L’Ajuntament de Barcelona s’obre a multar per discriminació lingüística

L’Ajuntament de Barcelona s’obre a imposar sancions en cas de provar-se que s’han vulnerat els drets d’un veí de la ciutat al negar-se-li l’atenció en els serveis públics en català o en castellà, els dos idiomes oficials, o en cas de demostrar-se un tracte vexatori per raons lingüístiques, ja sigui en l’administració o al sector privat. Entre les 68 mesures que conté el pla municipal per al foment del català presentat aquest matí, el consistori inclou l’opció d’«atendre les demandes sobre drets lingüístics, incloent-hi la funció sancionadora si correspon».

El tinent d’alcalde Cultura, Jordi Martí, ha emfatitzat que «el pla no sancionarà» i ha remarcat que la mesura no és més que un recordatori del que la normativa de la Generalitat ja estableix, si bé reconeix una certa laxitud en la imposició de multes que la llei contempla sobre això. «Qualsevol ciutadà té dret a ser atès i entès en català o en castellà a l’administració. Les entitats i els serveis ens han demanat posar més cura en la vulneració d’aquest dret perquè no s’hi presta prou atenció, tant en català com en castellà», remarca.

La coordinadora del protocol, Marta Rovira, ha aclarit que «no es refereix a multar per no utilitzar el català en un cartell, sinó que es refereix als drets de les persones quan es donin situacions de discriminació». Al seu torn, ha recordat que la imposició de sancions competeix en aquest cas a l’alcaldessa Ada Colau, «com en altres vulneracions per raó de gènere o d’altres», ha comparat.

Ha afegit que és «una petició directa de les entitats» que han participat en l’elaboració del protocol, segons el qual es preveuen invertir 24,2 milions d’euros al llarg de quatre anys per fomentar l’ús del català i revertir la caiguda de l’ús de l’idioma, especialment en declivi entre els joves de la ciutat. «Va ser una demanda a l’oficina de drets lingüístics per vulneracions lingüístiques que es donen en qualsevol idioma. Les entitats demanen que la funció sancionadora s’apliqui també en aquests casos», ha expressat Rovira.

Segons les últimes dades disponibles, l’Oficina de No Discriminació del consistori va registrar 59 presumptes casos de menyspreu per motius lingüístics el 2021. Del total, 55 queixes van ser de ciutadans que van denunciar haver sigut desdenyats per expressar-se en català i les altres quatre, per idiomes que no són cap de les dues llengües oficials.

Martí ha assenyalat que el pla no va més enllà de les sancions que ja fixa la normativa lingüística de la Generalitat. «No es tracta d’imposar res ni d’imposar a cop de martell, sinó de promoure, de fer que la llengua sigui atractiva i convèncer que l’ús del català és positiu per a qui l’utilitza i el col·lectiu», ha afirmat Martí.

El regidor dels comuns ha comparat el protocol amb una «pluja fina» que pretén regar diferents àmbits –des de l’educació fins a la cultura, passant per l’esport i la salut– per mirar de revertir el «retrocés» en l’ús de l’idioma. «L’objectiu no és tant el català ben escrit i ben parlat, sinó promoure que s’utilitzi en qualsevol àmbit de la vida, pública o privada», ha afegit.

Cursos accelerats per a metges 

Un comitè d’experts lingüistes apadrinat per l’Institut d’Estudis Catalans –l’acadèmia de la llengua catalana– ha elaborat el pla al llarg dels últims mesos. Entre les propostes, hi figuren cursos accelerats per a metges que procedeixen de fora de Catalunya, campanyes perquè els turistes sàpiguen que el català es parla a Barcelona i diferents fórmules per promoure l’idioma entre el jovent.

Abans d’entrar en vigor, la mesura ha de ser sotmesa a aprovació en el ple municipal. Té garantida la majoria, al ser recolzada per les dues formacions independentistes de l’oposició, ERC i Junts, que han acudit a la presentació del full de ruta per escenificar el seu suport. En canvi, el PSC, soci de govern de l’alcaldessa Ada Colau, no hi ha assistit.

Martí ha presentat el pla com una «mesura de govern» i ha donat per descomptat el suport dels socialistes. La regidora Rosa Alarcón (PSC) ha puntualitzat que la seva formació comparteix el «diagnòstic» sobre la regressió del català a la ciutat i la necessitat de promoure que es parli, si bé ha reclamat «evitar tot allò que impliqui imposar i polèmiques que no beneficien la convivència lingüística». «Estem perquè es desplegui el Pla Nacional per la Llengua. Alhora, estem en moment electoral i amb la llengua no es juga en plena campanya», ha afirmat Alarcón, que ha afegit que el PSC encara ha d’analitzar el contingut del protocol. En tot cas, ha criticat que es presentin «mesures de suport a la llengua en aquest moment, que pot induir que s’utilitzi com a arma electoral».

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

El programa desgrana les propostes per sectors. En educació, es preveuen oferir cursos per a pares i mares d’alumnes, convidar ‘influencers’ que parlen en català a centres de secundària i crear un taller de retransmissions esportives en català en instituts. També apunta que s’exigirà el català en la titulació dels monitors d’activitats d’oci per al jovent. A més, planteja llançar una campanya per les xarxes socials per remarcar «la vinculació del català amb la identitat barcelonina dels joves»

El pla precisa que es vetllarà perquè les intervencions de l’alcaldessa i els regidors siguin en català. També anuncia campanyes per fomentar el català en comerços, universitaris estrangers i barris on menys es fa servir. També projecta crear un ‘dia de la llengua’, que podria consensuar-se amb la Generalitat perquè sigui comú a tot Catalunya. Al seu torn, contempla crear una oficina de la llengua catalana, instal·lada a la Casa de les Lletres del Poblenou, pendent d’obrir.