El bicibús compleix dos anys a Barcelona amb línies a 7 dels 10 districtes

Us deixem un tast del que va ser el primer #BiciBus de BCN amb els valents de @rmsantaisabel! @bicicletaAMB @FEMBiciCat @bacc_cat#bicibcn #RecuperemLaCiutat pic.twitter.com/QtpNRtZC58

— Yago Raventós #RecuperemLesCiutats #bicibus (@yraventos) 13 de marzo de 2021

Recordar els inicis ajuda a refrescar els objectius. El projecte ja funcionava a Vic, amb diferents línies en marxa, i des de l’escola Reial Monestir de Santa Isabel de Sarrià, a l’encreuament de Vergós i Cardenal Sentmenat, observaven l’invent amb gelosa ambició. No va ser un ‘aguanta’m el cubata’ perquè som en una escola d’ordre, però alguna cosa semblant devia passar pel cap de mestres com Yago Raventós, un dels impulsors de la primera línia de la capital catalana. La van estrenar el 12 de març del 2021, un any després de la irrupció de la covid, amb tot girant entorn de la pandèmia, els confinaments, les mascaretes a l’escola, les onades del virus.

A la recerca del miracle

El primer bicibús va arrencar a primera hora del matí d’un divendres des de la plaça de Sant Gregori Taumaturg. És una casualitat meravellosa que aquest sant se’l conegui com ’el faedor de miracles’. Van començar un grapat de nanos, no n’arribaven a 10. Van pujar per Ganduxer, van girar per Jacinto Benavente, van agafar Dr. Fleming, després Àngel Guimerà, Rosari i Rafael Batlle fins que van arribar a Vergós i a l’escola. Aquestes primeres famílies no eren activistes de la bici urbana, però sí que tenien ganes d’integrar la mobilitat activa a les seves rutines diàries. La setmana següent ja s’havia doblat el nombre de participants. Un any i mig després, fins i tot tenien documental propi.

Aquelles primeres expedicions han canviat molt respecte a la dotzena de línies que en el dia d’avui recorren 7 dels 10 districtes de Barcelona. Solien ser, recorda el mestre d’Història i Geografia del Santa Isabel, «alumnes més grans que ara». Curiós, però a mesura que van anar passant els mesos, més petits eren els participants. Un dels reptes del bicibús, de fet, és el de seduir els adolescents.

Només ho aconsegueixen, afirma el Yago, «quan se’ls dona responsabilitats, com anar davant o tancant el grup perquè ningú es quedi pel camí». Avui són més de 100 els nanos que arriben a l’escola en alguna de les cinc línies que a les 8.40 hores coincideixen a la plaça de Sarrià, inclosa la que des de fa algunes setmanes baixa des de Vallvidrera. Dues, la de les Tres Torres i la de la Bonanova, també surten els dilluns.

Un no s’ha de cremar

En aquests dos anys amb prou feines han notat canvis en la infraestructura ciclista, així que, ara com ara, malgrat que són conscients que poden tenir un cert desgast, no tenen previst deixar les bicis a casa. Tampoc des del grup polític tot han sigut facilitats. El Yago es recorda de les primeres reunions amb el regidor de Sarrià-Sant Gervasi, el tinent d’alcaldia de Seguretat Albert Batlle, que va aplaudir el projecte però alhora els va dir –recorda aquest professor– que aquest cercavila li semblava un «acte folklòric que no es podia replicar per tot el districte». Van callar, i es van estalviar explicar-li que en aquell moment, devia ser final de curs del 2021, ja s’estava gestant el bicibús de l’Eixample, el veritable salt d’escala del moviment.

Genís Domínguez és un dels impulsors del bicibús de Sant Antoni, el més mediàtic, el que ha sortit en teles de mig món recorrent les illes de Cerdà. Diu que han deixat de comptar les línies que estan en marxa, tot i que calcula que en deuen ser entre 15 i 20, i assenyala que van apareixent itineraris més de petit format, de vegades sense l’acompanyament de la Urbana, amb poques famílies, i fins i tot vinculades a extraescolars. «Però són bicibús igual», afegeix.

Només Sants, Nou Barris i Gràcia continuen sense trajectes ciclistes escolars, tot i que a Gràcia és probable que sigui perquè bona part dels carrers ja estan pacificats, cosa que permet estalviar-se l’organització dels camins. És a dir, que el fet de no tenir bicibús podria considerar-se un cas d’èxit.

L’ambaixador

Els últims dies s’han estrenat dos traçats més, la del Congrés i els Indians que arriba a la Sagrera (la segona de Sant Andreu) i la primera d’Horta-Guinardó, a la zona de la Font d’en Fargues, ala part alta del parc del Guinardó. L’ha liderat un vell conegut del moviment, Chris Severin, que en el seu moment ja va ser un dels impulsors del bicibús de Ciutat Vella. Ha canviat de barri, i amb la mudança ha portat el projecte a un districte que encara no tenia itinerari ciclista per anar a l’escola. Tot un ambaixador de la mobilitat activa.

Notícies relacionades

VÍDEO: Un documental repassa les interioritats del bicibús de Barcelona

Festival per a promoure el benestar emocional dels joves a Barcelona: una cita imperdible el 30 de novembre en el CCCB

Com passa amb la resta de línies de la ciutat, continuen pendents del protocol que l’alcaldessa Ada Colau els va prometre a finals de setembre. El Genís explica que el consistori els va enviar una proposta que no els va encaixar, ja que, segons com ho veien, «era un plantejament que se centrava en l’organització i que imposava límits pel que fa a edats, nombre d’assistents i velocitat». Haurien de rebre una contraoferta en les pròximes setmanes. La idea d’aquest acostament a l’ajuntament és que tots els districtes actuïn de la mateixa manera, i que les línies no hagin de dependre de la bona predisposició del regidor de torn.

Però aquesta no és la seva única reivindicació. Aprofitant que al maig toca renovar el ple municipal, els impulsors del bicibús han presentat una llista de 10 reivindicacions i conviden els candidats a l’alcaldia que la facin seva en els programes electorals. Reclamen carrils bici més amples i amb interseccions segures, més aparcaments per a bicicletes i que el Bicibox entri a Barcelona (una xarxa de pàrquings segurs que és present a bona part de l’entorn metropolità), reduir la velocitat de manera generalitzada a tota la ciutat a 30 quilòmetres per hora i, potser el més rellevant, que la «visió dels nens i dels joves formi part de les polítiques i els serveis de mobilitat de l’ajuntament». L’anhelada ciutat 4-80, que tant respon a les necessitats d’un nen com a les del seu avi.