Balanç de mandat (II)

Barcelona i el turisme: menys preocupació ciutadana, més pressió per millorar el model

La recuperació accelerada de l’activitat des de fa un any i la previsió de nous rècords per a aquest 2023 tornaran el protagonisme a un sector que durant la pandèmia va evidenciar el seu pes econòmic

Amb la recerca de viatgers de qualitat i la seva descentralització no n’hi ha prou per als que reclamen un decreixement

Barcelona i el turisme: menys preocupació ciutadana, més pressió per millorar el model

Barcelona acaba el mandat amb l’etern debat sobre el model turístic en un moment molt menys calent que quan va començar. Dos anys sense visitants i amb bona part de l’activitat econòmica vinculada al turisme paralitzada per la pandèmia van servir per posar en valor el seu pes econòmic. Van refredar la turismofòbia d’un sector de la ciutadania i van suavitzar els posicionaments més extrems. Però es va obrir també una porta al somni d’un ‘començar de cap i de nou’, un reset, que permetés fer les coses millor a l’encalç del turisme de qualitat i la famosa despressurització del centre de la ciutat. L’objectiu és tan ambiciós que ja ressonen les veus crítiques sobre l’‘ocasió perduda’ i la tornada massificada de turistes. El debat torna amb algunes dades esperançadores, creu el sector, i amb el turisme caigut del podi fins a la 12a posició entre les preocupacions de la ciutadania, segons l’últim sondeig municipal.

Malgrat tot, si les previsions de nous rècords de visitants a curt termini es compleixen, la gestió del turisme tornarà a ser un dels protagonistes del nou mandat. El seu impuls a la recuperació de la facturació i l’ocupació en sectors com l’hoteleria, la restauració, el comerç i els serveis han sigut tan evidents que són majoria els barcelonins que ho consideren com a important per a la ciutat, segons la mateixa enquesta. Però les externalitats que generen en el centre de la ciutat i zones que acullen icones locals poden tensar la convivència si no s’actua sobre això.

La recuperació es va iniciar a la primavera del 2022, així que els balanços finals de l’any encara van quedar per sota de les xifres del 2019. Hi va haver 6,96 milions de turistes allotjats en hotels amb una ocupació mitjana del 77,15 anual (davant els 9,47 i 82,8% prepandèmia), però l’estada mitjana es va allargar fins a 2,6 nits. No obstant, els preus per habitació van augmentar una mitjana de 12 euros, que vinculen a un viatger de més poder adquisitiu. En pisos turístics van ser 2,36 milions. Mentre que els creuers van recuperar el volum d’escales tot i que van viatjar amb molts menys passatgers (2,3 milions en termes de moviments, perquè alguns usuaris es comptabilitzen dues vegades a l’entrar i sortir, davant els 3,13 del 2019). Malgrat la menor afluència, Colau ha convertit aquest àmbit en croada política, amb futurs plans de reducció del mercat, cosa que irrita el Port de Barcelona i el sector.

La ciutat ha implementat en els últims anys accions com la restricció d’autocars, la digitalització de les reserves per a equipaments culturals que evitin cues, les visites en grup reduïdes a zones crítiques de Ciutat Vella o, sobretot, la prohibició de nou allotjament en bona part de la metròpolis actualitzant el seu pla especial urbanístic d’allotjament turístic PEUAT.

Les decisions i els objectius

El consorci publicoprivat Turisme de Barcelona va dedicar els llargs mesos de paràlisi a traçar estratègies per reobrir els mercats més convenients per a la capital catalana (de visites a operadors dels EUA a la recent de la Xina, per tal de potenciar mercats concrets d’interessos culturals, gastronòmics i tecnològics, entre d’altres). També per afavorir un millor control dels fluxos d’afluències aquests punts calents que generen una percepció negativa de l’activitat. Entre el llegat de l’enviat queden, doncs, l’App Check Barcelona de control d’afluències; i els nous programes per captar nous públics de qualitat (el de Ciència, amb obertura de nous espais científics; el Workation per a treballadors digitals que porten el seu talent durant una temporada a la ciutat; o el Market Place Sefarad, específic per al segment jueu), per exemple.

Respecte a l’objectiu pendent de la descentralització que oxigeni Ciutat Vella, s’ha llançat un programa d’Experiències de ciutat en diferents districtes, i s’han incentivat les visites a llocs destacats de l’anomenada Regió Barcelona, fora del municipi. La gran pregunta és si és realista creure que un viatger obri les seves rutes (implicant més temps i recursos) quan l’epicentre barceloní (com passa en tantes grans destinacions) concentra tants ganxos. En favor de Barcelona juga l’alt volum de visitants repetidors, un 61,9% el 2021, suposadament més motivats per redescobrir la ciutat per altres vies.

Els Comuns no van dissimular des de l’inici del seu primer mandat els seus recels sobre l’estructura del consorci turístic, amb intencions de liderar aquesta eina. L’entrada en escena dels socis socialistes, amb Jaume Collboni al capdavant de l’àrea econòmica i Xavier Marcé del Turisme, va exercir de frontissa i sembla haver consolidat el model de col·laboració nascut el 1993 entre ajuntament, Cambra de Comerç i la Fundació Barcelona Promocíó. Després de qüestionar el creixement turístic i retallar les ales la promoció durant uns anys, la pandèmia va evidenciar la necessitat d’apostar per la promoció a la carta, davant el risc de deixar que fos el lliure mercat, les ofertes de comiats de solter o els viatges ‘low cost’ que exercissin de motor de reserves.

L’altre cavall de batalla del sector ha sigut la sostenibilitat, que s’ha traduït fins ara amb la certificació Biosphere per a 800 empreses del sector. Una cosa que no evita que aquest sigui un dels punts que ataquen entitats que defensen el decreixement, com la FAVB. El seu responsable de Turisme, Pere Mariné, és crític amb el Pla de Sostenibilitat Turística en Destinacions de Barcelona presentat recentment per Marcé, i reclama més participació ciutadana en decisions sobre el sector, més oferta d’oci enfocada en el barceloní, més mesures preventives per prevenir la «massificació» com ha passat amb el Túnel de la Rovira, un pla per reduir més els visitants en zones congestionades com el Gòtic o la Sagrada Família. «Fan falta mesures, normes i restriccions», insisteix.

Posar en valor la taxa turística

Notícies relacionades

Patronals com l’hotelera, en canvi, critiquen que normatives tancades com el PEUAT s’han saldat amb pèrdues sonades com el veto a implantar l’hotel Four Seasons –considerat d’importància estratègica pel tipus de viatgers que atrau i el gran nombre de llocs de treball, com ha demostrat en la seva implantació a Madrid–, al lloc del qual s’han aixecat apartaments de superluxe amb molt menys retorn per a la ciutat. Per això, reivindiquen que per sobre de la generalitat es permeti obrir hotels quan es tracta de marques d’aquest calibre o de recuperació d’edificis històrics sense ús des de fa anys per falta de recursos per a la seva rehabilitació. El president del gremi, Jordi Clos, demana als alcaldables que «estimin la gran Barcelona», lluitin per «recuperar-la» i evitin els discursos que «encoratgen la turismofòbia», habituals en alguns de regidors comuns. Però sobretot defensa que es posi «en valor el turisme», la seva aportació econòmica, la seva importància per a l’oferta cultural i la seva injecció econòmica en forma d’impost turístic, que només s’abona a Barcelona i Balears, i que aquest any s’incrementarà a la capital catalana fins als 6,25 euros per persona i nit en les categories més altes d’allotjament.

Precisament, hotelers i FAVB demanen més transparència i informació sobre els usos a què es destina aquesta taxa. Només una part és per a promoció, i la resta apunta a reparar efectes secundaris del turisme, però també a projectes variats que tenen relació amb els barris.

Temes:

Barcelona Hotels Apartaments turístics Ajuntament de Barcelona Turisme

Inicia sessió 0 Comentaris