Els «fràgils» jardins del palau de Pedralbes, amenaçats per la massificació del festival de música

La Generalitat resol aquest dijous quina de les quatre empreses en lliça organitzen el cicle d’espectacles. Lluny de disminuir-se, el públic que acudeix als concerts és creixent: el 2015 no van arribar a ser 30.000 espectadors, es van depassar els 60.000 el 2019 i ha vorejat els 100.000 en les dues últimes edicions.

Els jardins estan preservats amb el nivell més alt de protecció patrimonial i són trencadissos, van reconèixer el Govern i l’Ajuntament de Barcelona en la comissió de seguiment del festival de l’any passat. Tot i així, el consistori va acceptar la petició de la firma que ha organitzat totes les edicions fins a la data, Concert Studio, per incrementar la platea a 3.300 assistents en 16 de les 33 actuacions de gran format del 2022, malgrat que el contracte fixava el límit en 2.400 persones. 

El consistori va al·legar «interès públic» en l’ampliació de l’aforament per la reducció que comportava dels preus de les entrades. El promotor va començar a vendre-les abans que el certamen se sotmetés per primera vegada a un concurs públic per ser adjudicat. La Generalitat ho va tolerar de mala gana i va advertir que no es podia repetir en futures edicions.

En l’acord entre les dues institucions, va figurar que l’increment de públic portava «més pressió sobre uns jardins catalogats i fràgils». S’hi va afegir que seria necessari «anar molt amb compte en la protecció d’aquests espais». El 2022, es va aprovar també ampliar els gairebé 6.000 metres quadrats atorgats en principi de superfície a 11.000. «Tot i que ara es torna a limitar a 6.000, ens preocupa que s’acabi excedint de nou», manifesta Tarafa. 

Taxa més alta

La Generalitat és ara titular de la finca, després de culminar la cessió de l’ajuntament, i s’encarrega de contractar l’esdeveniment per primera vegada. Tal com va defensar l’any passat, l’Executiu es reafirma en el fet que la capacitat es restringeix a 2.400 espectadors. També redueix els dies d’ocupació del parc a 45, lluny dels més de tres mesos que el consistori va concedir l’any passat, incloent-hi les tasques de muntatge i desmuntatge.

A més, la Direcció General de Patrimoni del Govern reclama una taxa d’almenys 3.393 euros per dia al concessionari. L’ajuntament també va cobrar un cànon l’any passat, mai exigit en les nou edicions prèvies, si bé va aplicar una rebaixa a Concert Studio: va abonar 850 euros per cada una de les jornades de l’esdeveniment, per sota dels 3.790 euros estipulats en les ordenances fiscals del consistori, que va eximir de pagament els dies d’instal·lació i desinstal·lació dels escenaris. Barcelona va recaptar 42.500 euros d’aportació, mentre que la Generalitat eleva l’ingrés a 152.685 euros per a aquest any i a 458.055 euros pels tres anys en què el contracte s’allarga.

Tot i que valora alguns dels canvis, el moviment veïnal de la Zona Universitària opina que la cita musical continua estant sobredimensionada. «En cap altre lloc de Catalunya amb zones enjardinades es fa un festival tan llarg», recalca Tarafa. En les al·legacions al procés d’adjudicació, l’associació de veïns culpa el festival de cometre «destrosses» any rere any i sumir en un «estat avançat de deteriorament» el recinte, declarat bé vultural d’interès nacional. Creu que l’aforament hauria d’empetitir-se a 1.900 assistents i rebaixar-se les actuacions a unes vint per preservar els jardins.

El govern municipal replica que el promotor «arregla tots els danys que es produeixen a causa de l’ús intensiu» que es dona durant la temporada d’actuacions. La Generalitat també ho exigeix ara. Un informe municipal després de l’edició del 2021 va detectar 122 incidències al finalitzar el certamen. Concert Studio n’havia reparat una vintena a l’abaixar el teló del festival. La resta van ser, sobretot, de ruptures a la xarxa de reg, danys en branques de l’arbratge i desperfectes en parterres i la gespa, que s’havien de quantificar a posteriori perquè l’empresa les costegés.

El consistori diu que el parc té «un desgast normal en espais que són fràgils per definició». En tot cas, remarca que els jardins de Pedralbes són dels que resulten menys perjudicats de la ciutat «per la seva poca afluència».

Plantes afectades

Tarafa assenyala les calbes on l’herba i les plantes escassegen en diferents punts del parc. L’Associació de Veïns de Zona Universitària també ha localitzat canonades de desaigüe que despunten als parterres, i en responsabilitza també el festival. Indica que cada una d’aquestes franges més aviat pelades coincideixen amb trams on es van col·locar parades i xiringuitos del certamen. «Fa dos anys era gairebé més una fira que un festival, amb sofàs i barres. S’han arrasat zones amb un sotabosc de tipus mediterrani», es queixa Tarafa. 

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

L’entitat atribueix a «l’explotació i la massificació del parc durant nou anys de festival» que els parterres i la flora original s’hagin perdut definitivament», per ser substituïdes per «gespa convencional» i «plantes exòtiques» de «ràpid creixement o baix cost». «El parc ja no té la mateixa vegetació que tenia abans del 2013», denuncia l’associació. També critica que l’accés als jardins es restringeixi a partir de les 19.30 hores, quan se celebren els concerts, malgrat estar declarat refugi climàtic. 

«S’han utilitzat plantes que no eren adequades en certs casos, tot i que se n’han anat eliminant algunes que es van plantar perquè el creixement fos ràpid. S’han fet actuacions per arreglar parcialment els danys, però de vegades el deteriorament és més ràpid que la recuperació», avalua Tarafa. L’ajuntament respon que «les plantes afectades es reposen amb exemplars de la mateixa espècie», igual que a la resta de parcs històrics.