Barcelona segella l’acord econòmic que desencalla el «forat negre» de les Tres Xemeneies del Paral·lel

El novembre del 2022, la proposta de l’Ajuntament de Barcelona era, a ulls de la immobiliària Conren Tramway, «unilateral i arbitrària». Només tres mesos després, els inversors que el 2017 van comprar dos dels edificis emblemàtics de l’entorn de les Tres Xemeneies del Paral·lel per uns 20 milions d’euros s’han fos en una abraçada simbòlica amb el consistori després de tancar un acord que les dues parts han brandit aquest dimarts com a exemple del que hauria de ser la col·laboració publicoprivada a la ciutat. En una carambola que sembla beneficiar tots els inversors que no han amagat que existeixen «diferències molt significatives» podran aprofitar-se d’una requalificació urbanística que els permetrà allotjar oficines de tota mena, cosa que generarà una revalorització del terra de 22,5 milions, la meitat dels quals s’utilitzaran per transformar la plaça i ubicar a l’immoble de menor mida el Centre de Coordinació Operativa d’Emergències de Barcelona (Cecor), ara situat al carrer de Lleida.

Passen els anys i quan un indret de la ciutat s’abandona i s’enquista, acaba omplint-se de coses que només els veïns més immediats pateixen diàriament. Incivisme en totes les seves expressions urbanes. Això és el que precisament va començar a passar fa més de deu anys en aquest lloc simbòlic del Poble-sec però també de tota la ciutat, perquè aquí tenia la seva seu l’empresa La Canadenca, nom amb què es coneixia la companyia Barcelona Traction, Light and Power Company, una poderosa elèctrica de capital precisament nord-americà. En aquest lloc es va produir, el 1919, una vaga que va posar la ciutat potes enlaire i que va col·locar els fonaments de la jornada laboral de vuit hores.

Sense rancor

«És un dia molt bo perquè donem solució a una situació que no podia allargar-se més», ha compartit l’alcaldessa Ada Colau. Han intervingut la tinenta d’alcaldessa d’Urbanisme, el tinent d’alcalde de Seguretat, el regidor de Sants-Montjuïc, representants veïnals i comercials i un portaveu de l’empresa promotora. Set persones en total amb un to que convida a intuir una mena de ‘pax romana’ perquè, malgrat que s’han confessat «discrepàncies molt significatives» per part de Paco Hugas, un dels cofundadors de Conren Tramway, aquest dimarts s’ha optat per deixar el ressentiment de banda i brandir el positiu.

La requalificació urbanística permetrà al privat omplir el seu edifici de més de 20.000 metres quadrats amb oficines de tota mena, ja que la clau actual només li permet allotjar companyies vinculades amb el subministrament de serveis essencials (llum, aigua, gas i telecomunicacions). Com és obvi, això farà que el solar incrementi el valor de 13 a 35,5 milions. La diferència entre les dues quantitats (22,5 milions) és el que es reparteixen a parts iguals el promotor i el consistori.

La part destinada a la ciutat, 11,2 milions d’euros, és el que permetrà revitalitzar una plaça que els veïns i comerciants defineixen com un «forat negre». La cessió de l’edifici Llac, de 2.500 metres quadrats i una valor de 2,3 milions, permetrà instal·lar allà el Cecor, perquè sigui més gran i modern, i perquè el del carrer de Lleida, més aviat que tard, acabarà enderrocat perquè està afectat pel pla urbanístic de Fira de Barcelona que allà contempla la construcció de vivenda social. La urbanització de la plaça suma a la cistella 2,7 milions més que també assumirà l’empresa privada. Falten uns 6,6 milions d’euros que es destinaran a equipaments i vivenda assequible al barri, a repartir entre 2,2 milions provinents del 10% de l’aprofitament urbanístic i 4 milions d’aportació addicional per part de Conren Tramway.

Una parcel·la al carrer de Blesa podria acollir fins a un centenar de pisos, una operació que el consistori veu amb bons ulls. El que es quedarà igual, per ara, són les oficines que Red Eléctrica Española té a l’edifici que fa cantonada amb el carrer de Cabanes. Això es deixa per més endavant, per a una altra negociació.

Sense demonitzar, sisplau

Notícies relacionades

Bloqueig a la vista en la reforma de les Tres Xemeneies del Paral·lel

La inseguretat mortifica als veïns de les Tres Xemeneies del Paral·lel: «Ens sentim abandonats»

¿És un bon acord? ¿Algú hi surt guanyant o perdent? Hi ha molts factors, com la voluntat de les dues parts de no arribar als tribunals, el desig local de tancar-ho a les portes d’unes eleccions municipals i l’anhel de l’empresa de poder donar una resposta als seus inversors després de més de deu anys amb la finca en suspens. En qualsevol cas, Hugas, mesurant molt bé les seves paraules, ha reclamat «no demonitzar els promotors immobiliaris» i ha recordat que la iniciativa privada «és necessària». «No tots els problemes se solucionen amb limitacions», ha conclòs.

A partir d’ara es posa en marxa tota la maquinària que ha de permetre que tot això tiri endavant. Al ritme de la cosa pública, ja saben. Després de les aprovacions pertinents per part del consistori, la idea és que tot, les obres en edificis i plaça, comencin alhora, a tot estirar l’estiu del 2024, perquè estigui a punt el 2025. Sergi Gázquez, president de l’Associació de Veïns del Poble-sec, va reclamar que la plaça es tanqui a les nits una vegada estigui acabada l’obra. El regidor de Sants-Montjuïc, Marc Serra, va recollir el guant, però al dir que és un lloc «sense murs que no està segregat de l’entorn» no sembla que sigui una proposta amb gaire recorregut.