Trias presenta una esmena a la totalitat de la gestió de Colau i s’ofereix per desbancar-la

Xavier Trias exerceix d’alcaldable des de fa gairebé dos mesos, i aquest dilluns ha protagonitzat l’acte de sortida de la seva precampanya, sota el lema ‘Barcelona, torna Trias’. Una conferència a la sala Oriol Martorell del Auditori de Barcelona davant membres de la societat civil i amics i favorables a la seva figura, en la qual ha presentat una esmena a la totalitat de la gestió de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Entre el públic, líders del passat i el present de l’espai de Junts i abans de Convergència, començant pel fundador, Jordi Pujol, qüestionat en el seu moment pel mateix Trias després que admetés públicament que la seva família tenia diners sense declarar a l’estranger. També eren, entre molts d’altres, l’expresident Artur Mas, Joaquim Forn, Josep Rull, Laura Borràs i Jordi Turull.

Relaxat, jugant a casa, Trias ha fet broma fins i tot amb el fet que, després d’un tractament, ja no li tremola la mà, i ha begut aigua d’una ampolla: «Fa anys que no podia fer això. Me la tirava per sobre».

Trias ha centrat el seu missatge d’aquest dilluns a criticar en bloc la gestió de Colau, i proposar la seva tornada com a alternativa. No ha fet, però, propostes de nou encuny concretes que puguin destacar-se. Ell és el canvi i la proposta en si mateix.

O l’un o l’altre

Trias s’ha ofert a tallar de soca-rel la gestió de Colau, reprenent, si les urnes l’hi permeten, la vara de comandament que va ostentar del 2011 al 2015, any en què va perdre en mans de l’actual regidora, que és la seva nèmesi i també el seu punt de suport programàtic, per oposició. Aquesta és la manera que té d’enviar a l’electorat el missatge que a les municipals cal elegir entre un dels dos. O Trias o Colau. Un missatge que van enviar al dinar junts, mitjançant una foto, en una trobada amb un punt de teatre, una cosa que sovint acompanya la política.

Pocs podien vaticinar el maig passat, quan Xavier Trias va anunciar que no tenia intenció de reemplaçar Elsa Artadi com a candidat de Junts per Catalunya a les municipals, que l’exalcalde estaria a hores d’ara encapçalant les enquestes com a principal favorit, tot i que sigui per una distància curta amb els seus rivals i en un escenari molt obert. Ell mateix ha fet broma que quan ja estava en la jubilació torna a l’arena política.

Crítica global

«Aquest canvi és possible i necessitem a tothom per fer-ho», ha advertit. L’exalcalde ha afirmat que la seva successora no ha resolt cap dels problemes que tenia la ciutat i n’ha generat d’altres que no existien, una cosa de què ha culpat el PSC com a soci del govern local i ERC com a soci extern.

«Les eleccions del maig van d’elegir entre dos models diferents. En cas de triar cara o creu», ha proclamat. «¿Com hem arribat fins aquí?», s’ha preguntat. La resposta era que tot va començar quan ell va perdre les eleccions fa vuit anys, però ningú l’hi ha recordat.

Trias ha remarcat que la ciutat no va bé i ha citat els principals problemes que denuncien els rivals de Colau però també els mateixos baròmetres d’opinió de l’ajuntament, li retreuen al govern: seguretat, neteja, vivenda.

Lideratge

Ha resumit en deu punts el que creu que cal canviar. En primer lloc, ha cridat a «recuperar el lideratge» de l’alcaldia. En segon, a apostar pel creixement econòmic: «Des del govern s’ha imposat un discurs que defensava el decreixement». Que és una cosa que va ser així al principi, però que el govern de Colau ha anat esquivant fins a apostar sense embuts pels grans esdeveniments, el turisme i l’activitat econòmica.

En tercer lloc, ha dit, la ciutat ha de funcionar. Un punt que s’ha centrat en la necessitat de millorar la neteja i reforçar la seguretat, de la qual ha lamentat que no ha millorat després que el PSC assumís la direcció amb Albert Batlle com a tinent d’alcalde.

El quart punt del seu pla: planificar i deixar d’improvisar. Ha criticat que es «posi en perill» l’Eixample d’Ildefons Cerdà amb reformes plantejades «sense estudis previs, sense mètode científic i sense proves pilot».

Vivenda

En aquest punt ha inclòs la política de vivenda de Colau, de la qual ha dit que «en bona mesura» s’ha fet en funció del que ell va sembrar. No ha entrat en la desproporció que l’alcaldessa denuncia entre les promocions que impulsa el consistori i les que ha fet en els últims anys la Generalitat, durant molt temps amb Junts com a soci del Govern. «Vaig ser el primer alcalde que va donar l’ordre que la vivenda pública havia de ser de lloguer», ha afirmat.

Com a cinquè punt ha triat la mobilitat, un camp en el qual ha denunciat «una croada contra el cotxe i la moto». I tot i que ha defensat millorar Rodalies i el transport públic, no ha deixat clar si revertirà tot el que s’ha fet aquests anys.

El Mobile

Com a sisè punt ha citat l’aposta per la ciutat del talent, per a la qual ha reclamat un suport i l’empresa que ha trobat a faltar en la gestió de Colau. El setè, la defensa d’un ajuntament tecnològic. Per ser exactes, el dard a Colau en aquest cas ha sigut aquest: «La ciutat del Mobile no pot tenir un ajuntament analògic».

Trias ha recordat que en la seva etapa el consistori va viatjar pel món per publicitar-se, per explicar que la ciutat era «una Smart City». Després de citar el Mobile World Congress i el Congrés de l’Audiovisual (l’ISE), ha afirmat que «en part» aquests viatges van portar la ciutat a acollir aquests congressos. I aquí s’ha encoratjat una mica, perquè el Mobile va arribar a la capital catalana el 2006, quan faltaven cinc anys perquè ell fos alcalde, i l’ISE va anunciar el 2018 –quan ell portava tres anys fora del consistori– que vindria el 2021 a la ciutat.

La Ronda de Dalt

De la lluita contra l’emergència climàtica, vuitè punt de la seva llista d’aquest dilluns, ha assegurat que la de Colau s’ha basat en «propaganda» més que en «accions reals i estudiades». Entre els projectes pendents ha citat recuperar els interiors d’illa de l’Eixample, que els detractors dels eixos verds, el socialista Jaume Collboni inclòs, citen ara com a alternativa.

Trias també ha defensat cobrir la Ronda de Dalt, projecte pendent en gairebé la seva totalitat que ell mateix va xifrar en 400 milions d’euros. Ha recordat que al final del seu mandat hi va haver un pacte entre grups (CiU i el PSC el van impulsar) per a aquesta cobertura, tot i que de fet va ser per a una part limitada. No és que no es pugui fer, però aquests 400 milions suposen més del 10% del pressupost anual del consistori.

Notícies relacionades

Xavier Trias anuncia que es presentarà a les municipals per recuperar l’alcaldia de Barcelona

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

De les superilles ha destacat que ni el pare de la idea les reconeix, en al·lusió a Salvador Rueda. «Pintar els carrers de colors és fàcil i relativament ràpid. Fer grans projectes de transformació urbà és molt més complex», ha advertit.

Com a últims punts del seu decàleg ha esgrimit la necessitat de fer una ciutat amable i inclusiva, que atengui les persones (aquí no ha inclòs crítiques a la gestió de Colau, no l’ha citat en aquest punt) i que Barcelona «torni a ser capital, i capital de Catalunya». «No podem viure d’esquena als altres». Una ciutat que no jugui «en segona divisió». Que «jugui la Champions i competeixi amb Nova York, París o Amsterdam».