L’arquitecte en cap de Barcelona amb Pasqual Maragall es querella contra Colau per les superilles

Els querellants reclamen al jutjat com a mesura cautelar la paralització de les obres de les superilles a l’Eixample per, sostenen, «evitar la plena consumació» dels delictes que consideren que es puguin estar cometent i els perjudicis que es poden directes que poden ocasionar i que xifren en més de 100 milions d’euros. Recalquen que «ens trobem davant una infracció normativa manifesta de la llei del terra que pot tenir efectes devastadors», tant per a particulars com per a comerços en general, i fins i tot generar «problemes d’accessibilitat als domicilis de serveis bàsics». Segons la seva opinió, també afecta l’erari públic, «ja que només el concepte d’arrencat de l’asfalt i la seva eventual reposició» suposaria unes despeses de 100 milions d’euros.

La querella també es dirigeix, de manera general, contra tots els membres de la comissió de govern de l’ajuntament que van votar a favor de l’aprovació definitiva dels projectes executius de reurbanització vinculats amb els eixos verds de l’Eixample en la sessió del 26 de maig del 2022, tret que haguessin efectuat reserva a l’emetre el seu vot sobre la legalitat dels acords. En aquest aspecte, s’afegeix els funcionaris que hagin informat favorablement amb informes tècnics sobre les superilles. Acebillo i els dos advocats asseguren al seu text que per a la realització d’una ordenació d’aquest espai públic, en la forma establerta per aquests eixos, es precisa prèviament la modificació del Pla General Metropolità (PGM).

Projectes de reurbanització

En la querella s’exposa que l’Ajuntament de Barcelona va aprovar uns acords sobre «projectes executius de reurbanització de l’àmbit al voltant de la nova plaça situada a l’encreuament dels nous eixos verds», que feien referència al Carrer Consell de Cent, entre el Carrer Vilamarí i el passeig de Sant Joan, així com a altres carrers transversals entre la Diagonal i la Gran Via, una operació integrada al programa Superilla Barcelona. A través d’aquests acords, relata, «s’estan transformant substancialment, per no dir eliminant, unes vies públiques essencials de la ciutat».

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

L’escrit afegeix que s’està promovent «un canvi radical en la vialitat i en el sistema de mobilitat» al centre de la capital catalana «eliminant per la via de fet la circulació de vehicles als carrers afectats». Malgrat aquesta transcendència i el «seu evident impacte» en les persones, béns i negocis, aquest projecte s’ha tramitat «com si es tractés de simples obres ordinàries d’urbanització, ignorant les implicacions urbanístiques que implica aquesta decisió» i que «obligaven a una prèvia o simultània modificació del planejament urbanístic vigent, concretament del PGM». I recalquen que l’actuació municipal també «contravé» la llei del terra que reserva als PGM el «traçat i característiques de la xarxa viària».

Els demandants critiquen la decisió de la fiscalia d’arxivar les diligències d’investigació que es van obrir arran de la seva denúncia i exposen que el ministeri públic «s’ha limitat durant 10 mesos de suposada tramitació» a «efectuar una pseudoindagació jurídica demanant al propi Ajuntament de Barcelona, en concret a Janet Sanz, que informés sobre les raons que motivaven la implantació de les superilles de l’Eixample». «És a dir, que en lloc de demanar-li declaració en condició de denunciada, el fiscal li demana que elabori un informe jurídic que evidentment ni dona cap explicació i que no és més que un al·legat autoexculpatori». La fiscalia també va demanar-ne un informe a la Generalitat.