El RACC apressa a millorar el transport públic metropolità per descongestionar Barcelona

El RACC no veu amb bons ulls les polítiques de mobilitat públiques desenvolupades a Barcelona els últims quatre anys, o com a mínim no n’aprova els resultats. El president del club de mobilitat, Josep Mateu, ha renyat les administracions i en especial el consistori de la capital catalana per no haver aconseguit un increment significatiu de l’ús del transport metropolità aquest mandat, l’única via que considera efectiva per reduir el trànsit motoritzat i la contaminació a la ciutat.

En un acte públic aquest dimecres a la Pedrera, i amb el periodista Xavi Coral com a mestre de cerimònies, Mateu ha passat revista a les actuacions fetes i a les no fetes per després desglossar les deu receptes del RACC per millorar la mobilitat el pròxim quadrienni. Per començar, ha contraposat el clar creixement de la xarxa de carrils bici de Barcelona –70 km nous– i zones de velocitat limitada a 30km/h –uns 200 km–, amb el descens del 10% en el transport públic a causa de la pandèmia i la moderada reducció del 4% del trànsit de vehicles privats.

Un contrast que, segons el RACC, convida a reflexionar sobre la idoneïtat de les polítiques implantades pel govern d’Ada Colau. No és l’únic retret a l’alcaldia, a deu setmanes de les eleccions municipals: la corporació s’oposa també a la superilla a l’Eixample, que demana «replantejar». Afirma que hi ha més de 20 obres en perspectiva en artèries de la ciutat fins al 2030 i augura que «augmentaran la congestió i empitjoraran els trajectes diaris» si no es coordinen millor.

Mateu assumeix que «als centres de les ciutats europees els cotxes estan desapareixent a poc a poc» i que això també passarà Barcelona, però adverteix que «cal acompanyar la gent» en aquest canvi i en la intermodalitat creixent. «Una persona que abans venia amb cotxe ara utilitza tres transports, potser cotxe, tren i bici», exemplifica.

Més dur ha sigut amb la superilla i les pacificacions com la de Via Laietana, que ha qualificat de «precipitades» i «sense informar dels seus efectes». «No estem d’acord amb la idea de bloquejar la circulació sense donar alternatives», ha conclòs. «El 80% del trànsit a l’Eixample ve de fora de la ciutat: a aquesta gent no se li han donat alternatives i la ciutat no pertany sol als residents», ha criticat. «La superilla serà molt bona solució per als que viuen en aquests carrers, però no per als que viuen als voltants; per exemple, el carrer de València rebrà 20.000 cotxes més», ha afegit.

El gran pecat

No obstant, el gran pecat barceloní d’aquest mandat, ha remarcat Mateu, ha sigut l’impuls insuficient del transport públic. Una responsabilitat que comparteixen l’Estat, la Generalitat, l’AMB i l’Ajuntament de Barcelona. En aquest sentit, el RACC proposa que el 2030 la «Gran Barcelona», és a dir, la capital i el seu entorn metropolità, aconsegueixi que els dies feiners el transport públic cobreixi el 30% dels desplaçaments. Amb especial èmfasi en les tres modalitats ferroviàries: Rodalies, FGC i metro. Reconeix el gran potencial del Pla de Rodalies, ja en marxa i amb una previsió d’inversió de 6.300 milions d’euros en 10 anys, però adverteix que no es començaran a notar els seus efectes fins al 2025 com a mínim. Per això demana prémer l’accelerador i desencallar projectes de tot tipus.

Tant aquest pla com la unió de FGC s’haurien d’acompanyar, segons el RACC, d’«una xarxa potent d’aparcaments a les estacions de tren per captar nous usuaris». El camí l’ha preparat el recent pla de Park & Ride de la Generalitat, però queda el més important, que és concretar cada estacionament amb calendari i pressupost.

Ciclistes i motoristes, desemparats

Així mateix, el RACC reclama també un millor acompanyament als ciclistes i motoristes. Recorda que el 65% dels que pedalen asseguren sentir-se insegurs i un terç admeten desconèixer la normativa viària. També recrimina que el Pla de la Moto promès pel consistori està pendent de desenvolupar-se malgrat la greu sinistralitat que pateixen. Quant a l’electrificació progressiva del parc automobilístic, aposta per «incentius a la compra» i més punts de recàrrega «dins i fora» de la capital.

Notícies relacionades

El Govern català es compromet a portar el tramvia fins a Francesc Macià malgrat Trias

Sí al VTC i no als peatges urbans: les receptes del RACC per a la mobilitat

També posa el dit a dues nafres. Una: els ‘sharings’, matèria en la qual Barcelona acumula diversos fiascos. Proposa consensuar un cotxe multiusuari, modalitat que no ha acabat de quallar; resoldre l’atomització del ‘motosharing’; unir el Bicing metropolità amb el de la capital, i potenciar els patinets compartits. I l’altra: resoldre d’una vegada l’encaix entre taxis i empreses VTC com Uber i Cabify. «Amb freqüència som captius de les amenaces de vagues cada vegada que s’acosta un gran congrés», diu el RACC, que rebutja «expulsar» els VTC. Finalment, apressa a millorar el repartiment de mercaderies i l’últim quilòmetre, i que les administracions pactin i accelerin grans obres de futur com «un aeroport intercontinental», el corredor mediterrani, els accessos al port o les estacions de Sagrera i Sants.

Suspens al programa 2019-2023

Mateu també ha avaluat el mandat que ara acaba partint del grau de compliment de les 45 mesures que el RACC va proposar el 2019 per millorar la mobilitat a Barcelona. Considera que la majoria (el 53%) no s’han abordat o no han evolucionat prou i que una dotzena (27%) només s’han impulsat una mica, i només 9 propostes (el 20%) s’han fet realitat. En definitiva, que el govern de BComú i del PSC no fa cas al RACC. «He assistit a moltes reunions, però parlem poc, no ha sigut fàcil parlar amb l’ajuntament els últims anys», ha reconegut Mateu. «Ens podem posar d’acord en el que cal fer, però no coincidim en el com ni en el quan», ha resumit.