La pugna per les terrasses covid de Barcelona finalitza consolidant-ne gairebé 500 de noves i 653 ampliacions

Aquestes terrasses extraordinàries, que entre ampliacions i noves llicències temporals van arribar a ser 3.668 durant la crisi sanitària, es van convertir després en 2.595 aspirants a un permís definitiu, ja que algunes van renunciar a intentar-ho per l’esforç econòmic o la certesa que no complien els requisits. Des d’aleshores, tots els expedients han viscut un llarg procés tècnic i burocràtic per aconseguir la llicència definitiva que han assolit un 44% de mitjana a la ciutat. Cal recordar que els percentatges d’autorització han crescut fins a 20 punts en la recta final, després de molts recursos per part els operadors afectats i el Gremi de Restauració de Barcelona, que ara destaca els èxits finals.

Els balanços són dispars al llarg del territori. Així, les quotes més altes de llum verda corresponen a Sarrià-Sant Gervasi (79,2%), Horta-Guinardó (60,9%), Nou Barris (60,2%), les Corts (56,9%), i Sants-Montjuïc (54%). En la resta de casos hi ha hagut més negatives que consolidacions, tot i que set districtes estan per sobre de la mitjana. Al capdavant del blindatge hi ha hagut Ciutat Vella, amb un 86,7% d’expedients descartats, tot i que al final han obert lleugerament el filtre respecte al 99% de suspensions mesos enrere, quan gairebé resultava impossible reforçar ni una d’aquestes taules.

El següent districte més restrictiu ha sigut l’Eixample, amb un 35,7% de casos positius, tot i que cal emfatitzar que es tractava també de la zona amb més volum de permisos provisionals durant la pandèmia (1.302) i de sol·licituds de continuïtat (977). És també el territori que finalment més cadires ha aconseguit mantenir després del procés, 3.140, en un context en què el debat sobre el pla d’usos i les àrees saturades jugava en contra seu.

8.496 cadires a la calçada

Respecte a la filosofia municipal de la consolidació de terrasses, que era afavorir el màxim de casos sobre la calçada (i no retornar aquest espai al vehicle privat) però ser molt més caut amb les incorporades a la vorera, finalment així ha sigut, i la purga ha deixat 8.496 cadires sobre les plataformes homologades instal·lades a la calçada, davant de 4.926 a l’espai per als vianants.

Els increments respecte a principis del 2020 s’aprecien també a primera vista passejant per Sants-Montjuïc, que ha esgarrapat 1.944 cadires, Sarrià-Sant Gervasi (2.248) i Sant Martí (1.858).

La tensa tramitació, que l’any passat va fer desenterrar de nou la destral de guerra el Gremi de Restauració, exigint el compliment del compromís de l’alcaldessa Colau i la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, que havien promès flexibilitat per afavorir la consolidació de bona part de les terrasses covid, finalitza amb un resultat salomònic. Dels 3.668 nascuts amb una missió efímera, sobreviuran més d’un terç. Són poc menys de la meitat dels que s’han esforçat a aconseguir-ho, presentant projectes arquitectònics i altres exigències.

L’ajuntament ha tornat a fer equilibrisme entre el sector i els veïnats. En l’aritmètica el consistori sol considerar veïns només els que viuen sobre els bars i restaurants, i no els molts milers de barcelonins que són els seus consumidors diaris. Per això, i després de mesos d’agitació, la patronal fa una lectura positiva del balanç final: «Guanyen els barcelonins, guanyen els restauradors i guanya la ciutat», afirma el seu director, Roger Pallarols. L’entitat se sent «artífex» d’aquest increment d’activitat, després d’uns inicis «nefastos» i una croada per evitar desmuntar centenars de terrasses.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Segons el seu parer, l’avenç suposa una «ciutat més amable i amb espais de relació» i el final del llarg conflicte que va esclatar el 2015, quan hi va haver una retallada generalitzada de vetlladors a causa de la llavors nova ordenança. La regularització que ara ha acabat ha «recuperat» part d’aquesta quota i, opinen, reforça el paper de la patronal per defensar els interessos «davant una administració que en massa ocasions es resisteix a reconèixer que les terrasses no són un caprici dels restauradors, sinó una demanda dels clients».

Sobre la denegacions, assumeixen les que addueixen a criteris tècnics clars (vegeu el gràfic), però critiquen les que es basen en una aplicació «qüestionable, per rígida» de la normativa. Per a molts petits empresaris recórrer no ha sigut una opció, per falta de mitjans i temps: «És com enfrontar-se a Goliat».