Barcelona aspira que el 40% de les compres ‘online’ es recullin a centres de distribució urbana

José María de Porcioles, cap a finals dels anys seixanta, va reunir els transportistes i els va dir que tenia intenció de limitar la càrrega i descàrrega. Perquè era un batibull, perquè a Barcelona cada vegada hi havia més cotxes, perquè no hi havia espai per a tot. El gremi li va saltar a la jugular i, tot i que el llavors alcalde era un home al qual molt pocs tossien, va acabar posant-se de genolls a terra i va descartar el seu pla. I així fins als nostres dies. Més de mig segle després, la ciutat manté intacte aquest mateix problema, amplificat ara per la irrupció de les compres a través d’internet. El consistori va presentar una estratègia el febrer de l’any passat. Era molt general. Aquest dimarts n’ha donat més detalls, amb objectius a molt llarg termini i més concessions per al sector. Grosso modo, s’espera que el 2030 el 40% dels productes adquirits ‘online’ ja no arribin a casa, sinó que es vagin a buscar a centres de distribució de mercaderies urbanes; a més, s’aspira que les furgonetes contaminin un 50% menys i que la seva indisciplina es redueixi en un 60%. Tot això, incrementant les seves hores d’activitat un 20% i impulsant el repartiment sostenible d’últim quilòmetre.

«Les tasques de càrrega i descàrrega de mercaderies, als carrers de Barcelona, ofereixen cada vegada més dificultats i inconvenients. És un vell problema per al qual no arriben remeis definitius; només solucions parcials, que molt poc ajuden a alleujar el panorama». Els semblarà una crònica contemporània, però el que acaben de llegir és un article publicat a ‘La Vanguardia’ el 18 de maig del 1973, el dia en què Enric Masó, el primer alcalde a crear una superilla (Portal de l’Àngel), prenia possessió del càrrec en substitució del mateix Porcioles.

Efectivament, el problema dels transportistes és un etern ‘déjà-vu’. El pla del govern d’Ada Colau preveu 10 objectius i es marca una sèrie de metes en forma de percentatges. Però el mateix consistori ho admet: «No tenim una foto final clara». És a dir que poden quedar molt curts o potser que superin de llarg les seves expectatives.

Menys impacte

Notícies relacionades

El cartró es dispara a Barcelona: les capses de compres ‘online’ omplen contenidors i carrers

Barcelona multiplicarà per set els permisos de repartiment nocturn de mercaderies

Sol dir-se que a Barcelona el 20% del trànsit i el 40% de les emissions contaminants són atribuïbles a les furgonetes de repartiment, tant les que porten producte als gairebé 100.000 comerços (‘business to business’) com les que efectuen entregues a domicili (‘business to consumer’) o les que distribueixen serveis (lampistes, fusters, electricistes, etc.). Sota el mantra de «reduir l’impacte sobre la ciutat i la població», en paraules de la regidora de Mobilitat, Laia Bonet, l’ajuntament busca alhora potenciar la «competitivitat econòmica del sector» del repartiment, que pot semblar contradictori, però no ho serà si es produeix una mena d’evolució verda de l’activitat.

Ja ho van explicar fa un any, però la idea és crear ‘hubs’ de repartiment que transcendeixin les clàssiques places a la calçada de càrrega i descàrrega. En aparcaments subterranis, per exemple. De manera que, el 2030, el 40% de les compres fetes a través d’internet no arribin a casa, sinó a centres de distribució pròxims al domicili. O, si han d’arribar fins al portal, que ho facin a bord de ‘cargo bikes’, bicicletes elèctriques de càrrega que ja es poden veure pels carrers.