A Ciutat Vella
El Born de Barcelona surt de la pandèmia amb una allau de noves botigues
Un dels barris que més es van paralitzar per la covid està remuntant amb força gràcies a l’impuls de nous operadors, una reducció de la saturació turística i la gradual tornada dels clients locals
Si el comerç del Gòtic va quedar temporalment devastat després del terratrèmol del coronavirus, el Born no va córrer gaire millor sort. Sense turistes, amb carrers deserts i moltes persianes tancades perquè els lloguers eren impossibles sense públic, va viure una etapa dura per als seus negocis, amb l’agreujant de problemes d’inseguretat. Però la força de la marca Born i el treball de la seva associació de comerciants, Born Comerç, fa uns mesos que estan donant fruits en forma d’una reactivació visible. L’entitat estima que als carrers principals queden tancats a penes un 10% dels seus locals, enfront el 30% de l’any passat. Els preus dels lloguers s’han suavitzat, però a les ubicacions estrella encara hi ha propietaris disposats a esperar qui pagui els preus d’abans de la pandèmia, amb la convicció que ho aconseguiran.
Per a un barceloní amb ganes de tornar al centre però amb temor de les marabuntes, aquests són mesos fabulosos per retrobar-se amb l’àmbit comercial que es reconeix com a Born, tot i que realment engloba el barri de la Ribera i, d’algun temps ençà, un tros de Santa Caterina. Hi ha ambient, però no aglomeracions; hi ha color, perquè alguns nous negocis exhibeixen aquell tarannà de disseny, creativitat, singularitat o artesania que ja fa anys va encunyar el barri; hi ha més bon rotllo que fa uns mesos, perquè les queixes de venedors i veïns van ser finalment escoltades i sembla que la seguretat de moment ha millorat, en termes de carteristes i ‘rellotgers’; a més, la normalitat ha tornat els joves i noctàmbuls als locals, i s’ha esborrat aquella estampa de ‘botellons’ que tanta polèmica va portar al barri.
Remuntada
Cada carrer del Born té identitat pròpia i una sort dispar en funció d’elements tan aleatoris com una obertura afortunada que es converteix en imant de transeünts, o un gran reclam cultural. La recuperació ha sigut més evident als carrers clau, com el passeig del Born, on només una cantonada hipercotitzada continua esperant el millor postor. Juan Carlos Arriaga, president de l’entitat de comerciants, va viure la pèrdua d’associats durant la crisi sanitària, però ara ha sigut testimoni d’una remuntada important (ronden els 140 socis) gràcies als nous operadors que estan desembarcant per tots els carrers.
Destaca la qualitat de molts dels fitxatges, «que aporten valor a l’oferta comercial». Malgrat que, com ha passat al Gòtic, hagi irromput algun negoci innecessari clarament dedicat als ‘souvenirs’, tot i les retolacions que parlen tramposament de ‘regals’ o ‘moda’. Els comerciants reclamen al consistori que posi fi de manera efectiva a aquesta oferta que vulnera la normativa i degrada els eixos.
Lloguers d’alt nivell
Fonts de la immobiliària Engels&Volkers, una de les més actives a la zona, constaten la recuperació. «Als carrers principals s’ha reduït l’estoc d’oferta a només un 5-10% de locals disponibles», tot i que als secundaris la recuperació és més lenta, perquè ja abans del coronavirus hi havia zones de poc trànsit, en rutes d’afluència molt polaritzades.
A moltes vies hi ha hagut baixada de preus, tot i que enclavaments destacats, com el cotitzat (i ‘fashion’) carrer del Rec, esperen qui estigui disposat a pagar lloguers pels núvols. En aquest exemple concret, les seves altes rendes generen una gran rotació, perquè no tots poden sobreviure si no hi acudeix prou volum de compradors de nivell mitjà-alt i alt, al qual apunten. Atenció a nous espais ‘supercool’ com Home of Naked per prendre un suc o cafè i sentir-se a Nova York, tot i que entrar-hi imposi una mica.
En general, «hi ha alta demanda, molts busquen un local aquí, però encara volen pagar preus de pandèmia», afegeixen. Des de l’àmbit de la vivenda, la demanda ha tornat amb força –en especial per part d’estrangers– i els preus s’han normalitzat després de caure el 2020 i el 2021.
A Born Comerç daten el punt d’inflexió la Setmana Santa passada, quan van tornar els viatgers, els carrers es van animar i es va tenir la certesa que la zona mantenia el seu poder d’atracció internacional. Tot i que la voluntat de l’entitat és equilibrar la proporció de compradors barcelonins, el primer pas era que els carrers es tornessin a veure animats. En aquest sentit ha tingut un gran efecte la iniciativa Fet al Born Street Market, que l’últim cap de setmana de cada mes permet al comerç de carrers secundaris tenir presència destacada i visibilitat a les parades que es munten al passeig del Born. La cita atrau ciutadania i els artesans (de dissenyadors a artistes) poden donar a conèixer el seu producte i explicar on s’ubiquen les seves botigues.
Ben aviat, l’associació treurà la seva targeta de fidelització amb un QR que obre la porta a descomptes per mimar el comprador de proximitat i ciutat que encara es resisteix, apunten.
Aquests dies de temporada baixa, es veuen turistes, però aquests no desdibuixen el passejant local. L’activitat comercial (en termes d’obertures) també està normalitzada –o gairebé– a Princesa (del ‘souvenir’ o el basar a apostes de més qualitat), Argenteria, l’entorn de Santa Maria del Mar... Han patit especialment carrers com Flassaders, que està sortint del túnel amb algunes estrenes i l’inestimable atracció de públic de la pastisseria Hofmann. I ara destaquen vies puixants com Carders, que barreja comerç tradicional, multiètnic i també una nova remesa d’artesans que es posen davant del taulell, però tenen darrere el taller. N’és una mostra el carismàtic espai Heidi Soto Designer, que encapçala el 100% ‘handmade’ i el sentit del ‘slow fashion’.
Reclam cultural i gastronòmic
Molt a prop, no hi ha cap altre carrer més freqüentat que Montcada, per obra i gràcia del museu Picasso, però també ara pel reclam del moderníssim Moco Museum, que ja es publicita a l’aeroport del Prat per al nouvingut, però que ha calat entre els barcelonins més inquiets. Aquesta carta cultural «és fonamental per al barri», apunta Arriaga, i es combina amb el comerç i la gastronomia com un poderós trident. De les tapes a restaurants de llarg recorregut, o èxits dels últims anys, com el temple del peix i marisc Estimar (Sombrerers, 3, on Messi i Busquets es van deixar veure fa uns dies).
Notícies relacionadesPrecisament, tot i que la vida nocturna no sigui la voràgine de fa dues dècades, l’actual ruta de les copes completa aquesta potent oferta gastronòmica. Igual que al Moco, la cocteleria Paradiso (Rera Palau, 4) és un imant de visitants àvids per disfrutar dels seus glops, després d’haver-se imposat al primer lloc mundial de la llista The World’s 50 Best Bars. Als dos espais han sabut gestionar l’enorme afluència amb entrada avançada i cua virtual, gràcies a la digitalització, de manera que no es generen col·lapses als seus petits carrers. A un pas, Mariposa Negra és una altra excusa rodona per a aquesta ruta de mixologia.
Molt a prop, la plaça de les Olles, tan deprimida durant mesos, també torna a bategar. Ha reobert fins i tot Custo Barcelona. Però no hi ha dubte que el paladar funciona com a detonant de moltes visites, atès el despertaament del carrer d’Assaonadors pel poder d’atracció dels estratosfèrics pastissos de formatge de Jon Cake, o la necessària resurrecció de Brunells (i el seu premiat croissant a Princesa), amb cafeteria annexa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Mor un motorista després de patir una sortida de via a la B-225 a Castellbisbal
- Shopping ¿Busques un smartwatch? Aquests són els millors amb descompte del Black Friday
- Club d’Estil de EL PERIÓDICO 10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari
- Bakú aconsegueix 300.000 milions a l’any per als països del sud global