SOS per la falta de pisos petits de lloguer (legals i assequibles) a Barcelona

Segons dades de l’Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona (2020) les vivendes de la ciutat tenen una mitjana de 4,15 estances incloent salons i menjadors en cas d’estar separats. L’última radiografia per volum de vivendes de cada tipus correspon a l’últim cens d’immobles (2011), publicat al portal municipal partint de dades de l’INE. Analitzen els 684.000 pisos d’ús principal (sense comptar els buits o secundaris) de la capital catalana. Crida l’atenció que només n’apareguin 12.619 d’una habitació (els superen els de set) i 42.662 de dues. Només en figuren 8.649 de menys de 30 metres quadrats amb ús residencial consolidat, ja que a Catalunya la cèdula d’habitabilitat exigeix des de fa temps més de 36 metres quadrats. Per contra, són majoria els immobles de tres a cinc estances.

El director de Relacions Institucionales del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona (COAPI), Juan José Aguilera, remarca que al voltant d’un 80% de qui visita moltes agències o busca per altres vies demana arrendaments per sota dels 800 euros, «que ja no n’hi ha». Els altres sol·liciten pisos que sí que hi ha en el mercat, però en una proporció de vuit peticions per cada unitat disponible, calcula. La recerca de vivenda ensopega amb un preu mitjà de mercat de 1.066 euros (tirant a la baixa, ja que la dada és sobre fiances dipositades firmades en el tercer trimestre del 2022 i no inclou l’última evolució ni els possibles contractes privats) que és especialment problemàtica per a les persones que aspiren a viure soles per les seves circumstàncies personals. Siguin joves emancipats o separats/des, o gent gran que ja no necessita un pis gran.

La mateixa idea expressa Emiliano Bermúdez, subdirector general de Don Piso, que insisteix que l’única solució per frenar el preu dels lloguers és alliberar oferta que condueixi a l’equilibri. O bé es construeix amb col·laboració publicoprivada, o bé es facilita el canvi d’ús de molt sostre infrautilitzat a la ciutat, explica. «Per les nostres oficines entra una gran quantitat de persones preguntant per lloguers més baixos que l’oferta actual». Però hi ha pocs immobles i disputats.

Segons dades d’un informe d’Idealista de la tardor passada, només un 1% dels lloguers de Barcelona anunciats al seu portal estaven per sota dels 750 euros. Fins i tot només un 13% s’oferien a menys de 1.000 euros, malgrat que un any abans representaven la meitat. Els primers, són casos de vivendes molt petites o en ubicacions allunyades del centre. I és just una de les principals demandes per als que integren una llar unipersonal i tenen uns recursos ajustats.

Locals tancats i congelats

Com va informar aquest diari l’octubre passat, la complexitat d’obtenir la cèdula d’habitabilitat (per dimensions i requisits específics que el sector qüestiona en l’actualitat) manté fora del mercat més de 16.000 antics locals comercials o magatzems actualment tancats. D’aquests, 6.000 són en zones de desertització comercial severa. Molts serien susceptibles d’una adequació i nou ús, com ha reivindicat reiteradament el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i el d’API, però o no compleixen algun requisit per a la cèdula (per exemple la ubicació del lavabo) o els criteris de densitat que exigeix l’ajuntament i no poden obtenir el canvi d’ús. D’aquesta manera, «s’ha criminalitzat no tenir cèdula quan moltes vegades són espais útils i dignes», apunta Bermúdez. També es podria fer el mateix amb antigues porteries de planta baixa o àtic. D’aquesta manera, o es panseixen o es converteixen en lofts sense regular.

Aguilera remarca que l’única via per evitar que proliferin els infrahabitatges (en ocasions espais sense bones condicions, que només es maquillen i s’habiliten per llogar-los com a estudis) és reformular la normativa i legalitzar més oferta, però garantint la qualitat. Els criteris de densitat de les finques són una de les traves, que el sector veu amb escepticisme perquè després cap Administració controla l’ocupació adequada dels pisos convencionals, on poden acabar convivint moltes persones en 70 metres quadrats, per sobre del que autoritza la seva cèdula.

Notícies relacionades

2.160 canelons de solidaritat

Badalona encén el seu arbre gegant

Madrid és l’exemple oposat, on milers de persones viuen en estudis de més de 20, 25 o 30 metres quadrats rehabilitats com a minipisos, que s’estan llogant des de 550 euros, al preu d’una habitació en un pis compartit. Allà la màniga ha sigut massa ampla amb els baixos, amb risc d’afectació per al comerç. Però fins i tot el president de Barcelona Comerç, Pròsper Puig, assumeix que molts barris de Barcelona són plens de locals sense ús «que mai tornaran a tenir activitat comercial» i serien vivendes idònies per la seva accessibilitat per a gent gran sola, avalant aquest canvi d’ús. En alguns casos, d’altres d’oberts però aïllats i que sobreviuen precàriament es podrien traslladar amb ajudes a carrers més actius, afegeix.

Tant el Sindicat de Llogateres, com l’ajuntament defensen la normativa vigent per exigir qualitat i evitar potencials zulos. Actualment, el consistori permet un degoteig de canvi d’usos, com ja va avançar aquest diari, però molt per sota de la potencial oferta.