Colau avisa Netanyahu que Barcelona suspèn relacions amb Israel per l’ocupació de Palestina

L’Ajuntament de Barcelona suspèn de manera temporal les relacions amb Israel a causa de l’ocupació de Palestina. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha dirigit una carta al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, per avisar que la ciutat anul·la provisionalment tot vincle amb el país mediterrani. La ruptura de relacions també deixa sense efecte per ara l’agermanament que uneix la capital catalana amb la segona ciutat més poblada d’Israel, Tel Aviv, com advoquen 112 entitats que consideren incompatible l’entesa amb l’ocupació de Palestina.

«És un gest contundent i necessari per convidar a la pau», ha declarat Colau, que ha recordat que el consistori ja va interrompre l’agermanament amb Sant Petersburg després de la invasió russa d’Ucraïna. Al seu torn, l’alcaldessa ha recalcat que el pas que l’ajuntament ha pres «no és una discriminació a la població jueva, sinó una crítica a un Govern» al qual Colau ha acusat de cometre un apartheid contra els palestins.

La regidora s’ha reunit aquesta tarda amb integrants de la campanya ‘Barcelona amb l’apartheid, no’, instigadora de dissoldre el nexe amb Tel Aviv. La plataforma Prou Complicitat amb Israel –una de les impulsores de posar fi a les relacions amb la ciutat israeliana– s’ha felicitat per la decisió del govern municipal. Per a l’organització propalestina, el consistori envia un «missatge clar i contundent contra la política d’apartheid, colonialisme i ocupació de l’Estat d’Israel».

El col·lectiu ha advertit que la població palestina està passant penúries «cada vegada més greus i dramàtiques» que ha atribuït a la «deriva radical i repressiva» de l’actual Govern dretà d’Israel. També ha confiat que s’escampi l’exemple de l’executiu de Colau i «més institucions trenquin la seva complicitat amb l’apartheid israelià». 

Aliança estèril

La campanya ‘Barcelona amb l’apartheid, no’ va sorgir al juny del 2021 per exhortar els partits de l’ajuntament de la capital catalana que «trenquin l’agermanament amb Tel Aviv i potenciïn la solidaritat amb el poble palestí». «Mantenir l’agermanament reforça la impunitat dels crims d’Israel», afirmen els partidaris de liquidar l’agermanament.

La proposta de suspendre el vincle amb la ciutat israeliana va rebre l’aval de la Sindicatura de Greuges de Barcelona al desembre. El síndic, David Bondia, va instar en una resolució a derogar l’acord d’amistat i cooperació entre Barcelona, Tel Aviv i Gaza. Segons el Defensor del Poble barceloní, el compromís «no garanteix el respecte al compromís amb els drets humans» i al·ludeix a l’ocupació de Palestina per afirmar que les bones intencions de l’aliança que l’ajuntament va segellar fa 25 anys «no han funcionat».

«El manteniment de vincles amb autoritats municipals o estatals israelianes que legitimen la prolongació de l’ocupació i el colonialisme a Palestina comporta una complicitat en la configuració d’un crim d’apartheid», rebla el pronunciament de la Sindicatura. El mateix informe va afegir que, tot i que Barcelona ha mantingut relacions per separat amb Tel Aviv i Gaza, els compromisos d’amistat «no s’han pogut dur a terme» a causa de «les dificultats del procés de pau al Pròxim Orient».

Més de 4.000 firmes

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Els detractors de l’agermanament amb la gran ciutat mediterrània d’Israel han recollit 4.135 firmes perquè l’Ajuntament de Barcelona derogui l’aliança simbòlica amb Tel Aviv. Reclamen que l’entesa quedi sense efecte «fins que les autoritats israelianes no implementin les recomanacions dictades per les organitzacions internacionals per fer efectiu el compliment del dret internacional i els drets humans del poble palestí».

Ciutadans va defensar blindar l’agermanament amb Tel Aviv al ple municipal de gener. Amb els vots en contra dels Comuns i d’ERC i l’abstenció del PSC n’hi va haver prou per rebutjar la proposta. Junts, PP i Valents sí que van acompanyar la proposició dels liberals.