El Muhba es redefineix com un museu repartit en 55 ‘sales’ per tot Barcelona

El Museu d’Història de Barcelona (Muhba) celebrarà el seu 80è aniversari culminant la seva reconversió en un únic centre amb 55 ‘sales’ ordenades cronològicament però distribuïdes en 19 centres museístics de tota la ciutat. Un procés iniciat els últims anys però que gairebé es completarà (a Fabra i Coats queda molta tela per tallar) amb la reobertura de la seva seu històrica de la Casa Padellàs, el 29 de març, i la inauguració a la primavera de nou espais nous o reformats que completaran el seu recorregut històric. Tot això acompanyat d’exposicions temporals i publicació de llibres que recullen investigacions dutes a terme en els últims anys en els quals s’ha desenvolupat el concepte del Muhba com a centre d’R+D+i sobre la història de la ciutat i com a museu de la ciutadania.

Segons el director del museu, Joan Roca, cada una de les 55 ‘sales’ guanyarà personalitat pròpia perquè, sense necessitat de fer una visita seqüencial de tot el museu, el visitant pugui interessar-se per un punt específic i bé situar-lo en un discurs de conjunt o bé visitar tots els espais ordenadament.

Padellàs reobre transformada

El 29 de març, després d’un període de tancaments parcials per obres, reobre la seu central del Muhba, la Casa Padellàs. L’edifici tardogòtic traslladat pedra a pedra des del carrer Mercaders i que des del 14 d’abril de 1943 acull la seu central del museu. El museu es reformularà en tres seccions recosint l’edifici històric i les dependències del museu situades en un edifici del segle XIX amb accés pel carrer Llibreteria.

La planta baixa es concep com l’espai Àgora BCN, d’entrada lliure, sense necessitat de fer la visita completa al museu. Amb el pati central cobert, el rellotge municipal de 1576 al mig, dues aules per a visites escolars, material audiovisual i exposició de l’oferta global del museu i les diferents possibilitats de visitar la ciutat.

A les plantes primera i segona s’obrirà la nova exposició de síntesi sobre la història de Barcelona, ‘Barcelona Flashback’, amb la història de la ciutat resumida en 150 objectes (la versió provisional va arribar a 100) i cinc seccions amb preguntes sobre les ‘Geografies’ de la ciutat, els ‘Testimonis’, els ‘Temps passats’, els ‘Temps recents’ i els ‘Futurs’. A més d’un mirador i un espai per a exposicions temporals.

A la planta superior se situarà el Centre de Recerca, Documentació i Debat, en un espai generat tancant amb cristalleria les solanes de l’última planta de l’edifici.

Com a visita panoràmica a la història de la ciutat, ‘Barcelona Flashback’ es queda només en presentació. Qui vulgui fer un pas més hauria d’anar picotejant pels diferents espais que es despleguen en 19 punts de la ciutat. Alguns d’aquests de més pes: dos al mateix complex de la plaça del Rei: la reobertura amb una nova museografia de l’espai ‘Barcino’ al subsol romà del museu i de l’espai Voltes, sota el Tinell, com un espai específic sobre la Barcelona medieval. Altres punts clau per passar a aquest segon nivell de lectura serien, per a la ciutat moderna, el Born (per misteris de la distinció entre centres de patrimoni històric i de memòria, situat al marge del Muhba i dels seus guies i recorreguts, i les complicacions que van envoltar el tricentenari de 1714) i el Muhba Oliva Artés, a Poblenou, sobre la ciutat contemporània.

Un recorregut inacabable

La nova guia del museu conceptualitza com a 55 sales del mateix recorregut museístic l’exposició introductòria de la Casa Padellàs (1) i mostra la ciutat antiga a l’espai Barcino del subsol (sales 2 a 7), el Temple d’August (8-9), la porta de Regomir (10-11) i la via sepulcral de Vila de Madrid (12-13), la Domus d’Avinyó (14-15) i la Domus de Sant Honorat (16-17). La ciutat medieval passa pel Palau Major (18 a 26), el Call (27-28) i Santa Caterina (29). La ciutat contemporània es desenvolupa al Muhba Oliva Artés (30 a 33), el Muhba Bon Pastor (sobre la vivenda popular, 34-35), Fabra & Coats (la Barcelona industrial, 36-39), el Muhba Casa de l’Aigua (40-42), el Muhba Vil·la Joana (Barcelona i la literatura, 43-46), el Muhba Parc Güell (el modernisme, 47-49), el Refugi 307 i el Turó de la Rovira (50 a 53, Guerra Civil i barraquisme) i finalment el Centre de Col·leccions de Zona Franca (54-55), on el magatzem i laboratoris del museu es converteixen en mostra dels objectes que en altres temps monopolitzaven l’oferta dels museus.

Nou centre

En la línia de barrejar museística i participació ciutadana, i d’incloure les Barcelones perifèriques en el seu discurs, el Muhba inaugurarà l’11 de març el seu centre Muhba Bon Pastor, amb l’exposició ‘Viure a les Cases Barates. Bon Pastor 1920-2010’. Pensat com «un equipament de proximitat i de ciutat alhora», el centre cogestionat amb el districte de Sant Andreu i el Centre d’Estudis-Arxiu Vilabesòs mostra el repte de la vivenda per a les classes populars a la Barcelona, a través de l’exposició ‘Allotjar les majories. Barcelona 1860-2010’ a l’espai restituït de quatre ‘cases barates’ del Bon Pastor.

Reformes i reobertures

En aquesta marató seguiran la nova protecció perimetral del Turó de la Rovira (abril), el nou espai d’acollida per a visites ciutadanes i escolars al Centre de Col·leccions del Muhba de Zona Franca el 28 de febrer, la reobertura a l’abril de la Casa de l’Aigua a Trinitat, amb una nova exposició, la de la sala de calderes de la Fabra & Coats, dues noves exposicions, ‘Fabricar a Barcelona’ i ‘Fabra & Coats, empresa i treball’, el 25 de març, i la reforma de la museografia del jaciment de Santa Caterina. I potser, si les obres en curs ho permeten, la visita al mosaic paleocristià de la vila romana d’Antoni Maura, acabat de restaurar.

Exposicions

Notícies relacionades

La cara més desconeguda del gran jaciment arqueològic que és Barcelona

El museu de la necròpolis romana s'instal·la a la plaça Vila de Madrid

Dins del programa del 80è aniversari obrirà les portes, amb la reobertura de la Casa Padellàs, l’exposició ‘Domènech i Montaner, l’urbanista’, en el marc de l’Any Domènech. Al llarg de l’any la seguiran mostres sobre Rubió i Tudurí a Vil·la Joana, sobre la història del museu, al novembre, sobre la mobilitat a Barcelona de Cerdà al segle XXI (novembre) i sobre la relació de Domènech i Montaner i el Temple d’August, al desembre.

Noves publicacions

Durant el període de definició del nou museu s’han impulsat treballs d’investigació sobre el passat de la ciutat que ara sortiran a la llum en forma de publicacions. Entre aquestes, l’‘Atles Muhba d’història de Barcelona’ (un resum de la història de la ciutat, dels reptes actuals i de l’oferta del museu, que es presentarà l’1 de març), l’estudi definitiu sobre la muralla romana de Barcelona d’Alessandro Ravotto (15 de març), el resultat d’anys d’investigació per aclarir la construcció i evolució del palau reial de Barcelona (‘Pedra i poder. El Palau Major de Barcelona’, de Ramon Pujades, 13 d’abril), ‘Les opcions de Barcelona’, una obra en quatre volums de Ramon Grau, i, a partir de juny, títols sobre la història dels hospitals de Barcelona, Domènech i Muntaner, la Barcelona del segle XV, ‘Muhba, diari de pandèmia’ o les noves guies urbanes dedicades al Besòs, els ibers, el Rec Comtal, la Contrareforma, el Classicisme, els hospitals i la salut mental.