L’Ajuntament de Barcelona denuncia al fiscal un missatge fals contra els magribins

L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Oficina de No Discriminació, ha denunciat davant la fiscalia per un delicte d’odi els autors d’un missatge fals, difós a través de les xarxes socials, en el qual s’explicava que la Guàrdia Civil havia detectat la presència de 1.600 persones residents al Marroc i empadronades fraudulentament en un pis on únicament vivien cinc persones per cobrar ajudes socials i votar per correu a les eleccions municipals.

«Nou escàndol de l’alcaldessa de Barcelona i el seu equip de govern». Aquesta frase encapçalava el missatge difós el 15 i 16 de març sobre la suposada vivenda «de la zona d’Horta-Guinardó» on «figuraven 1.600 empadronats d’origen magribí». Els autors del text incidien que hi podria haver molts més pisos d’aquestes característiques i que l’escàndol havia sigut «tapat» pels mitjans de comunicació. L’atac a l’alcaldessa de Barcelona era directe: «Si Colau guanya les pròximes eleccions municipals ja podrà començar a pensar d’on venen els vots».

El consistori ha pogut comprovar que el missatge va ser «àmpliament» difós a les xarxes socials, per WhatsApp i Twitter, entre d’altres, i que va «obtenir desenes de milers de visualitzacions i comparticions» que han provocat una «notòria publicitat», afirma l’equip municipal. En la seva denúncia, recalca que aquest text, «a part de l’indubtable contingut calumniós cap a l’alcaldessa de Barcelona, representa una incitació a l’odi, al rancor i l’animadversió cap a la comunitat magribina del Marroc» a l’atribuir-los de manera «directa i massiva» la comissió d’una estafa. En concret, l’empadronament fraudulent a la ciutat sense residir-hi per «obtenir beneficis administratius».

«Estigmatitzada notícia falsa»

L’informe jurídic de l’ajuntament apunta que els autors, «entre els que troben juristes, psicòlegs, guàrdies civils i inspectors de policia», eren coneixedors de «l’absoluta falsedat del missatge per la seva total inverisimilitud». Com a prova d’això, destaca que no anava acompanyat de cap notícia ni referència periodística que permetés atribuir-li credibilitat, sinó que s’emparava amb «una nociva i estigmatitzada notícia falsa respecte que els magribins s’empadronen de manera fraudulenta en domicilis per obtenir ajudes econòmiques».

Notícies relacionades

Collboni defensa el model i la gestió del turisme a BCN

L’urbanista Ramon Gras convida a invertir en cultura

El consistori identifica quatre comptes de Twitter que es van fer ressò del text, darrere les quals hi ha, entre altres persones, un agent de la Guàrdia Civil, L. C., que va aconseguir 2.711 reproduccions, i un inspector de policia, R. L. C, amb 89.900 visualitzacions. La denúncia conclou que «aquests fets no poden estar emparats en el dret a la llibertat d’expressió», ja que, de «manera clara i explícita», suposen un «menyspreu i una humiliació» per a la comunitat magribina i la del Marroc. I afegeix que s’inclouen uns missatges «discriminatoris i que promouen la violència també entre el col·lectiu de persones estrangeres».

Per aquesta raó, l’ajuntament considera que els fets podrien ser constitutius d’un delicte d’odi, castigat amb penes de presó d’un a quatre anys i multa, i proposa que els Mossos obtinguin les dades necessàries sobre l’autoria i les dades de filiació de les persones que es troben darrere dels perfils de Twitter identificats i esbrini si s’han produït altres comparticions massives.