Xavier Trias recepta educació viària i hidrogen verd per ordenar la mobilitat de Barcelona

L’exalcalde i ara de nou aspirant sabia que jugava a casa i responia relaxat a les preguntes dels assistents a l’acte, que era reservat a socis de l’entitat. A més, anava acompanyat de l’exconseller d’Empresa, Ramon Tremosa, que anirà en la seva llista. «Un ajuntament no és un parlament, no es nomenen unes persones per fer normes i discursos, sinó per ser gestors de la ciutat», va sentenciar com a primer tret. «Perquè la gent visqui bé cal prestar els serveis amb excel·lència, i ara la gent de Barcelona diu que està bruta i és insegura», va afegir entrant en matèria.

Es va esplaiar en aquests dos camps, dos clàssics entre els cinc desafiaments de la ciutat més repetits als baròmetres municipals. Trias, va dir, voldria que Barcelona s’assemblés a Bilbao en matèria de neteja i va negar que la mida marqui la diferència de resultats. Va rememorar el moment en què, sent alcalde, va assegurar als mitjans de comunicació que veia Barcelona desarreglada: «L’endemà van venir a veure’m totes les concessionàries del contracte de neteja, que com podia dir això... Doncs, sí, negar la percepció de la gent és un mal començament».

Quant a la seguretat, va admetre que la coordinació entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona hauria de ser «molt superior» a l’actual. «Tots dos cossos són molt defensors de les seves competències, però ni els uns ni els altres tenen prou efectius per exercir-les», va contraposar, per després comparar els 3.400 policies locals de la capital abans dels Jocs Olímpics amb els «justet 3.000» d’avui en una ciutat amb molts més turistes i usuaris. D’aquest desajust no va culpar l’alcaldessa Ada Colau, sinó l’Estat: «Ens traspassen competències mal finançades i hem d’anar pregant poder contractar més personal; és una trampa maquiavèl·lica».

Mobilitat i economia

També la mobilitat va ser un tema estrella de la sessió, ja que la majoria dels assistents resideixen fora de la capital i perceben més embussos als accessos. Trias els va convidar a resignar-se que «les entrades de Barcelona sempre seran complicades» al tenir mar, muntanya i rius, i, per tant, no poder ser «una ciutat radial» com Madrid. Va evitar concretar promeses, com frenar la Superilla, si bé va donar a entendre a l’auditori que no compartia els grans projectes de pacificació vigents: «D’aquí 15 o 20 anys els cotxes ja no pol·luiran; hem d’incentivar la modernització de la flota».

Per quin altre vehicle substituir-los no ho tenia tan clar: «¿El futur és el cotxe elèctric o el d’hidrogen verd? Si ho fos, no té sentit que no siguem els primers». Tampoc ampliar l’espai pedalable el sedueix: «Em semblaria intel·ligent reduir la Meridiana per cedir més espai al vianant, però justament en aquesta avinguda ja hi ha voreres molt amples i [el govern Colau-Collboni] volen crear una rambla central només per a bicis», va recriminar. Tampoc estava content amb els carrils bici de la Upper Diagonal: «De Francesc Macià cap amunt el carril bici és allà on voldries passejar».

Quant a patinets i altres vehicles individuals, va rescatar la vella recepta de l’educació viària: «A París, si trepitges un carril bici, et renyen». I, per posar ordre va confiar en les multes, fins i tot a la seva pròpia casa: «El meu fill va amb un monocicle a tota velocitat, i jo li dic que, si soc alcalde, ¡anirà a multa diària!».

El port i l’aeroport també despertaven molt interès. «Si Barcelona té vols directes amb cinc o set ciutats nord-americanes és gràcies als creuers», responia Tremosa. Trias ho avalava, però no es va estalviar una crítica. Va confessar que fa un any se’n va anar de creuer per primera vegada i no li va agradar gens l’atrafegament de les parades exprés durant la ruta: «Això no ens interessa per a Barcelona; jo vull creuers d’inici i final de viatge, amb els molls electrificats».

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Sobre el debat de l’ampliació de l’aeroport, va disparar contra tres administracions diferents: «¡Colau està en contra dels avions! La Generalitat [ara només d’ERC] ha de tenir les idees més clares. I no val el que va fer Maurici Lucena [el president d’AENA] al donar al Govern un mes per dir sí o no al seu pla per no perdre una inversió que al cap i a la fi prové de l’explotació del mateix aeroport del Prat». «Ni va trucar als alcaldes del Prat i Barcelona, ni tampoc de l’àrea metropolitana», es va queixar. Sobre la vistosa proposta de Foment d’una pista sobre el mar, va afirmar amb ironia que se la vol «estudiar», i va recalcar que la millor solució seria incloure les administracions i el teixit econòmic de Catalunya en la gestió d’aquesta infraestructura. «Ens barallaríem entre nosaltres, segurament, però això no significa que no poguéssim arribar després a un acord», va vaticinar. Això, sí, complint-lo després, perquè el Prat encara espera les compensacions promeses per l’Estat.

També va parlar del rellançament de Montjuïc, que sí que és partidari de pacificar. En aquest sentit, tem que l’exili del Barça a l’estadi olímpic durant les obres del Camp Nou sigui «un patiment per als veïns» de la muntanya. La principal reforma que defensa per a aquesta àrea, no obstant, és connectar el final del Paral·lel amb els barris de la Marina i la Fira, a través del Morrot. Ja ho va defensar com a alcalde i no va aconseguir una majoria que el recolzés. També advoca per aplanar el camí dels visitants dels museus amb un accés al MNAC més pròxim a plaça Espanya i un itinerari fàcil entre aquest centre i el de la Fundació Miró. Montjuïc, va reconèixer, «no es fa en un ni en dos anys; fa falta un gran acord entre els principals partits».