Daniel Sirera (PP) proposa un museu de l’Holocaust a Montjuïc i 4.000 policies més

Va arribar acompanyat de dos assessors i un suport d’altura, la diputada i exdelegada del govern espanyol Llanos de Luna. Sirera va insistir una vegada i una altra en la seva condició d’alternativa real a les polítiques de l’alcaldessa i líder dels Comuns, per assegurar fins i tot que Trias i Colau «han fet la mateixa política, cada un amb el seu estil»: «Trias va permetre l’okupació de Can Vies i del Casal Tres Lliris, va ser l’impulsor inicial de les superilles, ha dit que si guanya no desmantellarà la prolongació del tramvia fins a Verdaguer i fins i tot, en aquest mateix fòrum, es va oposar als creuers que fan parada diürna». «Per a tot això ja tenim Colau», va concloure.

De 2 a 4 regidors

El popular va ser realista quant a les seves possibilitats de conquerir la vara d’alcalde, en vista de les enquestes publicades fins ara, però va fer valer la seva ambició a curt i mitjà termini. «El meu objectiu és doblar la representació aquest maig, passar de dos a quatre regidors, i d’aquí a quatre anys poder optar a l’alcaldia», va avançar. Lluny de fitxar independents, vol confeccionar la seva llista amb militants poc preocupats per la conciliació: «Busco gent del partit disposada a no tenir hora d’anar-se’n a casa, a ser l’últim a marxar de les reunions». Davant uns comicis tan disputats, no va defugir que el PP pot ser determinant el dia de la investidura si hi ha més d’una majoria possible. En especial donar-li la vara a Trias per impedir un tercer mandat de Colau.

Va assegurar que donarà els seus vots a l’aspirant que li compri un llistat bàsic de propostes del seu programa electoral, entre les que va citar contractar 1.000 agents més per a la Guàrdia Urbana i reivindicar-ne als Mossos d’Esquadra 3.000 més per a la capital. També va situar com a requisit crear «una Zona Franca fiscal» a Barcelona per atraure empreses, donar suport a la proposta legislativa del PP al Congrés dels Diputats per desallotjar okupes en 24 hores i «desmuntar» algunes superilles sense precisar quines ni quantes.

«El que no faré és canviar els meus vots per més assessors per al meu grup municipal o per la presidència de tal districte», va comparar, en una referència velada a Manuel Valls. En aquest sentit, va explicar que es va asseure al costat de Xavier Trias durant la gala de premis a l’Empresa de l’Any d’El Periódico i va presumir dels esforços del postconvergent per estovar-lo. Segons Sirera, va insistir molt a distanciar-se de l’independentisme per acostar un eventual suport del PP.

Montjuïc, transvasaments fluvials i aeroport

A les preguntes sobre rellançar Montjuïc amb el centenari de l’Exposició Universal de 1929, va assegurar que ja havia mantingut reunions sobre com convertir la muntanya en una «ciutat de museus» que sigui «centre d’atracció turística» per a visites d’«un o dos dies en família». Fins i tot va anar més enllà i va assegurar que, arran de la ruptura de l’agermanament amb Tel Aviv, ha treballat un «projecte per posar a Montjuïc algun tipus de museu que recordi l’Holocaust i tot el que ha patit el poble jueu». «Montjuïc significa ‘muntanya dels jueus’, seria un bon lloc per posar-lo», va afegir.

Informat que tenia representants del sector del turisme entre els socis d’ACEDE assistents a la trobada, no va escatimar contundència en aquest camp. Va defensar ampliar l’oferta d’allotjaments que ara el PEUAT limita al centre: «Barcelona no és Cuba ni Veneçuela, han de poder obrir nous hotels». I també va avalar l’ampliació de l’aeroport de el Prat a costa del paratge natural de la Ricarda: «És una necessitat per al futur econòmic d’Espanya i no podem parar el progrés... No passa res per traslladar una mica la Ricarda, és la solució més econòmica i pràctica».

Notícies relacionades

Xavier Trias recepta educació viària i hidrogen verd per ordenar la mobilitat de Barcelona

Ernest Maragall (ERC) rescata la reivindicació d’un ‘salari mínim de ciutat’ a l’americana

No va ser l’únic dard a l’ecologisme. Preguntat sobre la sequera actual, Sirera es va posicionar sense complexos a favor dels transvasaments fluvials a Catalunya: «Si Barcelona necessita aigua hem de poder fer un transvasament». Va carregar contra les polítiques municipals de mobilitat sostenible, inclosos els radars perquè multen també en cap de setmana, i es va qüestionar si les pacificacions busquen millorar l’aire o fastiguejar només els vehicles privats. És més, va revelar que se sent insegur quan va en bici per la ciutat i que ja no pot circular amb la seva moto Impala a causa de la Zona de Baixes Emissions.

Finalment es va mostrar partidari d’alleugerir els tràmits previs a l’obertura de negocis a la ciutat, que ara «triguen entre 8 i 14 mesos quan a Madrid es triga un mes». Suggereix que l’empresari firmi una Declaració Responsable en la qual es comprometi a complir les normes i que si se l’agafa amb una infracció «li caigui un puro», un sistema tradicionalment criticat pel difícil rescabalament de danys ambientals o patrimonials comesos i el dèficit crònic d’inspectors municipals.