El retrat robot de la víctima de la delinqüència a la Gran Barcelona: dona, jove i precària

Partint de 8.308 entrevistes, el sondeig de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) revela que el 14,7% de les dones consultades admeten que van ser víctimes d’un furt, una agressió o una amenaça el 2021, per un 13,2% dels homes interpel·lats. És una mica més que l’any anterior, tot i que segueix per sota de la taxa prèvia a la irrupció de la pandèmia, quan gairebé el 20% de la població femenina de la capital catalana i els seus voltants i el 17,6% de la masculina van ser preses d’una malifeta.

Entre els que van ser objecte de la petita criminalitat amb més freqüència, sobresurten també els entrevistats de 16 a 29 anys (el 23,4% va confessar haver-ne sigut víctima), molt per sobre dels més grans de 65 anys (9,3%). També els estudiants (22,4%) i els que perceben menys de 600 euros al mes (18,3%), més del doble que els que cobren 2.400 euros mensuals (8,5%). 

La desigualtat té el seu reflex en les infraccions més usuals. «Que la victimització en la seguretat personal sigui més alta entre les dones que en entre els homes no es deu només a les agressions sexuals. Passa també i, sobretot, perquè són més les dones víctimes de robatoris de bosses i carteres», apunta Marta Murrià, cap de l’àrea de convivència i seguretat de l’IERMB.

El 5,3% de les enquestades van afirmar que van ser desposseïdes d’estris personals a l’espai públic i sense que existís l’ús de la força. Li va passar també al 3% dels homes que van oferir el seu testimoni. «És el principal delicte a l’àrea metropolitana», recorda Murrià.

El dictamen mostra que elles són víctimes també de més sostraccions pel mètode de l’estrebada, violència sexual, amenaces i intimidacions. «En canvi, els homes són més víctimes d’atracaments violents i agressions físiques», distingeix la investigadora.

Contrastos segons la renda

Al seu torn, les diferències es fan paleses segons el nivell d’ingressos. Els homes predominen entre els perjudicats pels saquejos de vehicles, en ascens en la mesura que el compte corrent dels consultats augmenta. Per contra, els que se sostenen amb menys de 600 euros mensuals encapçalen tant les estadístiques de víctimes de delictes violents com les dels il·lícits que no recorren a la força. Passa igual amb els estudiants i els que no han arribat a la trentena.

El 18,3% dels entrevistats de menor renda van ser diana d’un robatori o una agressió el 2021. El percentatge es modera al 13,1% per al segment que guanya de 1.201 a 1.800 euros i cau al 8,5% per als que s’embutxaquen més de 2.400 euros. El 4,4% dels que reben menys ingressos van suportar el mal tràngol d’un furt amb ús de força, per un 1,3% dels que se situen a la franja més acomodada.

El predomini d’oficis en què el teletreball no és possible i la dependència del transport públic per circular per la Gran Barcelona podrien explicar que els damnificats abundin més entre les rendes baixes, segons planteja la subcap de convivència i seguretat de l’IERMB, Cristina Sobrino. «Intuïm una certa relació entre patrons de vulnerabilitat, mobilitat i victimització», assenyala. A part d’això, els petits delictes prevalen més entre els que acrediten formació universitària (14,9%) i secundària (14,4%) que els que disposen d’estudis primària (12,5%) o no en tenen (9,5%).

Lògica invertida

La llarga sèrie històrica de l’enquesta permet traçar l’evolució recent de la delinqüència a Barcelona i la seva perifèria, on algunes pautes repetitives s’han truncat. «En els primers anys de l’estudi, les persones amb més renda també eren les víctimes més nombroses, però, a partir de cert moment, es va invertir de cop», comenta Murrià. Adverteix que la lògica segons la qual «les persones que porten més diners o més béns a sobre estan més exposades a la delinqüència s’ha desdibuixat». 

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Amb molta cautela, les investigadores suggereixen que la generalització dels mòbils i els dispositius electrònics han contribuït al fet que les capes menys adinerades siguin vistes com un objectiu primordial per a la delinqüència. «Hi ha més accés als béns de consum», afirma Sobrino. «Tot i que no tothom es pugui permetre un dispositiu de 2.000 euros, la majoria de la població en disposa d’un. És un factor que se suposa que ha promogut l’increment constant dels fets contra la seguretat personal», afirma Murrià.  

La investigadora afegeix que mòbils i tauletes també porten a «exposar més els joves» a ser colpejats per petits furts. L’informe concreta que els menors de 30 anys són objectiu sobretot de «robatoris no violents de bosses, carteres i mòbils». «Va lligat al fet que es mouen més. Mobilitat i situació professional van interrelacionades en la victimització. Per això, les persones jubilades i les que es dediquen a les feines de casa, que són menys proclius a la mobilitat, estan també menys victimitzades», il·lustra Sobrino.