El tren supersònic Hyperloop sorprèn amb un interiorisme dissenyat per estudiants de Barcelona

Aquests nens, i no es prenguin això de ‘nens’ com una crítica, van rebre l’encàrrec de dissenyar l’interior de la càpsula. Per a l’empresa era un divertiment, perquè ja tenia contractat el servei d’un despatx professional. Però, oh, sorpresa, els xavals van presentar un projecte estel·lar. I allà el tenen, exposat a Fira de Barcelona.

Han sigut 11 els alumnes de l’Escola de Disseny i Enginyeria de Barcelona que han participat en aquesta iniciativa. Aquest diari ha passat una bona estona amb tres d’ells: Itzal Llorens, Aina González i Erik Obermüller. El desembre del 2021, la companyia Hyperloop Transportation Technologies es va presentar a Elisava amb el repte de delinear l’interior de les cabines, que van sense raïls perquè leviten magnèticament, cosa que evita la fricció i permet aquestes absurdes velocitats sense gairebé resistència.

Els estudiants es van postular i finalment, al gener, es va crear aquesta quadrilla d’elegits que es va repartir l’interior de l’habitacle. Tu la butaca, l’altre els passadissos i l’experiència del passatger, aquell s’encarrega del repartiment de menjar, el de més enllà dibuixa el compartiment de maletes, jo em quedo la il·luminació i les pantalles... Va ser el seu treball de final de grau.

Lectures pesades

Tot s’havia de fer de manera coordinada, perquè qualsevol canvi, amb l’estretor del mitjà, podia afectar el treball de la resta de companys. «No ha sigut fàcil, però crec que el fet d’anar avançant alhora ha sigut un dels millors aprenentatges», assenyala l’Aina. Al projecte el van batejar com a Salón, en homenatge als trens de tota la vida, com l’Orient Express, i la voluntat que fossin com el menjador de casa, un lloc acollidor, familiar, còmode. Van llegir saberuts manuals de seguretat aeris i ferroviaris perquè això no fos una ostentació tecnològica sense base científica, sinó una proposta amb opcions d’incorporar-se al disseny final de les càpsules.

Michael Hengst, vicepresident de HyperloopTT, admet que el dia de la presentació es van quedar «sense paraules», una reacció que en el fons els va crear un conflicte: era al nivell del que els havia fet arribar el seu proveïdor oficial. «No hi vèiem gran diferència, i el més segur és que acabem agafant elements de les dues propostes. Van fer una feina excepcional», afirma.

Sobre el projecte, explica que aquest mateix mes s’hauria de conèixer el resultat del concurs públic per connectar Venècia i Pàdua amb aquest sistema, un recorregut d’uns 40 quilòmetres. «Estem convençuts que guanyarem i esperem poder estrenar-lo el 2028».

Energia a tornar

Explica que la posada en marxa d’aquest primer tren supersònic ajudarà a desencallar moltes altres iniciatives, també les vinculades al transport de mercaderies, que és l’altra gran veta de mercat que aspiren seduir. Com passa amb tot allò nou vinculat al transport i la tecnologia, les ciutats estan a l’expectativa, esperant que hi hagi una cosa que pugui tocar-se amb les mans. Si tot va bé, es parla d’un Barcelona-Madrid en 27 minuts, o d’un París-Barcelona en hora i mitja. O de creuar tot Europa en poc més de tres hores. La infraestructura –un tub de quatre metres de diàmetre– es munta a la superfície i preferiblement al costat de grans autopistes. Al sostre s’instal·larien plaques fotovoltaiques, amb què, diuen els impulsors, aquest serà «el primer mitjà de transport que generi més energia de la que consumeixi».

Abans que comencem a veure’ls circular, a més del finançament i les concrecions tecnològiques, serà necessari que Europa i els estats incloguin la proposta dins de la normativa comunitària referent al transport de persones, una cosa que segons Hengst «ja està en marxa perquè la Comissió Europea ho veu amb bons ulls». Sobre el preu, el vicepresident de Hyperloop explica que les tarifes «seran entre les de l’avió i les del tren». Serà així malgrat que cada càpsula està pensada per a entre 26 i mig centenar de passatgers.

Tornem a Elisava. Els estudiants només van rebre una càpsula buida i l’encàrrec de convertir-la en un habitacle per a viatgers. Van idear 28 seients. Van ser llestos, i abans de posar-se a treballar van estudiar la proposta d’Icona Design, la seva ‘competència’. «La vam estudiar de dalt a baix i ens vam dedicar a treure partit de les coses que ens semblaven més fluixes, com la foscor. En un espai tancat, sense finestres, necessites crear un ambient que no t’aclapari i que et faci oblidar que ets en un compartiment estanc», explica Itzal.

Reproduir l’exterior

Aquesta jove es va encarregar de la il·luminació. La seva narració del procés de creació recorda la filosofia inicial d’Apple, la voluntat de crear productes dels quals sentir-se orgullós. «Vam crear l’iPod per a nosaltres mateixos, i quan estàs fabricant una cosa per a tu mateix, o per al teu millor amic o per a la teva família, no et conformaràs amb qualsevol nyap», deia Steve Jobs. Doncs aquí, salvant les distàncies entre Califòrnia i la Rambla, on té la seu Elisava, pass una mica el mateix. «Hem intentat que la paret desaparegui, que es converteixi en una pantalla canviant que permeti reproduir el que hi ha a l’altre costat del tub, de manera que si estem passant per un desert, tu també vegis unes dunes». Però no a 1.200 quilòmetres per hora, és clar, perquè seria una imatge tremendament borrosa.

Notícies relacionades

Sandra Durany, de Natura: "Som els reis del regal"

Agre ple veïnal pel solar del parc de bombers

Aquesta «experiència de viatge» inclou un seient dissenyat per Erik. El passatger notarà l’acceleració inicial i la frenada, però durant el trajecte, la sensació no serà gaire diferent de la d’un avió. O a la d’un tren. De fet, és probable que sigui una barreja de tots dos. La idea, explica aquest jove, és passar bona part del viatge a la butaca, amb la qual cosa «era necessari dotar-la no només de comoditat sinó també de tots els ‘gadgets’ per poder distreure’s. Una pantalla mòbil, per exemple. Una llum que surt de l’orellera i la intensitat de la qual pot graduar-se. O una safata que surt d’un dels braços.

El menjar arribarà per uns tubs laterals fins als seients. Es demanarà a través de la ‘tablet’ i seran porcions lleugeres, que taquin poc i ocupin menys. El lavabo, com la resta, apta per a persones amb diversitat funcional, petit però apropiat, amb l’imprescindible. Tot ha quedat encaixat dins del Salón, el projecte conjunt d’11 joves que han estudiat a la Rambla i que aviat es menjaran el món.