El ple vota que Colau reprengui les relacions amb Israel però no la pot obligar a fer-ho

Fa 17 dies que està oberta la polèmica suscitada pel decret amb què Ada Colau va trencar relacions amb Israel, i va suspendre l’agermanament amb Tel Aviv, i va paralitzar així un conveni que data de 1998, en temps de l’alcalde Joan Clos, en el qual també participa la ciutat palestina de Gaza. Un ple extraordinari convocat per abordar la qüestió s’ha tancat amb una derrota de Colau per l’aprovació de la proposta que es reprengui el conveni i es revoqui el decret. Però no és vinculant, no obliga a res el govern municipal i no tindrà cap altre efecte que el simbòlic.

L’assumpte ha motivat una polèmica intensa, la condemna del soci de Barcelona en Comú, el PSC, així com de la resta de grups, inclosa ERC amb els seus matisos. També ha generat debats i votacions en comissió, i en el ple municipal d’aquest divendres, en el qual els socialistes han forçat la censura de l’actuació de l’alcaldessa.

Únic punt

I l’assumpte ha desembocat en el que podria ser l’inici d’una petita treva de la polèmica, en un ple extraordinari de 29 minuts amb una sola proposta, consensuada pel PSC amb tots els grups menys els Comuns i ERC.

Una proposta que advoca perquè el plenari «acordi de manera urgent i immediata que el govern restableix les relacions amb l’Estat d’Israel i l’agermanament de Barcelona amb les ciutats de Tel Aviv i Gaza».

Promesa electoral

La iniciativa ha sigut aprovada amb el vot favorable de tots els grups que l’han consensuat i el rebuig dels Comuns i els republicans. Però no tindrà cap efecte, perquè no és vinculant. Així que el que han fet alguns grups, com el de Junts i el del PSC, és comprometre’s a revocar el decret si després de les eleccions del 28 de maig governen Barcelona.

Així ho ha anunciat Jordi Martí Galbis per Junts i així ho ha fet Laia Bonet pel PSC. Per Ciutadans, Noemí Martín ha acusat Colau d’antisemitisme. L’encara regidor del PP Josep Bou ha recordat que va proposar trencar l’agermanament amb Sant Petersburg arran de la guerra d’Ucraïna i li van replicar que era una mesura massa terminant.

Delicte d’odi

Notícies relacionades

El PSC aconsegueix que el ple censuri la seva encara sòcia Colau per la ruptura amb Israel

Compte enrere per al desallotjament de la residència Tàber: les famílies denuncien falta d’informació i ajuda amb els trasllats

Eva Parera, de Valents, ha advertit Colau que el seu decret dona peu a una potencial denúncia per delicte d’odi, sense que hagi quedat clar si ella mateixa o alguna entitat o tercera persona tenen intenció de fer-ho. I ERC, per boca de Rosa Suriñach, ha criticat l’actuació de Colau però ha denunciat «oportunisme per part de tothom».

En resum, tot queda ara pendent de qui governi després de les municipals. Si Barcelona en Comú amb o sense Colau, segueix en el govern local, com a soci majoritari o minoritari, podria tornar a donar-se el cas que no sigui tan fàcil decidir si es manté o es revoca el decret.