Barcelona aprofita el seu Pla de Barris amb la idea de fer un salt metropolità i anar més enllà d’un mandat

Va ser el gener del 2016, sis mesos després d’assumir el càrrec, quan Ada Colau va anunciar un Pla de Barris amb el qual pretenia anar al detall de les necessitats més urgents dels barris desfavorits de Barcelona. Al maig s’hi van posar al corredor del Besòs, amb l’alcaldessa fugint de la visió assistencialista: «Es tracta d’acompanyar els barris en la seva reactivació econòmica». Set anys després, i amb les eleccions municipals a la cantonada, el govern municipal ha compartit el seu balanç d’aquest programa al qual encara li queda un any de vigència. Com hauran endevinat, a la seva manera de veure, ha sigut un èxit, amb una inversió de 300 milions d’euros que han tingut una incidència positiva, assegura el consistori, en la vida de gairebé 250.000 ciutadans, el 15% de la població total. De cara al futur, un parell de peticions: que el Pla de Barris tingui una vigència que superi els quatre anys d’un mandat i que es faci el salt a municipis metropolitans en els quals també urgeixen inversions en infinitat de veïnats sense recursos.

El tinent d’alcalde Jordi Martí ha sigut l’encarregat de desgranar les dades. El repartiment dels 300 milions queda de la següent manera: 113 per a la millora de l’espai públic, 65 milions per a educació, 48 de destinats a drets socials, 43 per a la vivenda i 31 milions per a l’ocupació i l’activitat econòmica. Hi haurà qui consideri que moltes d’aquestes inversions s’haurien realitzat igualment sense el paraigua del Pla de Barris, és a dir, com a part integrant del paquet anual pressupostari de noves inversions, però no és menys cert que el paraigua del programa permetia un calendari i una homogeneïtzació de les actuacions en aquests veïnats de rendes més baixes. A més de portar associat un procés participatiu i una agenda i un equip propis.

Tota aquesta feina, no obstant, i és una petició que també va fer al govern de Colau el consell assessor independent que ha estat realitzant el seguiment del projecte, no té gaire sentit si no disposa d’una continuïtat territorial. És a dir, resulta estrany, i fins i tot difícil de digerir, que a aquest costat del Besòs sí que s’intervingui i en canvi a l’altre costat, no. Per això, Martí ha instat la Generalitat que llanci noves convocatòries del seu propi pla d’actuació en veïnats vulnerables (a partir de la llei de barris del 2004). «La segregació territorial no entén de separacions administratives, no té sentit», ha esgrimit el responsable municipal.

Extraescolars artístiques

En aquests vuit anys s’hauran portat a terme 1.167 actuacions a 23 barris (d’un total de 73). S’hauran realitzat millores en 74 centres educatius, inclosa la contractació de 92 professionals psicosocials; s’ha ampliat l’oferta d’extraescolars artístiques i científiques gratuïtes; s’ha treballat en els hàbits saludables de la població infantil; s’ha enfortit la memòria històrica; s’han rehabilitat finques; s’ha musculat l’atenció social en emergències habitacionals, i s’han portat a terme un centenar de cursos de formació ocupacional. I, tal com ha destacat Martí, segurament pel seu deix ‘cultureta’, s’ha incrementat en 250 hores el temps dedicat a les escoles a les arts escèniques i la música.

Quant a l’espai públic, s’han impulsat 87 obres de millora en carrers i zones infantils, s’ha facilitat l’accessibilitat en llocs que eren inhòspits per a persones amb mobilitat reduïda, s’han instal·lat escales mecàniques a Ciutat Meridiana i s’ha creat el Bus de Barri a demanda a Torre Baró i Vallbona.

Aurora Álvarez, presidenta de l’associació de veïns de Verdum, ha participat en el balanç i ha llançat un parell de reivindicacions. La primera, i Martí ha rematat després a porteria al defensar el mateix, que el Pla de Barris pugui transcendir l’encotillament polític d’un mandat. És a dir, que no depengui de la bona o mala voluntat del govern de torn i que es converteixi en una política estructural de la casa. Per a això, ha reblat el regidor de Barcelona en Comú, serà necessari arribar a «un gran acord» entre tots els grups municipals. És a dir, que de la mateixa manera que es respecta, mani qui mani, l’organització de les festes de la Mercè o el pla de biblioteques públiques, que també el Pla de Barris tingui, vida pròpia i assegurada amb independència dels capricis electorals. Això de prolongar el programa, per cert, ja ho va comentar Colau el gener del 2016. Va dir llavors que hauria de tenir una vigència de 10 anys. Ja ho veurem...

¿Resultats?

Notícies relacionades

2.160 canelons de solidaritat

Badalona encén el seu arbre gegant

La veïna també ha reclamat que la contractació d’obres i serveis lligats al programa es puguin desenvolupar des del territori, sense necessitat d’acudir a la licitació pública, cosa que és inevitable a partir dels 18.000 euros. Álvarez ha demanat donar impuls a la nova llei de contractació pública, de manera que aquests treballs es puguin portar a terme per i des dels barris implicats.

¿I quan sabrem si tot això ha tingut efecte en la població? Martí ha explicat que és aviat, que aquest tipus d’inversions requereixen un cert temps per poder avaluar-ne els efectes. Han encarregat ja un estudi per disposar d’una primera aproximació.