Festa patronal

La festassa de la restauració de Barcelona uneix Boris Izaguirre i Ada Colau a l’escenari de La Paloma

  • El sector congrega en el seu sarau anual multitud de polítics, artistes i personatges socials, amb el presentador veneçolà com a convidat d’honor i les apostes electorals en tots els grupets

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA / LUIS MALIBRAN

4
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

A dos mesos i mig justos perquè Barcelona es jugui el seu futur en les urnes, l’efervescent sector dels bars i restaurants de Barcelona pot presumir d’haver viscut un dia de glòria en termes de poder de convocatòria en festa anual per la festivitat de Santa Eulàlia. La conjuntura convidava a comptar amb una alineació d’alta volada, en una foto social en què hi havien de ser els alcaldables o els seus representants . Així que Ada Colau, que sol evitar els actes vinculats al Gremi de Restauració de Barcelona, s’ha pintat el seu millor somriure per tornar a aquesta cita anual que no trepitjava des del 2019, any, per cert, també electoral. L’acte d’aquest dimarts ha apostat pel to festiu i de recuperació sectorial, amb un convidat d’honor que ha brillat a la ressuscitada sala de festes La Paloma, Boris Izaguirre, deixant anar una perla rere una altra. Però l’alcaldessa no ha desaprofitat l’ocasió per calçar el seu míting i afegir-se als èxits d’un sector amb què ha mantingut vuit anys de relació de muntanya russa i molts xocs frontals, llimats pel seu soci de govern socialista Jaume Collboni.

La Paloma hi ha posat l’escenari, reivindicant-se després d’un tancament de 16 anys (motivat per sorolls, queixes veïnals i sancions municipals), en un acte ple d’intenció. Amb la sala plena i l’evident clima preelectoral, cada paraula s’ha digerit i calibrat amb lupa. Així, el debut de Salva Vendrell, nou president del gremi, ha optat per un aire conciliador a lloar la «transversalitat» de la cita, en què el sector públic, privat i de les arts «es donen la mà com ha de ser natural» i «han d’empènyer la ciutat en la direcció correcta». O la recuperació de l’activitat després del tsunami de la pandèmia.

Minuts després ha sigut el torn de Colau i tot i que la presentadora Imma Sust l’ha exonerat de la culpa del tancament de la mítica sala –«vostè no hi era llavors», ha dit amb broma–, l’alcaldessa s’ha fet part de la seva història («en aquesta joia on tots hem ballat»), del final feliç i fins i tot de la bona marxa de les contractacions en el sector de la restauració. Aleshores els murmuris dels empresaris eren gairebé incontenibles. No oblidaven la ‘guerra de les terrasses’, els increments de les taxes, les retallades en alguns carrers i places, les inspeccions i les traves per consolidar els vetlladors covid, que han sigut un miler, després de descartar-ne gairebé 2.000 i després de la croada de la patronal en aquest sentit. «No hem de rebre lliçons de ningú», s’ha congratulat referint-se al cas de Madrid (amb polítiques més liberals), ha intervingut. «Ho hem superat junts; hem sortit de la crisi creixent en activitat i en terrasses», ha dit sense rubor.

Ascensor entre l’alta i baixa cultura

Amb tots els alcaldables agitant-se al seient, l’humor de Xavier Sardà, presentant l’escriptor i presentador veneçolà, han tornat a la celebració l’ambient de festa. Sardà, a qui Colau havia al·ludit com a personatge de «sempre» com La Paloma, ha fet broma dient que es devia referir a (el seu àlter ego) el Senyor Casamajor, no a ell, per edat. Ha assegurat que no va començar a fer televisió fins que Boris no va aterrar en aquell llunyà ‘Crónicas marcianas’, per convertir-se en estrella. I el polifacètic Izaguirre, «personatge» però «també persona», ha conquistat llavors l’audiència rememorant els temps en què s’autoconvidava als esdeveniments, i com la vida l’ha portat a ser «el convidat» d’honor.

Fent gala del seu rol de fenomen mediàtic, no s’ha tallat a reivindicar el «diàleg entre Barcelona i Madrid», perquè l’una aporta la internacionalitat i l’altra un poder, que totes dues voldrien també per a elles mateixes, opina. Recordant el seu amic Terenci Moix, que tant li va ensenyar de Barcelona, cosa coent per a la nombrosa representació de Junts i de l’antiga Convergència, ha reivindicat una ciutat de «dos idiomes, o sis o vuit» que l’enriqueixen. Boris va viure al carrer dels Mirallers, a Santa Caterina, Sant Pere i la Ribera, i també al carrer del Capità Arenas, a la zona alta, ha confessat, orgullós com el va educar Moix, de representar l’«ascensor entre l’alta i la baixa cultura».

A peu de pista de ball, ha començat llavors la festa social, caldejada amb molts brindis i tapes, i amb les quinieles electorals gairebé com a monotema. Des del flanc socialista, Jaume Collboni i Maria Eugènia Gay (també de vermell passió, com l’alcaldessa) s’han entregat a la precampanya, aprofitant un fòrum nodrit d’empresaris de la restauració i el comerç, sobretot. Però hi han faltat notòriament Trias (per un altre compromís) i Maragall, mentre els grupets patien aventurant tripartits, aliances indesitjades per a molts, possibles traïcions i vots útils, mentre devoraven el càtering.

Notícies relacionades

Entre el riu d’assistents hi han figurat l’expresident de la Generalitat José Montilla; els tinents d’alcalde Janet Sanz i Albert Batlle; regidors municipals de tots els colors; i els diputats Carlos Carrizosa, Assumpta Escarp, Ramon Tremosa i Anna Grau. Fins a exregidors municipals com Jordi William Carnes, Katy Carreras, Elsa Artadi o Alberto Fernández Díaz; o exconsellers com Jordi Turull i Santi Vila. Presidents de totes la patronals vinculades, actors, xefs, arquitectes, dissenyadors i periodistes han acompanyat el sarau.