Barcelona aconsegueix reduir un 22% el nombre de sinistres amb el mateix trànsit que abans de la covid

Deixant al marge els dos anys més crus de la pandèmia, Barcelona va registrar el 2022 l’any amb menys sinistres amb víctimes de l’era moderna. Les dades recopilades per aquest diari arriben fins a mitjans dels vuitanta. Mai, sense un virus pel mig, la ciutat havia tingut una xifra d’accidents de trànsit tan baixa. En van ser 7.202, que són 20 al dia i continua sent una xifra molt considerable, però suposa una reducció del 22,15% respecte al 2019. Es podria pensar que ara hi ha molts menys cotxes que abans, però no, aquest apartat només s’ha reduït en un 4%. És a dir, amb un 4% menys de trànsit s’ha hagut de lamentar un 22% menys de sinistres. La nota negativa són les víctimes mortals. En van ser 23, la xifra més alta des del 2016.

Aquest dijous s’ha presentat al consistori el balanç de la sinistralitat del 2022, una bona ocasió per parlar de seguretat viària, que és, al cap i a la fi, un dels assumptes més transversals de la vida en societat. Algunes xifres per veure d’on venim. El 1989 es van registrar a la capital catalana 16.610 accidents amb víctimes. El 1999 n’eren 12.941 i el 2009 el registre es va quedar en 9.760. Des d’aquell any, la xifra amb prou feines s’ha mogut, i no convalida gens ni mica les del 2020 (5.715) i el 2021 (7.007).

El 2021 va començar amb el 21% menys de circulació que abans de la pandèmia. Ja al setembre la cosa havia escalat fins al 4% per sota, que segons el director de Mobilitat del consistori, Adrià Gomila, «s’ha mantingut estable durant el 2022 i fins avui en dia». Cosa que, d’altra banda, tot i que aquest és un altre tema, no diu gaire de les bonificacions del transport públic que es van començar a aplicar el setembre del 2022. El cas és que al desembre, la xifra d’accidents amb víctimes es va tancar amb un increment respecte a l’exercici anterior del 2,8%. És a dir, una sinistralitat molt similar però amb més elements en circulació.

Tendència positiva

Totes les dades, dins del drama que suposa cada un d’aquests accidents, marquen una tendència positiva. Hi ha menys ferits que el 2019 (-23,58%) i menys ferits greus (-14,85%), però hi ha una xifra, la de morts, que tot ho enfosqueix. Van ser 23 les persones que van perdre la vida, el registre més alt des del 2016, quan van ser 28 les víctimes mortals. Com cada any, des que aquesta ciutat en els vuitanta es va convertir en una de les capitals europees de la moto, elsmotoristes han sigut els més perjudicats, amb 16 morts. També van morir cinc vianants i dues persones que anaven dins d’un turisme. Per augmentar el context, el 1990 hi va haver 88 morts, tres vegades més que ara.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

En l’apartat de causes directes o principals dels sinistres imputables als conductors crida l’atenció l’augment del nombre de casos en els quals una distracció del conductor va derivar en un accident. Malgrat que hi ha hagut prop de 2.000 accidents menys, els imputables a una badada, bàsicament, fer servir el mòbil, han augmentat un 7,7%. Totes les altres categories, amb excepcions anecdòtiques, cauen.

Els radars

El balanç també ha aportat xifres sobre la tasca de control i prevenció de la Guàrdia Urbana. S’ha informat sobre l’avenç dels 17 radars instal·lats els últims mesos, que han imposat, entre el 16 de gener i el 6 de febrer, una mitjana de 682 sancions diàries. I s’ha posat l’accent en el consum d’alcohol. El 2022 es van fer prop de 53.000 proves d’alcoholèmia (el 7,6% més que el 2019), de les quals 9.191 van ser positives, un increment de gairebé el 30% respecte als registres previs a la covid. S’ha de destacar l’augment de les alcoholèmies penals, de gairebé el 70%. Segons ha indicat el tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, la policia ha retirat cada dia 40 conductors que conduïen sota els efectes de l’alcohol i les drogues. Gairebé dos cada hora.