La Kings League gitana encisa els barris de Barcelona: «Volem un partit amb Piqué»

La quantitat de ‘likes’ aconseguits durant el primer duel de la tarda (un vibrant Canasteros 2 - Soniquete 1) deixa parats els nois vestits de curt que voletegen a la gespa durant la pausa. «¿Ho dius de debò?», apressen a confirmar el jove que porta el recompte. «¿I quants espectadors?», continua preguntant el Sam. «N’han arribat a 10.800», precisa el jove. La sorpresa es transforma en joia, contagiosa i desmesurada. «¡Som la nata!», rugeix un jugador. «¡10.800 no els fa ni Messi!», n’exclama un altre. «¡Serem els primers a TikTok!», prediu un més. Les riallades s’escampen.  

A l’exitosa ocurrència de l’excentral del Barça li ha sortit una rèplica salada, que subjuga amb afany d’extraradi. Sense patrocinadors ni oripells, fascina per enfrontar equips que apel·len a l’orgull de barri i futbolistes que es reivindiquen gitanos. «En el primer partit, ens van veure 1.200 persones per xarxes... ¡Però cada cop en són més! Se’ns escapa del nostre control», constata García amb un somriure astut, com si portés una entremaliadura entre mans. 

La gosadia és tan acurada que es dota fins i tot de VAR, regit per un consell d’avis, tan venerats en els costums romanís. «Com que hi ha nois gravant, podem tirar la jugada endavant i enrere per revisar-la», explica Joan Valentí, disposat a posar fi a polèmiques des de la banqueta. El flanqueja Antonio Salvat, que intervé sorneguer per una discussió a causa d’una falta dins de l’àrea. La seva paraula és llei: n’hi ha prou per calmar els ànims i que el penal es llanci sense queixar-se. «Això és molt important per a la joventut. Si les noves generacions creixen en un ambient així i amb esport, ens traurem de moltes coses», intervé. 

Seleccions de barri

Si la Kings League va néixer amb ínfules de reinventar el joc al gust de la generació del clic permanent, la versió gitana aspira a adoptar els mateixos cops d’efecte (parts de només 20 minuts, cartes sorpresa, expulsions i penals sobtats, sacada a l’estil waterpolo...) per articular un torneig de les ‘barcelones’ on abunda la població gitana. La idea és que, a la manera d’una selecció nacional, cada conjunt representi un veïnat. 

«Però és tanta la demanda que ja s’han doblat equips a cada barri», comenta el Jose, un dels artífexs del tinglado. «La covid havia distanciat els nois. Molts han deixat els estudis, n’hi ha que eren als carrers i tenen pardals al cap. D’aquesta manera, els tenim reunits, els tornem als nostres valors i podem ajudar-los», destaca. 

En poc més d’un mes arrencarà una altra pretemporada amb més plantilles que l’actual, limitada a quatre equips per agafar ritme i familiaritzar-se amb les regles subversives del transsumpte futbolístic dels ‘streamers’, a qui el Jose es declara enganxat: «Ibai Llanos i Piqué són dues eminències intel·lectualment i sabia que això enganxaria, però se’ns està escapant una mica de les mans... Ens truquen de tot Espanya per jugar».  

Del carrer de la Cera

Ara com ara, són entitats de la Zona Franca, Gràcia, el Bon Pastor, Hostafrancs i la Mina les que s’hi han involucrat per incorporar veïns dels seus carrers a la competició, modelada per l’associació gitana Carabutsí, encapçalada per García. El que va començar sense cap més intenció que reajuntar nois de barriades de Barcelona té aparences d’erigir-se en un campionat de caràcter nacional. 

«Ens truquen i ens escriuen per afegir-s’hi des de Madrid, Navarra, València, les Canàries, Mallorca...», enumera García, que assumeix el paper d’àrbitre del desenfadat torneig. Fora del verd, és músic i responsable del museu gitano de Barcelona, custodi de la memòria del carrer de la Cera, bressol de la rumba catalana. 

La majoria de la quarantena de jugadors que tenen part en els primers duels de tempteig enfonsa les arrels en aquesta via del Raval, jalonada per retrats de rumbers entre els quals sobresurt Peret, que treu el cap a les façanes com un pantocràtor. Sembla que els acords de ‘Barcelona es poderosa’ anirien que ni pintat abans de cada servei inicial en el pendent de Montjuïc, allà on la ciutat va arraconar un dels seus grans llogarets de barraques, ancorant les famílies gitanes en la misèria. «’Gitana hechicera… La que nos parió’», que va cantar el rei de la rumba.

La rèmora de l’antigitanisme

El Jonathan presideix la Kings League Gipsy. «Soc el Piqué gitano», es presenta fent broma. Exposa sense embuts dos desitjos que s’escampen entre els presents: que «no es vegi sempre la part dolenta del gitano» i que l’empresari exfutbolista els visiti i, per què no, muntar un amistós entre les dues lligues. «Parlaríem de president a president... Seria bonic organitzar un partit benèfic», planteja.  

El Jonathan parla seriosament, però encara s’hi posa més quan es refereix als improperis i clixés que criminalitzen el poble gitano, amb els quals miren de ridiculitzar-los a internet. «Tenim vídeos amb milers de visites, i això motiva els xavals. Però també n’hi ha algun amb un munt de comentaris, tots racistes. I ens fan mal», deixa clar. García ha denunciat alguns missatges. «Són incitació a la violència i a la discriminació dels gitanos», alerta.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

«L’etiqueta sempre la portem a sobre», lamenta Salvador Valentí, que espera enfundat amb la samarreta de Dictadores del Compás per saltar a jugar contra els Gipsy Hooligans. «Aquí la majoria treballem i estudiem. M’aixeco a les cinc per anar amb el meu pare de ruta pels pobles a treballar, perquè la vida no regala res. Volem canviar opinions i que ens vegin tal com som», afirma. El secunda l’Andy, l’únic pastor evangèlic que es calça les botes. «Encara queden dificultats per aconseguir feina o un lloguer», observa. 

«Encara hi ha molt racisme. ¡Mira allò de Vinícius!», compara Yeray Casellas, el crac mediàtic dels Canasteros: una entrevista seva acumula gairebé 50.000 visualitzacions. «Que ens insultin em fa ràbia, però també m’alegra perquè significa que tenim repercussió. És el preu per arribar a la gent», assegura.