Educació i valors

Homenatge a les dones del cine: el mural de carrer per al 8-M d’un institut de Barcelona

  • Estudiants del Poeta Maragall de l’Eixample mariden el setè art i el feminisme per entendre i treballar l’evolució del paper de la dona en la societat

  • A més del mural a la façana, han creat una exposició a cada pis de l’edifici que versa sobre les heroïnes del cine, però també sobre les actrius que van patir violència masclista

5
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Necessita uns retocs perquè la cara de Marilyn Monroe recorda la d’un ‘fraggle’, però el mural és impecable, un homenatge a la dona des del cine, el setè art que tant les ha menystingut i maltractat i que ha malgrat això ha generat grans heroïnes i històries femenines i feministes. Som a l’Institut Poeta Maragall, al cor de l’Eixample de Barcelona, un lloc en el qual l’art marida amb la reivindicació gràcies a una paret exterior de pissarra que des de fa gairebé una dècada s’ha convertit en un espai més del procés d’aprenentatge dels xavals.

Aquest projecte no és cap bolet. Som en un centre especialitzat en el batxillerat artístic que any rere any tracta de transcendir al currículum que els ve imposat pel Departament d’Educació. Podrien presumir d’haver tingut als seus pupitres la Rosalía en persona, però aquesta és una dada que no aporten les professores, sinó el fotògraf, Manu Mitru, un altre il·lustre que va passar per aquestes aules del 187 del carrer de Provença i les fotos del qual acompanyen aquestes línies. Prefereixen treure pit per altres coses. Començant per l’elaboració d’aquest mural, que és la punta de llança d’un projecte molt més extens. Han organitzat, per exemple, una exposició, i una de les comissàries de la mostra és la Sara, que cursa 1r de Batxillerat i és alumna de l’Andrea, la profe de Comissariat d’Exposicions.

Exposició per plantes

Explica aquesta jove que una de les primeres decisions va ser la ubicació. Tenien clar que a les escales no podien instal·lar res perquè aquest és un espai de passada «en el qual si et pares t’atropellen». D’acord, descartada l’escala. Van optar pels passadissos dels cinc pisos de l’edifici, sis si comptem la planta baixa. Tenint en compte que els xavals de secundària solen quedar-se a la cota inferior, allà tenen previst col·locar els elements més innocus. Tot, per cert, amb el binomi dona-cine com a principal focus de les obres.

Als pisos superiors, on són els més grans de Batxillerat, posaran el més cru, que té a veure amb els casos de violència masclista en el món de les pel·lícules. I fora, al carrer, en vista de tots els veïns, que ja estan acostumats a aquestes magnífiques exposicions efímeres, el repàs d’algunes de les figures femenines més representatives del cine de tots els temps. Hi ha Alice Guy, la primera realitzadora d’una pel·lícula de ficció; Agnès Vardà, directora, actriu i guionista francesa; actrius com Audrey Hepburn, Carrie Fisher o Marlene Dietrich; personatges com el d’Hermione Granger (‘Harry Potter’) i la parella Thelma i Louise (Susan Sarandon i Geenna Davis), o la directora catalana Carla Simón, entre d’altres.

Bowie, Tintín, Picasso...

En el passat també van rendir homenatge a David Bowie, l’univers de Tintín, Picasso, Tàpies, Van Gogh o l’art de Roma i Egipte. Sense oblidar el mural que van perpetrar el març del 2022 per queixar-se per unes modificacions en el sistema educatiu que han eliminat o guillotinat assignatures que consideren imprescindibles. La culpa de tot –del tema del mural, no de l’assumpte educatiu– la té Pepón Negre, professor ja jubilat que a meitat de la dècada anterior va entrar al despatx de la directora i li va proposar convertir la façana en una tela. Tot van ser facilitats. I així fins avui.

Al marge del cine, el frontis de l’edifici inclou un mural que repassa tasques pendents de la societat i reuneix proclames feministes. Amb missatges com ‘Vives, lliures i combatives’, ‘només sí és sí’ o ‘patriarcat i capital, aliança criminal’. Durant aquests dies, a l’institut també es van instal·lar unes caixes liles en les quals, de manera anònima, les alumnes podien compartir situacions en les quals s’han sentit vexades, insultades. Moments en què han sigut víctimes de la violència masclista. No han sigut poques les crues històries que aquest dilluns s’han llegit en públic, un difícil exercici de visualització.

Escola d’innovació

Darrere de tot això, a més de la implicació de l’alumnat, tenen un paper vital les professores que, de manera coordinada, han establert les bases del projecte. Aquest diari xerra amb dues d’elles: Pilar Domènech, mestra de Cultura Audiovisual, i Ane Ceballos, responsable de Dibuix Artístic. Fa quatre anys van prendre el cine com a base pedagògica, com a fil conductor de bona part de les seves activitats. El van realitzar dins del marc del programa de la conselleria AraART, creat amb l’objectiu de posar en valor projectes artístics que es portin a terme a les escoles i instituts en col·laboració amb un equipament cultural, en el seu cas, la Filmoteca de Catalunya, veïna de l’Eixample. La durada mínima del pla és de tres cursos, així que a l’haver depassat aquell termini ja poden considerar-se escola d’innovació.

Escoltem la Pilar: «Ens reunim per veure què podíem fer de cara al 8-M i vam tenir molt clara la relació amb el món del cine. A partir d’aquí, vam fer l’elecció de personatges per al mural i l’Andrea (la profe de Comissariat) va començar a muntar l’exposició de l’interior de l’edifici amb els seus alumnes». Han abordat l’assetjament i la violència masclista en el setè art, han repassat l’evolució del paper de les dones a les pel·lícules..., en definitiva, s’han adonat que el cine ha evolucionat de la mà de la societat i que queda encara molt camí per recórrer».

Perfilant Mary Poppins

Notícies relacionades

Hi ha una anècdota que explica bé tot el que queda per fer. L’explica la Sara, de 17 anys: «Estàvem pintant Mary Poppins i una persona es va acostar i ens va dir ‘l’esteu fent massa culgrossa’. Ens vam quedar gelades i no vam dir res. Ara crec que tinc molt clar el que li diria». Podrà cridar-ho en la manifestació convocada aquest dimarts a Barcelona.

Abans de tancar, la Pilar i l’Ane aprofiten l’ocasió per presentar els seus dubtes sobre la reforma del currículum escolar. A la seva manera de veure, els canvis introduïts en el Batxillerat Artístic «han eliminat o reduït a la mínima expressió» assignatures que eren essencials, com Fonaments de les Arts, que era obligatòria i ha passat a ser optativa i amb moltes menys hores. «S’han inventat un munt de coses noves que l’únic que aconsegueixen és que no hi hagi profunditat en els temes importants. Ara sembla que poden anar provant d’aquí i d’allà, però amb això només aconsegueixes abaixar el nivell, que no vagin al detall de les coses». No és, afortunadament, el que està passant amb el seu projecte del cine. De fet, per a l’any que ve tens novetats entre mans. Segones parts mai van ser bones; menys aquesta.