Anàlisi
Barcelona ha perdut el rumb i l’atractiu econòmic i turístic, segons el ‘Financial Times’
El diari britànic analitza l’evolució dels últims anys de la capital catalana per obtenir un resultat gens favorable
El diari britànic Financial Times ha analitzat molt críticament la situació de la ciutat en un ampli reportatge titulat Com Barcelona ha perdut el rumb. L’article periodístic, molt destacat en l’edició digital del diari al tercer bloc de portada, el firma el corresponsal a Madrid i conclou que la reputació de la capital catalana s’ha debilitat a causa, sobretot, de l’ambient polític. Recull testimonis a peu de carrer i estrangers establerts a la ciutat des de fa anys, però també inclou personalitats destacades, com l’alcaldessa Ada Colau, l’exalcalde i alcaldable Xavier Trias, el líder parlamentari del PSC, Salvador Illa, la patronal Barcelona Global, el directiu de Foment del Treball, Jordi Casas, l’escriptor Jordi Puntí i l’exdirector general d’Indústria i empresari hoteler Pau Guardans.
Es consideren tant al referèndum per la independència a Catalunya el 2017 com els 7 anys de gestió de l’alcaldessa Ada Colau les principals causes de la deriva de la ciutat, que, segons el diari, hauria perdut atractiu econòmic i turístic, a més d’«orgull de ciutat». Ho il·lustra amb un gràfic de la «dècada de creixement insignificant» de Barcelona. Apunta a queixes veïnals com «robatoris de carrer, avingudes plenes d’escombraries, embussos de trànsit i falta de noves infraestructures i atraccions culturals». I també ressenya que la inseguretat és el principal problema que la ciutadania va destacar a l’últim baròmetre municipal. «Dos terços dels residents van dir que Barcelona havia empitjorat l’últim any», recorda.
A l’últim terç del reportatge apareixen declaracions d’Ada Colau, que defensa que la Barcelona esgarriada és la que va heretar quan va assumir l’alcaldia el 2015. «Ja no estem en una ciutat que només aposta per l’especulació immobiliària, plena de cotxes i contaminació, amb el turisme descontrolat», diu textualment. «Hem restablert l’ordre i apostem per la diversificació econòmica», rebla l’alcaldessa, que també elogia el pol tecnològic del 22@ i una taxa d’atur més baixa que la madrilenya. Recalca que no estaria bé acceptar qualsevol inversió a cegues i que la ciutat sí que afavoreix aquelles que considera positives. La distinció queda ràpidament contradita amb l’afirmació que hi ha a Barcelona una «percepció que l’alcaldessa està més per prohibir que per permetre» i que els crítics han encunyat el terme «la Barcelona del no» pel rebuig dels Comuns a l’ampliació de l’aeroport, a l’hotel Four Seasons de la Diagonal i a l’Hermitage.
Unes línies més avall li replica Xavier Trias, sobre el qual el reportatge recorda que lidera les enquestes preelectorals. Més que defensar la seva gestió, ridiculitza l’actual govern: «Són sobretot activistes socials que no entenen que la veritable lluita contra la pobresa és crear activitat econòmica». Afirma que avui hi ha «dues Barcelones», la dels turistes que «visiten, queden encantats i se’n van» i la dels expatriats residents que li expressen desil·lusió després dels anys 90 d’esplendor olímpica.
Catalunya també en surt malparada
Notícies relacionadesJordi Casas de Foment del Treball amplia el focus a Catalunya per lamentar que ja no es vegi «com a lloc amigable per realitzar-hi inversions». El Financial Times ha monitoritzat els últims anys les aspiracions independentistes de Catalunya amb alguns titulars favorables com reclamar «una solució negociada» o advertir la UE que no podria obviar un sí massiu en el referèndum de l’1-O. En canvi, en aquest article, l’autor es val de dades del Ministeri d’Indústria per comparar les xifres d’inversió estrangera abans i després del referèndum: «Tot i que Catalunya ha atret entre 6.000 i 9.000 milions d’euros de capital extern cada un dels últims anys, aquestes xifres s’han reduït considerablement respecte als més de 16.000 milions d’euros del 2016». No obstant, apunta que el 41% dels catalans «encara» recolza la independència segons un estudi del Centre d’Estudis d’Opinió.
De la mà de Casas, compara aquestes xifres amb les de la capital espanyola: La regió de Madrid va registrar un rècord d’inversió de 98.000 milions d’euros el 2018». Per contra, Barcelona Global enumera aterratges recents de grans firmes com Apple, Microsoft, Amazon, Google, Siemens, Bayer, PepsiCo i SAP. L’article també es fa ressò del pacte pressupostari a Catalunya entre ERC i el PSC, «el primer acord entre partits independentistes i antiindependència en més d’una dècada» del qual destaca la promesa d’ampliar l’aeroport del Prat.
