L’odissea de llogar un pis a Barcelona amb un gos o un gat: «No hi havia negociació possible»

«En les poques opcions que m’encaixaven per nòmina em posaven excuses pel gat: al·lèrgies, risc de desperfectes, higiene...», relata la Carolina, una educadora social de 28 anys que té un gat, el Simba. «Fins i tot em van preguntar si al gat li queia el pèl... No hi havia negociació possible, era un no d’entrada», explica. Després d’un any de recerca de pisos i després d’habitacions, va desistir i se’n va anar a viure al pis de la seva àvia.

La família de la Marta, de 51 anys, va ser una mica més afortunada, tot i que la recerca de lloguer tampoc va ser un camí de roses. Gestora de comptes en un laboratori farmacèutic, vivia amb el marit, els tres fills i dues gossetes Schnauzer miniatura a Terrassa. Per logística i feina van decidir mudar-se a Barcelona: van posar el seu pis de propietat de lloguer i van buscar uns baixos o un apartament amb una terrassa àmplia per Sarrià-Sant Gervasi.

Prescindien de si l’anunci esmentava animals de companyia, explica la Marta, i només ho comunicaven en l’últim contacte: «Passàvem olímpicament de si acceptaven mascotes o no, ja ho comentàvem en l’entrevista». «Tot i que la majoria es feien enrere al saber de les nostres tres gossetes, en dos casos acceptaven si pagàvem dues quotes més de fiança per possibles desperfectes».

Després de set mesos de negatives, van tenir la sort de trobar la propietària d’un edifici a Tres Torres que sent tal devoció pels animals que ha llogat gairebé tot l’edifici a famílies amb mascotes. «Vam estar a punt d’accedir a pagar un extra quan vam trobar el pis de Tres Torres», conclou. Un final feliç a l’abast de pocs.

Anuncis escassos, el primer filtre

Segons un estudi de Fotocasa en col·laboració amb Fundació Affinity, només un 6% dels anuncis de pisos de lloguer a Barcelona província permeten gats o gossos, cosa que exclou el 44% de famílies espanyoles que conviuen amb aquests animals.

La mateixa situació a la capital es verifica ràpidament amb dos clics. Amb una recerca ràpida a Fotocasa de lloguers a Barcelona ciutat hi apareixen 4.045 anuncis. Al filtrar per aquells que permeten mascotes, la xifra descendeix a 341. Molt pocs pisos baixen dels 2.000 euros mensuals de lloguer. Només 30 freguen els 1.000, una despesa ja inabastable per a la milers de persones que volen viure soles. El resultat és molt similar en altres portals immobiliaris.

El càsting del inquilí ideal

«Que un percentatge tan alt (un 94%) d’anuncis ja rebutgin de primeres acceptar mascotes és molt significatiu perquè et parla d’una barrera molt inicial, i això comporta que aquestes persones que conviuen amb animals no tinguin les mateixes oportunitats que els altres de viure a la zona o el pis que els agradi», incideix Laura Rodríguez, Responsable de Comunicació de Fundació Affinity, que difon els beneficis del vincle entre persones, gats i gossos. Per la seva banda,María Martín, directora d’estudis i portaveu de Fotocasa, afegeix que la dificultat s’incrementa, sobretot, perquè a causa d’aquest desequilibri entre oferta i demanda, «els propietaris estan fent pràcticament un càsting per trobar l’inquilí ideal, i descarten en el procés aquells perfils que tenen mascotes».

Es pot destacar, no obstant, que aquest 6% de pisos que accepten gats i gossos no contempla posteriors acords als quals puguin arribar les dues parts, ja que en ocasions, un propietari en principi reticent pot accedir-hi si es donen les condicions adequades. Segons Ana Romero, directora comercial del Departament de Lloguer de la Cambra de Propietaris de Barcelona, «tot i que la majoria de contractes porten aquesta clàusula per defecte, de vegades, si l’inquilí es posa en contacte amb el propietari i li dona garanties, existeix certa flexibilitat». És difícil, explica, perquè «l’animal s’associa a desperfectes i a incomoditat en la comunitat de veïns». 

Notícies relacionades

¿De qui són els pisos de lloguer a Barcelona?

¿Què són i com funcionen les assegurances d’impagament de lloguer?

A Fundació Affinity defensen que aquesta creença popular és prova irrefutable dels prejudicis a què s’enfronten aquestes famílies a l’hora d’accedir al lloguer: «¿Per què excloem d’entrada les persones que conviuen amb animals? ¿Què ens fa pensar que aquestes famílies ens portaran més problemes que d’altres? Precisament per aquesta dificultat d’accés a la vivenda –assenyala Rodríguez–, solen ser inquilins que volen tenir una relació a llarg termini amb el propietari de l’immoble».

Tant des de Fotocasa com des de la Cambra de Propietaris de Barcelona insisteixen que els inquilins no s’han de rendir. El problema rau, en part, en el desconeixement, segons assenyala Martín: «No està arrelat en cap de les parts, per exemple, que l’inquilí aporti una assegurança que cobreixi desperfectes. És una manera de mostrar confiança i aportar tranquil·litat, però no s’arriba a aquesta conversa».