El cartró, un residu voluminós i en auge que encara s'escapa del circuit de reciclatge a Barcelona

Quan es parla de residus municipals, el cicle comença en el moment en què els ciutadans els tiren al contenidor de la fracció corresponent. El cartró, així com el paper, hauria d'anar sempre al contenidor blau. En el cas del model de recollida de residus porta a porta, cada veí ha de deixar el residu el dia establert –en funció del calendari de recollida– davant de la porta de la seva vivenda o del seu comerç.

El paper i cartró recollit a Barcelona es transporta a plantes de tractament especialitzades en aquest tipus de residus. Concretament, a les de Saica Natur a la Zona Franca o a les de Prezero a Mollet. I és allà on es duu a terme el procés industrial físic i químic que permet convertir-lo en pasta de paper. Això passa, primer, per desintegrar el paper en aigua. Després, ve el procés de depuració, el filtrat i la rentada de la pasta, i, finalment, la laminació, el premsatge, l'assecatge i l'acabat. Amb aquesta matèria primera es fabriquen nous productes, tant de cartell com de cartró.

Molt marge d'aprofitament

Molt marge d'aprofitament“El cartró és un residu net que costa poc de reciclar”, assegura Carlos Vázquez, director de Serveis de Neteja i Gestió de Residus de l'Ajuntament de Barcelona. Aquest expert insisteix en la importància de reciclar aquest producte, que cada vegada més és present als carrers fruit de l'augment del comerç ‘online’. No en va, les capses de cartró poden arribar a ser reutilitzades fins a sis vegades, sempre que es reciclin de manera adequada.

No obstant, encara hi ha molts ciutadans que ni s'ho plantegen”. “De les coses que la gent no recicla, el que hi ha més és residu orgànic i cartró”. “En pes, el que hi ha més és orgànic, però, en volum, és cartró”, explica Vázquez. “La ciutadania ha d'entendre que el cartró s'ha de reciclar sí o sí”, afirma.

El paper de Barcelona

Catalunya ha estat tradicionalment, junt amb el País Basc i Navarra, on més es recicla a Espanya. No en va, fa un quart de segle que impulsa la recollida selectiva. “Els nivells de Catalunya són sorprenents si es comparen amb els de la resta d'Espanya, on encara hi ha poca sensibilitat pel reciclatge. Som pioners”, celebra Vázquez. “He fet conferències a tot Espanya i ens reconeixen com a líders, ens miren com bèsties rares”, admet.

Les dades deixen clar que els ciutadans de la capital catalana cada vegada estan més conscienciats amb el medi ambient, però encara no ho estan prou. “El reciclatge a Barcelona no deixa d'augmentar”, afirma Vázquez. Tanmateix, queda molt camí per recórrer. L'Agència de Residus de Catalunya explica que Barcelona es va situar el 2021 en el 40,64% de recollida selectiva, el que implica estar sis punts per sota de la mitjana catalana.

Notícies relacionades

El cartró es dispara a Barcelona: les capses de compres ‘online’ omplen contenidors i carrers

Trampes i cartrons

L'organisme demana a la capital més esforç: “Barcelona ha d'intensificar la recollida de residus. Esperem que la situació millori amb el desplegament de la nova contractació de residus i de nous sistemes de recollida”. “A Catalunya, hem avançat, malgrat que hem de continuar enfortint el reciclatge. Ara és el moment de les grans ciutats, que han de créixer en els nivells de recollida selectiva”, afegeixen. 

Així, asseguren que el repte de les grans urbs és consolidar sistemes més eficients de recollida selectiva i adaptar-los a les característiques de cada zona. “No es pot planificar la implantació d'un mateix mètode per al barri d'Horta que per a l'Eixample”, exemplifiquen. “Barcelona, en la mesura que vagi desplegant la nova gestió de residus municipals, marcarà el camí per a les grans ciutats. És qüestió de voluntat política i d'explicar-se bé davant de la ciutadania”, conclouen.