El Síndic de Barcelona insisteix a demanar espais on fer ‘botellon’ sota control

Les propostes d’oci que s’ofereixen a joves i adolescents perquè socialitzin «són les grans oblidades de les polítiques públiques». Ho adverteix el Síndic de Barcelona, David Bondia, sobre qui va caure un ruixat de crítiques del sector de l’oci nocturn i de partits com el PSC, ERC, Cs i Junts per proposar fa gairebé un any que s’habilitessin espais a la ciutat on es toleri el botellon, sempre que fos sota condicions de seguretat i amb serveis que adverteixin del risc del consum excessiu d’alcohol. El defensor del poble barceloní insisteix ara en la idea, que cap formació ha adoptat.  

El balanç anual de la Sindicatura de Greuges situa la «falta d’oferta d’espais i activitats d’oci gratuïtes i segures» com un dels problemes de la joventut a Barcelona. Com a remei, recupera la premissa que va ser menyspreada per una banda de les forces de l’ajuntament i ignorada per la resta. 

L’informe recomana «assenyalar espais recomanats on es puguin portar a terme accions d’oci nocturn en l’espai públic en ubicacions que no generin molèsties al veïnat». Dit clarament, es tracta de zones distanciades de vivendes per beure i fer festa sense pertorbar el descans dels veïns, un dels destorbs que Bondia inclou en un decàleg d’assumptes candents de la ciutat en els quals enumera possibles solucions.

Això sí, el dictamen de l’organisme fiscalitzador del consistori planteja que s’adeqüin llocs perquè els joves es diverteixin «sense que adquireixin la forma de botellòdroms». És l’etiqueta que ja es va penjar a la mesura quan va transcendir per primera vegada, i per això el matís sembla ara una rèplica preventiva als que pretenguin ridiculitzar el suggeriment de nou. 

Bondia ha comentat que la sindicatura no ha buscat espais on emplaçar aquests ‘botellons’ regulats. «¿Si l’ajuntament els està buscant? No ens conta», ha afegit. En tot cas, el Síndic ha opinat que algunes de les mesures amb què va revestir la controvertida proposta sí que s’han implantat en grans esdeveniments en els últims mesos, com la instal·lació de punts liles contra les agressions sexuals, els serveis per conscienciar sobre els efectes de l’alcohol i les drogues, el reforç de neteja o itineraris segurs per prevenir la violència masclista.

Igual que fa un any, Bondia planteja que els espais perquè els joves es congreguin a la nit siguin «accessibles», «segurs» i ofereixin «la informació i la confiança necessàries». La Sindicatura de Greuges també fa menció a les queixes per les seqüeles que s’associen al ‘botellon’, com el bullici i la brutícia. L’adjunta al síndic, Eva G. Chueca, ha advocat per atorgar als joves «un paper protagonista per establir alternatives que puguin funcionar». Al seu torn, l’informe aconsella «fomentar programes de temps lliure alternatius» i «obrir equipaments a la nit» per brindar entreteniments «menys vinculats amb l’oci nocturn tradicional».   

Escenaris mòbils

El dictamen de la Sindicatura de Greuges apressa a prendre mesures contra el soroll per suposar un perjudici a la salut. A més de les causades pels saraus a deshores al carrer, Bondia també ha rebut queixes pel destorb al descans que s’atribueix a les actuacions musicals en les festes populars. Sobre això, idea com a pedaç «variar l’emplaçament dels escenaris per no afectar sempre el mateix veïnat».

Cas a part són els vehicles de neteja, estridents segons el parer d’alguns veïns que han acudit a la Sindicatura de Greuges, incomodats perquè els desvetllen durant la retirada nocturna d’escombraries. En aquest sentit, Bondia sol·licita que s’estudiï «avançar l’horari de recollida dels residus». També insta que l’ajuntament sigui diligent a resoldre expedients disciplinaris per contaminació acústica per «evitar afectacions més greus en la salut».

L’amenaça de l’amiant

Una altra amenaça insalubra és l’amiant, estès amb la construcció durant dècades i que, al deteriorar-se i desprendre pols, augmenta el perill de provocar alteracions respiratòries cròniques i càncers de pulmó i pleura. La Sindicatura de Greuges va estirar les orelles al govern municipal el 2021 per demorar-se a elaborar un cens sobre la presència de la substància tòxica que continua instal·lada en edificacions públiques. L’inventari s’hauria d’haver tancat abans de les eleccions municipals del 2019. 

Ara, l’ens reconeix «esforços» per localitzar cobertes de fibrociment, fabricades amb amiant. No obstant, avisa que s’han «d’accelerar els treballs de diagnosi de l’estat d’aquest material per programar les actuacions necessàries que permetin una àgil eliminació». Destaca que és urgent erradicar-lo en «centres educatius, sanitaris o de concurrència pública».

La decaiguda de l’atenció presencial

Chueca ha alertat que es detecten «esforços insuficients» per erradicar la violència sexual i els abusos, per la qual cosa prega més prevenció en centres educatius i reparació a les víctimes. També observa «marge de millora» en l’accessibilitat en parcs infantils, transport públic i en oferta d’esport inclusiu. Al seu torn, l’organisme insta a incrementar l’atenció presencial als serveis socials després de la decaiguda de la covid, mitigar la pobresa energètica, agilitzar l’empadronament per a persones sense sostre en el conjunt de l’àrea metropolitana i auxiliar els joves immigrants que han arribat sols quan queden fora del circuit d’atenció a menors quan arriben a la majoria d’edat.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

El gruix de les crítiques que el síndic tramita es refereixen a la lentitud de l’administració, sobretot pel que es refereix a la concessió de llicències i la resposta a instàncies. La institució proposa dotar de més plantilla els districtes i les oficines d’atenció ciutadana.

La Sindicatura de Greuges va tramitar 556 queixes el 2022, va iniciar 31 actuacions d’ofici i va prestar 957 assessoraments. Al seu torn, va dirigir 459 resolucions a organismes municipals. L’Eixample va ser el districte en què l’oficina del defensor del poble barceloní més va intervenir: acapara el 18,6% de les gestions que va efectuar l’any passat. Els tràmits davant l’ajuntament, les peticions a serveis socials, qüestions de mobilitat o l’accés a la vivenda sobresurten entre els assumptes que recullen més demandes i malestar.