Radiografia

Barcelona arriba a les 6.500 terrasses de bar, 1.171 més que el 2019

Els carrers i places de la capital catalana estan solcats amb 28.216 taules i 116.270 cadires, on l’Eixample copa un terç de les llicències de l’oferta a la fresca

Barcelona arriba a les 6.500 terrasses de bar, 1.171 més que el 2019

Jordi Cotrina

3
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

El 2019, quan Ada Colau va iniciar el seu segon mandat com a alcaldessa, Barcelona tenia 5.330 llicències de terrasses bars i restaurants, mentre que aquest gener la ciutat n’havia sumat 1.171 en quatre anys, fins a arribar a 6.501 (amb les seves 116.270 cadires). Vist el balanç, podria dir-se que el govern de Comuns i socialistes ha propiciat la reactivació d’aquesta activitat a peu de carrer, que té un gran pes en la facturació de molts negocis locals. No obstant, el mandat ha estat marcat pel pols entre l’ajuntament i el sector, tot i que la pandèmia ha tingut un paper rellevant en el creixement: va suavitzar posicions entre les parts, en la mesura que les llicències provisionals van impedir la pèrdua de 1.875 llocs de treball, segons un informe de la UAB. Com ha avançat aquest diari avui, gairebé 500 d’aquestes llicències s’han acabat convertit en definitives (més 653 ampliacions), però cal sumar-hi unes 700 de guanyades gradualment per la via ordinària durant quatre anys.

L’últim any s’han atorgat 506 permisos (molts dels quals al consolidar les esmentades terrasses covid), però l’any previ a la pandèmia ja hi va haver un increment important, que només es va aturar el primer any de crisi sanitària abans de les mesures extraordinàries.

De resultes de l’evolució, en el dia d’avui l’Eixample continua coronat com el districte amb més llicències (2.160), taules (7.998) i cadires (32.546) de la ciutat, la qual cosa és lògica tenint en compte la seva centralitat i dimensions. Molt per darrere se situa Sant Martí (1.023 permisos, 4.989 taules i 20.452 cadires), seguit per Sants-Montjuïc (629, 2.542 i 11.032, respectivament). No obstant, Ciutat Vella malgrat comptar amb menys llicències (564) suma més taules (3.645) i cadires (14.318).

A la cua hi figura Gràcia (amb restriccions ara per saturació en diversos punts) però ‘només’ 226 llicències amb 873 taules i 3.666 seients, xifres a les quals només s’acosta Horta-Guinardó.

El 70% de vetlladors tenen menys de quatre taules

La progressiva incorporació de llicències en aquests quatre anys dona un saldo de 4.170 taules i els seus corresponents 25.610 noves cadires des del 2019, que el Gremi de Restauració de Barcelona exhibeix gairebé com un premi després dels dos mandats de Colau, que s’havien iniciat amb una dràstica tisorada. Això va ser conseqüència de l’ordenança heretada del període com a alcalde de Xavier Trias, que els Comuns van voler aplicar amb extraordinària rigidesa. La nova normativa del 2018, amb suport de tots els partits representats ara en el ple municipal, va tornar les aigües al seu curs però no d’ofici. «Ni l’ajuntament ho va posar fàcil als restauradors que ho van demanar», opina el director del gremi, Roger Pallarols, fent balanç.

Notícies relacionades

Posteriorment, amb la paràlisi econòmica pel coronavirus, arribarien els creatius permisos extraordinaris que van multiplicar les taules per tota la ciutat, moltes vegades tancades per tanques New Jersey o pius de formigó, fins que la consolidació ha permès implementar un model homologat de terrasses de disseny per a la calçada amb les quals la ciutadania ja s’ha familiaritzat. En total s’han instal·lat gairebé 600 plataformes, entre noves terrasses i ampliacions d’altres d’existents.

L’urbanisme de Barcelona és més de miniterrasses que de grans vetlladors, vista la seva composició el 2023. Els carrers i places llueixen un 28,5% de terrassetes de només 1 o 2 taules; un 40,9% de 3 o 4; un 22,5% de 5 a 8 taules; un 6% de 9 a 12; un 1,6% de 13 a 20 i sol un 0,5% de més de 21 taules.