Ruptura temporal de relacions
L’Ajuntament de Barcelona rebutja el veto d’Ada Colau a Israel
Els comuns es queden sols i el PSC, Cs, el PP i Valents rebutgen la proposta per la qual l’alcaldessa va decretar trencar vincles amb el país
Israel s’ha convertit en un inesperat front de combat a l’Ajuntament de Barcelona a l’avantsala de les eleccions municipals del 28 de maig. La interrupció temporal de les relacions entre la ciutat i les autoritats d’Israel decretada per l’alcaldessa Ada Colau ha desencadenat una disputa entre Barcelona en Comú i la resta de partits del consistori, inclòs el PSC, integrant del govern municipal. L’estira-i-arronsa s’ha escenificat a la comissió de presidència d’aquest dimecres al consistori, a la qual els comuns s’han quedat sols defensant la ruptura provisional com a gest contra l’ocupació de Palestina i que inclou la suspensió de l’agermanament amb Tel Aviv. Els vots en contra dels socialistes, Cs, el PP i Valents han sumat majoria per rebutjar la proposta ciutadana per deixar sense efecte l’entesa simbòlica amb la segona ciutat més poblada d’Israel, recolzada per 4.135 firmes. ERC s’ha abstingut.
Els opositors al cessament dels vincles amb les autoritats israelianes han acusat Colau de prendre una ordre eludint l’aval del ple municipal. «S’ha subvertit el procés que estableix el reglament. És un fet gravíssim», ha criticat la tinenta d’alcaldia socialista Laia Bonet, que ha defensat «reprovar la decisió unilateral de l’alcaldia, que no busca més que esquivar la seva minoria absoluta» davant la qüestió.
En canvi, la tinenta d’alcaldia dels comuns, Laura Pérez, ha esgrimit que deixar en suspens les relacions amb Israel és «coherent» amb el veto que el PP va proposar fa un any a Rússia. La mesura es va fer efectiva al mateix temps que la de Tel Aviv, amb un altre decret d’alcaldia que va suspendre l’acord d’amistat amb Sant Petersburg. «¿Per què aquests arguments que es van aplaudir fa un any no són vàlids ara? ¿No acumula Palestina 70 anys d’apartheid? ¿Ens comprometem amb uns drets humans i amb d’altres no?», ha plantejat Pérez.
Notícies relacionadesEl debat que s’ha entaulat a l’ajuntament ha resultat ser més propi d’altes instàncies internacionals que de la corporació municipal. També ha sigut aspre i nombrosos assistents favorables al boicot a Israel han brandit imatges de víctimes palestines, a més d’esbroncar algunes intervencions.
Un dels proposadors de la campanya ‘Barcelona amb l’apartheid, no’, Salah Jamal, ha qüestionat davant els regidors que Israel sigui un país democràtic. «¿Per a què servia l’agermanament? Per a res, només per blanquejar Tel Aviv. No és una ciutat democràtica, està liderada per un alcalde que va ser comandant d’Israel, que va bombardejar Gaza diverses vegades i fa neteja ètnica de palestins al centre de Tel Aviv. ¿Aquesta és la democràcia que defenseu?», ha preguntat Jamal. Junts, Valents, el PP i Cs han forçat la convocatòria d’un ple extraordinari per als pròxims dies al qual la discussió entorn d’Israel es reprendrà.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia