nou front judicial

Una jutge investiga Colau per les superilles de Barcelona

  • La magistrada ha admès a tràmit la querella presentada per l’exarquitecte en cap Josep Antoni Acebillo i els advocats Francesc Jufresa i Ferran Gracia

Una jutge investiga Colau per les superilles de Barcelona

Elisenda Pons

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Nou front judicial contra Ada Colau i el seu equip de govern. El Jutjat d’Instrucció número 26 de Barcelona ha obert diligències d’investigació a l’alcaldessa i a la tinenta d’alcaldia Janet Sanz al considerar que hi ha indicis que podria haver-se comès un delicte urbanístic i un altre de malversació per les superilles o eixos verds de l’Eixample, segons la interlocutòria a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. La magistrada María del Carmen Suárez ha admès a tràmit la querella interposada per l’arquitecte en cap del consistori en l’època de Pasqual Maragall, Josep Antoni Acebillo, i els advocats Francesc Jufresa i Ferran Gracia.

Aquesta querella es va interposar al cap de pocs dies que la fiscalia arxivés les denúncies interposades per aquestes tres mateixes persones i la plataforma Salvem Barcelona. Per ara, la jutge no s’ha pronunciat sobre la petició de la paralització de les obres de les superilles a l’Eixample per, segons els demandants, «evitar la plena consumació» dels delictes que consideren que es puguin estar cometent i els perjudicis directes que poden ocasionar i que xifren en més de 100 milions d’euros. En aquest sentit, la togada ha sol·licitat l’opinió de la fiscalia.

Fonts de l’Ajuntament de Barcelona han posat en relleu que la fiscalia va arxivar una denúncia «idèntica» i han anunciat que tornaran a aportar la documentació que va servir perquè s’arxivés. Han insistit que la Generalitat va fer un dictamen avalant el procediment i que aquest confirmava que no feia falta la modificació del Planejament Urbanístic, com sostenen els querellants.

La magistrada ha acordat la pràctica de diverses diligències d’investigació. Així ha requerit a l’Ajuntament de Barcelona els expedients de les obres del carrer Consell de Cent, entre Vilamarí i passeig de Sant Joan i altres carrers transversals entre la Diagonal i la Gran Via, tots ells integrats al pla de la superilla del l’Eixample, així com els informes emesos perquè s’aprovessin, les persones que van assistir a la comissió de govern celebrada el 26 de maig del 2022 en què va avalar els projectes de reurbanització i les memòries d’aquestes iniciatives, entre altra documentació.

Avaluació de la mobilitat

Però la jutge també ha sol·licitat informació sobre si amb caràcter previ a l’aprovació dels projectes de construcció es va realitzar un estudi d’avaluació de la mobilitat generada per aquestes zones verdes (els querellants calculen que la superilla de l’Eixample provocarà un nombre de viatges superior als 5.000 vehicles en altres carrers veïns) i si existeixen informes dels Bombers de Barcelona sobre si es respecta o no la normativa reguladora dels serveis d’emergència.

Notícies relacionades

Els querellants recalquen que «ens trobem davant una infracció normativa manifesta de la llei del sòl que pot tenir efectes devastadors», tant per a particulars com comerços en general i, fins i tot, generar «problemes d’accessibilitat als mateixos domicilis de serveis bàsics». Segons la seva opinió, també afecta l’erari públic, «ja que només el concepte d’arrencat de l’asfalt i la seva eventual reposició» suposaria unes despeses de 100 milions d’euros.

L’escrit afegeix que s’està promovent «un canvi radical en la vialitat i en el sistema de mobilitat» al centre de la capital catalana, «eliminant per la via de fet la circulació de vehicles als carrers afectats». Malgrat aquesta transcendència i el «seu evident impacte» en les persones, béns i negocis, aquest projecte s’ha tramitat com si «es tractés de simples obres ordinàries d’urbanització, ignorant les implicacions urbanístiques que aquesta decisió té» i que «obligaven a una prèvia o simultània modificació del Planejament Urbanístic vigent, concretament del PGM». I recalquen que l’actuació municipal també «contravé» la llei del sòl, que reserva als PGM el «traçat i característiques de la xarxa viària».