Eva Parera (Valents) proposa centrifugar desnonats de Barcelona a altres municipis catalans

«L’ocupació és una problemàtica bestial, perquè a Barcelona tenim ocupes de tots els tipus», va sentenciar. Va distingir entre «l’okupa antisistema», que segons ella Xavier Trias no va combatre quan va ser alcalde; «les màfies d’ocupació, molt pitjors perquè venen claus a gent necessitada»; i un vocable en auge, l’“inquiocupa”, definició elàstica per a inquilins que deixen de pagar el lloguer. «A aquest [l’inquiocupa] jo l’he tingut i li tinc un odi visceral», va admetre. Malgrat la preocupant xifra de famílies que perden la vivenda cada mes a Barcelona, va proposar la mateixa recepta de «tolerància zero» per a totes les situacions: «Això és tan fàcil com arribar a l’immoble i demanar títol de propietat o de lloguer en vigor, si no el tenen doncs fora».

El canal necessari, segons Parera, seria un telèfon centralitzat al qual pugui trucar qualsevol propietari, veí i delator. I que de seguida s’enviés al domicili en qüestió «un agent de la Guàrdia Urbana i un treballador social», obviant la insuficiència d’efectius dels dos serveis municipals per respondre amb tal immediatesa i el risc d’una allau de queixes interessades. Va jutjar intolerable que el treballador social pugui trigar fins a tres setmanes a visitar aquesta llar per acreditar la seva vulnerabilitat, però no pels inquilins, sinó pels amos del pis: «¡Se li està traient al propietari el dret a un desallotjament exprés!». Acreditada o no la situació, defensa l’«expulsió» dels ocupants amb o sense reallotjament planificat: «Que surtin i ja veurem què fem amb aquesta família».

Preguntada per on reallotjaria els centenars o milers de persones sense alternativa habitacional que destaparia aquesta política, Parera va tirar pilotes fora. En primer lloc, delegar la vivenda pública en la iniciativa privada: «En un any podríem tenir vivendes si als 33 terrenys que té l’ajuntament disponibles els apujo l’altura permesa, els trec la reserva del 30% i bonifico els pisos socials». I, si no fos suficient, «flexibilitzar» el sistema actual de taules municipals d’emergència per repartir la demanda fora de la capital: «Tenim una àrea metropolitana immensa on sí que hi ha pisos disponibles i cal aconseguir una entesa», va afirmar, tot i que és coneguda la falta de vivendes públiques també als municipis limítrofs a Barcelona.

Advertida sobre això, va assenyalar a la resta del país: «La majoria és gent immigrant que ve a buscar feina i potser els és igual viure a Barcelona que a Tarragona, on arribaran projectes econòmics importants», cosa que menysprea l’arrelament o l’escolarització a la capital. No obstant, va matisar, «molts» desallotjats no necessitarien pis perquè «anirien directes a la presó». «Amb les màfies okupes no perdré ni un minut», va dir. Fins i tot va arribar a afirmar que darrere d’algunes llars vulnerables hi ha engany organitzat: «Mouen nens d’una casa a l’altra».

Una «ciutat morta»

Va crucificar el partit d’Ada Colau per les seves polítiques econòmiques i va afirmar que «ningú construeix vivenda perquè no s’hi guanyen diners» i que el consistori té «una guerra oberta contra el turisme». «Anem encaminats a una ciutat morta econòmicament», va ironitzar, amb referència al documental sobre excessos policials que va premiar l’ajuntament el 2015. Va anar més enllà i va suggerir que es frenava expressament la ciutat: «No és mala gestió ni incapacitat, és molt buscat. Un govern que diu defensar el pobre i arriba al poder amb això... Doncs necessita pobres per mantenir-se en el poder, perquè si la ciutat prospera ja no és necessari». També va acusar l’executiu local de donar la instrucció a la policia de «no sortir i no practicar detencions, perquè hi ha uns índexs de criminalitat molt alts i cal abaixar-los».

Diferenciar-se del PP, Vox i Cs

La resta de l’ideari que va relatar Parera va ser molt menys bel·ligerant. Va definir Valents com un partit català que busca «liderar Espanya» sense ser sucursal d’una organització d’àmbit estatal, «perquè si no s’acaben prenent les decisions a Madrid». Va assegurar que avui compten amb «72 regidors i presència en 150 municipis» i que seran la formació «constitucionalista» que «més llistes presentarà» aquestes eleccions municipals del 2023, «més que Vox, que el PP i possiblement que tots dos junts».

Preguntada diverses vegades per empresaris presents sobre les coincidències programàtica amb el PP, Cs i Junts a Barcelona, Parera va reconèixer que coincideix «al 100% pràcticament en tot» amb el PP i que té «encara esperances» de formar una coalició electoral constitucionalista. «La nostra idea és deixar fora Vox», va afegir. Va exposar que Valents havia captat exmilitants del PP i Cs, de partits locals independents i alguns socialistes. Sobre el partit taronja, va presumir d’haver tancat la porta a part de peticions: «Prioritzem créixer en qualitat i hem hagut de dir que no a algunes persones». Quant a Junts, va afirmar que amb Elsa Artadi s’entenia molt bé però va advertir que Xavier Trias «passarà moments molt difícils en campanya a l’haver d’afrontar els problemes que van causar els CDR i els talls de la Meridiana».

«No soc Valls»

Notícies relacionades

Ernest Maragall (ERC) rescata la reivindicació d’un ‘salari mínim de ciutat’ a l’americana

Xavier Trias recepta educació viària i hidrogen verd per ordenar la mobilitat de Barcelona

La candidata va prometre que el seu programa electoral seria realista i va citar per exemple la unió del tramvia que Daniel Sirera (PP) vol revertir: «Hi estic molt en contra però revertir-lo té un alt cost, probablement haurà de quedar-se a Verdaguer». En canvi, va afirmar que la superilla sí que pot desmantellar-la: «Són 50 milions d’euros». També va defensar l’obertura de negocis només amb una declaració responsable, en comptes d’haver d’esperar «vuit mesos» per obtenir llicència. I buscar una fórmula per convalidar la burocràcia a qui ja tingui un bar en un altre municipi d’Espanya i vulgui obrir-ne un a Barcelona.

Un soci d’ACEDE li va preguntar pel risc que acabés «fent un Valls», és a dir, investint un candidat antagònic per una conjuntura nacional. Parera va respondre clara, tot i que sense renegar del seu excap: «Jo no soc Manuel Valls, si entrego els meus vots no serà a canvi de res, serà per entrar al govern o per imposar condicions». «Però Valls no es va equivocar –va afegir ràpidament–, perquè Colau estaria en el govern municipal sí o sí i ell li va canviar un soci per l’altre, tot i que no va calibrar bé el pes que tindria finalment el PSC i la seva docilitat».