Barcelona i Sarajevo, una història d’amor i cooperació en hores baixes

Moltes famílies catalanes van acollir refugiats, les escoles enviaven llibres a les escoles bosnianes i es van organitzar gires artístiques bilaterals. Centenars de projectes de cooperació que van desembocar l’any 2000 en la firma oficial de l’agermanament entre Barcelona i Sarajevo. Va ser tan alt el nombre d’iniciatives solidàries, que l’octubre passat, l’antiga presó Model de l’Eixample va acollir l’exposició Desperta Europa! coproduïda per la regidoria de Memòria Democràtica i l’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona. La mostra rememorava aquesta dosi ingent de solidaritat. Un mes després, la delegació del Govern al sud-est d’Europa va organitzar a l’Ajuntament de Sarajevo una altra exposició –en aquesta ocasió del fotògraf Anto Magzan– que reflectia l’amistat entre les dues ciutats.

L’amistat amb Sarajevo va ser tan important que va marcar la cooperació internacional del consistori. Va ser decisiva perquè avui l’Ajuntament de Barcelona destini el 0,7% del PIB a projectes solidaris a diferents països. També va ser una onada solidària que va anar més enllà de la capital catalana. Mentre va durar la guerra, fins a 340 municipis catalans van fer un minut de silenci cada dilluns per Bòsnia i Hercegovina.

Molt a fer encara

Molt a fer encaraTanmateix, després de la postguerra, els projectes solidaris van anar a la baixa tant a Barcelona com a la resta de Catalunya. Actualment, Bòsnia i Hercegovina ja no està entre els països prioritaris dels plans directors de cooperació al desenvolupament del Govern. Ho saben bé a Medicus Mundi Mediterrània, que treballen a Sarajevo en la salut i la prevenció de la violència masclista. Els seus projectes són dels pocs –nou en total– que entre el 2015 i el 2022 ha finançat l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Per això, Ivan Zahinos, director de projectes d’aquesta oenagé sanitària, anima a aconseguir que sorgeixin més iniciatives. «Hi ha un munt de coses a fer», assegura.

Malgrat que el vincle forjat amb Sarajevo no es pot comparar amb les iniciatives impulsades durant la guerra i la postguerra, les relacions institucionals continuen sent fluïdes. El 2022, per celebrar els 30 anys d’amistat i cooperació entre les dues ciutats, Benjamina Karić, alcaldessa de la capital bosniana, i Edin Forto, primer ministre del Cantó de Sarajevo, van ser a Barcelona. I l’any anterior, Laura Pérez, quarta tinenta d’alcaldia, havia visitat Sarajevo. Trobades durant les quals van acordar continuar amb les activitats de cooperació.

Un vincle intens

Notícies relacionades

Una espurna a Sarajevo

La Viqui, la sort de tants

Un vincle intensA qui no afecta el descens de la cooperació és als ciutadans de Sarajevo. «Són amics per sempre. Hi ha molta simpatia per Barcelona», afirma Zahinos. «És com una història d’amor entre les dues ciutats», afegeix. Una prova d’aquesta intensa relació és que hi ha bosnians que dominen la llengua catalana, fruit de l’estada com a refugiats a Barcelona. «En les reunions de feina a Sarajevo hi ha persones amb qui parlo en català», admet Zahinos.

«Si hi vas i dius que ets de Barcelona, instantàniament se’ls dibuixa un somriure a la cara. Recorden que la ciutat es va abocar amb ells i que es van construir multitud d’infraestructures i instal·lacions cíviques», detalla Joan Salicrú, autor del llibre ‘Bòsnia, la guerra que no ens van explicar’ (Apostroph) i productor executiu del documental L’última cinta des de Bòsnia. Aquest treball, produït per Salicrú i dirigit per Albert Solé, és un dels projectes culturals que, amb motiu dels 25 anys del final de la guerra dels Balcans, s’han impulsat des de la capital catalana.