39,8% a favor, un 48,4% en contra i un sorprenent 11,7% que no ho sap o no contesta. Els percentatges més alts d’oposició es concentren a les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Sant Martí, amb aproximadament un 50% de detractors. A Nou Barris, allunyada de les pacificacions estrella, una quarta part de participants no es posicionen.

Per electorats es reflecteixen més els posicionaments de cada partit. Els afins als Comuns són els més fans de les superilles(74,7% a favor, només un 16,5% en contra). També agraden als electors de la CUP (58,3%), tot i que no té representació ara a l’ajuntament. Per contra, escassa simpatia al projecte entre els votants de la resta partits: 28% entre els d’ERC, 22,4% entre els socialistes o 21,7% entre els populars, per exemple. Finalment destaca la gran animadversió a les superilles entre els electors de JxCat (76,7% en contra) i els de Cs (81%).